Jason Reitman porta al cine “Up in the air” (“Gracias por fumar” i“Juno”) , un llibre de Walter Kirn – el mateix autor que va inspirar “Thumbsucker”. Reitman ens porta una sàtira sobre la cultura d’empresa amb George Clooney interpretant a un home que es dedica a acomiadar pels altres.

Ryan Bingham (George Clooney) és un especialista en retallades financeres i un consumat viatjant de negocis. Ryan duu molt temps amb el seu despreocupat estil de vida, vivint per tota Amèrica del Nord en aeroports, hotels i cotxes de lloguer. Pot dur tot el que necessita en una maleta amb rodes i està encantat de viure en l’aire. És un membre d’elit de tots els programes de fidelització de viatgers que existeixen, li falta poc per a arribar a l’objectiu de la seva vida: 10 milions de milles de viatger habitual, i no obstant això… Ryan no té res autèntic al que aferrar-se. Quan se sent atret per una altra experta viatgera (Vera Farmiga), el cap de Ryan (Jason Bateman), animat per una jove inexperta en eficiència (Anna Kendrick), amenaça en retirar-lo permanentment des de la carretera. Enfrontat a la perspectiva, alhora terrorífica i hilarant, de ser destinat a un lloc fix, Ryan comença a meditar sobre el que pot arribar a significar el tenir una llar de debò.

Una comèdia amb tocs de drama o un drama amb tocs de comèdia? Qualificar “Up in the air” fa que en aquest cas l’ordre dels factors no afecti el producte. El film de Reitman passeja d’un a l’altre gènere sense definir-se del tot per un de concret i sense cap mena d’excés en un o altre. I entre tocs de comèdia i tocs de drama, el film tracta de temes d’actualitat com la crisi financera, la pèrdua de la feina i la deshumanització de les empreses. En primer pla un personatge al qui contracten per fer fora a la gent i que gaudeix de la seva vida sense lligams carretejant una maleta d’aeroport a aeroport i d’hotel a hotel. Temes socials mesclats amb altres temes com la soledat i família. Punts, aquests últims on el film peca de conservadorisme i un cert missatge alliçonador que pot molestar una mica a més d’un espectador.

Up in the air” és, abans de res, una pel·lícula d’història simple, desenvolupada de manera fàcil, plàcida i sense escarafalls d’efectes especials. És un film d’actors als que Reitman deixa l’espai necessari per a les seves interpretacions i a qui els actors responen agraïts amb una bona factura. Com la de George Clooney en un paper que li està fet a mida i que li escau tant bé com aquests vestits jaqueta que vesteix amb tanta elegància. Clooney s’hi llueix. I si ell està bé, les seves dues companyes de repartiment no el desmereixen en absolut, tant Vera Farmiga com la jove Anna Kendrick -vista a “Crepúsculo“- estan també esplèndides i sense por a donar la rèplica a Clooney.

En resum després de “Gracias por fumar” i“Juno”, Reitman ens porta un nou bon film amb la senzillesa del bon fer i sense parafernàlies d’efectes ni 3D. Cinema, simplement.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies