La companyia Gataro s’atreveix amb l’opereta “The Black Rider” en la segona proposta del nou Almeria Teatre de Gràcia.

L’espectacular èxit de la jove companyia Egos Teatre amb el seu fresc i treballat Ruddiggore i la nissaga maleïda sembla haver obert el camí a un gènere, el del musical de petit format o opereta, bastant oblidat a casa nostra. Un gènere que és capaç de fer front a les limitacions escèniques i de pressupost i ens ofereix l’oportunitat de conèixer obres allunyades dels grans èxits comercials.

En la seva segona proposta després de la seva recent obertura, l’Almeria Teatre de Gràcia ha fet una arriscada proposta per “The Black Rider“, una òpera-musical no lírica sorgida de la unió de tres grans creadors nord-americans: el director teatral Robert Wilson, l’escriptor William S. Burroughs i el músic Tom Waits. L’obra, considerada tot un clàssic als Estats Units però força desconeguda aquí, es basa en l’òpera alemanya “Der Freischütcz” de Karl Maria Von Weber i tracta d’un tema recurrent a la literatura: la temptació faustiana de pactar amb el diable per aconseguir algun objectiu impossible amb facilitat i rapidesa. Wilhelm, el protagonista, està enamorat de Kätchen, la filla del guardaboscos Bertram i ha de superar una prova de punteria amb el fusell per guanyar el cor de la seva princesa i evitar que es casi amb el caçador Robert, l’altre pretendent de Kätchen. La salvació (o no) de Wilhelm serà l’oportuna aparició de Pegleg, un curiós i endimoniat personatge que oferirà al protagonista l’eina necessària per suplir la seva manca de punteria.

La companyia Gataro és l’encarregada d’assumir el repte d’adaptar “The Black Rider“, i el cert és que malgrat les evidents limitacions de la proposta, el supera amb força nota. El primer encert és l’aposta per la música en directe. Pau Baiges, el director musical, s’acompanya d’Adria Baiges i Hävard Enstend i tots tres exerceixen d’autèntics homes orquestra, encarregats també dels efectes sonors de l’espectacle. L’altre aposta inusual a destacar és la decisió de no traduir ni adaptar les cançons originals. Si bé és cert que l’anglès i les qualitats vocals d’alguns dels actors afecten el resultat final, s’agraeix la possibilitat d’escoltar les cançons i la música de Tom Waits tal i com van ser creades sense haver de patir les pèssimes traduccions al català que sovint semblen d’obligat compliment. Els qui no dominin la llengua de Shakespeare no han de patir perquè la història es pot gaudir igualment sense entendre les lletres.

The Black

Més enllà d’això l’estil entre tenebrós i kitsch de la proposta posa de manifest la manca de pressupost i deixa en l’esforçat treball dels actors tota la responsabilitat de tirar endavant l’opereta. Després d’una tímida arrencada i un maquillatge que fa témer el pitjor, l’encert de moltes de les peces musicals i el treball de Frank Capdet i Jordi Vidal (Bertram i Pegleg) respectivament aconsegueixen mantenir l’interès d’una proposta amb grans qualitats musicals però de ritme feixuc.


Es pot veure a: Almeria Teatre
Intèrprets: Ferran Frauca, Jordi Vidal, Muntsa Rius/Ariadna Suñé, Oscar Martínez Gil, Bealia Guerra, Frank Capdet, Xavier Ribera-Vall, Hâvard Enstad

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies