Jason Reitman porta al cine “Up in the air” (“Gracias por fumar” i“Juno”) , un llibre de Walter Kirn – el mateix autor que va inspirar “Thumbsucker”. Reitman ens porta una sàtira sobre la cultura d’empresa amb George Clooney interpretant a un home que es dedica a acomiadar pels altres.
Ryan Bingham (George Clooney) és un especialista en retallades financeres i un consumat viatjant de negocis. Ryan duu molt temps amb el seu despreocupat estil de vida, vivint per tota Amèrica del Nord en aeroports, hotels i cotxes de lloguer. Pot dur tot el que necessita en una maleta amb rodes i està encantat de viure en l’aire. És un membre d’elit de tots els programes de fidelització de viatgers que existeixen, li falta poc per a arribar a l’objectiu de la seva vida: 10 milions de milles de viatger habitual, i no obstant això… Ryan no té res autèntic al que aferrar-se. Quan se sent atret per una altra experta viatgera (Vera Farmiga), el cap de Ryan (Jason Bateman), animat per una jove inexperta en eficiència (Anna Kendrick), amenaça en retirar-lo permanentment des de la carretera. Enfrontat a la perspectiva, alhora terrorífica i hilarant, de ser destinat a un lloc fix, Ryan comença a meditar sobre el que pot arribar a significar el tenir una llar de debò.
Una comèdia amb tocs de drama o un drama amb tocs de comèdia? Qualificar “Up in the air” fa que en aquest cas l’ordre dels factors no afecti el producte. El film de Reitman passeja d’un a l’altre gènere sense definir-se del tot per un de concret i sense cap mena d’excés en un o altre. I entre tocs de comèdia i tocs de drama, el film tracta de temes d’actualitat com la crisi financera, la pèrdua de la feina i la deshumanització de les empreses. En primer pla un personatge al qui contracten per fer fora a la gent i que gaudeix de la seva vida sense lligams carretejant una maleta d’aeroport a aeroport i d’hotel a hotel. Temes socials mesclats amb altres temes com la soledat i família. Punts, aquests últims on el film peca de conservadorisme i un cert missatge alliçonador que pot molestar una mica a més d’un espectador.
“Up in the air” és, abans de res, una pel·lícula d’història simple, desenvolupada de manera fàcil, plàcida i sense escarafalls d’efectes especials. És un film d’actors als que Reitman deixa l’espai necessari per a les seves interpretacions i a qui els actors responen agraïts amb una bona factura. Com la de George Clooney en un paper que li està fet a mida i que li escau tant bé com aquests vestits jaqueta que vesteix amb tanta elegància. Clooney s’hi llueix. I si ell està bé, les seves dues companyes de repartiment no el desmereixen en absolut, tant Vera Farmiga com la jove Anna Kendrick -vista a “Crepúsculo“- estan també esplèndides i sense por a donar la rèplica a Clooney.
En resum després de “Gracias por fumar” i“Juno”, Reitman ens porta un nou bon film amb la senzillesa del bon fer i sense parafernàlies d’efectes ni 3D. Cinema, simplement.
Envía una resposta