“The Mist Musical” és la primera producció de Stage Door Productions (Kim Planella, Marta Prieto i Iris Vilà), que neix amb la voluntat d’especialitzar-se en musicals. El seu fundador està reconegut com a director i professor teatral (creà l’Aula d’art i un nou mètode d’ensenyament teatral, l’Universitart, reconegut amb diversos premis). Com ja passa en aquestes petites produccions, el projecte actual, originalment en anglès, és creat i interpretat per alumnes i col•laboradors de l’escola de Planella.
“The Mist” és un musical de petit format, amb una coreografia senzilla, cap gran número de ball i la força en les veus i les lletres. Obres com aquestes, amb un repartiment molt jove, són una bona oportunitat perquè actrius que no han entrat al circuit ni teatral ni televisiu, provin la seva vàlua dalt d’un escenari.
Malauradament, aquí acaben les virtuts d’aquest espectacle que, potser, per la fredor d’una sala pràcticament buida, va donar una pobra imatge. “The Mist” és la boira que envolta els artistes, la passió que els fa sentir forts i plens d’amor i la incomprensió que els fa sentir-se allunyats de la resta. Rose i Michael són dos adolescents “tocats” per aquesta boira, pel talent. Amics, que es reconeixen en la seva diferència, intentaran trobar el seu camí per aconseguir el que més desitgen: escriure poesia i dibuixar.
L’obra tracta aquest tema, però farcint el text de tòpics i d’uns personatges plans: la professora amargada que odia els alumnes, el bon professor expulsat, la futura escriptora expedientada a l’institut, els genis incompresos a l’escola…. La història es fragmenta en escenes que no acaben d’explicar l’evolució dels personatges i que no és un fil que avanci de manera travada i lògica cap al final, que a partir d’un cert moment resulta previsible.
Les dues protagonistes tenen dues veus potents i afinades, però no aconsegueixen rescatar l’espectacle d’aquesta fragmentació i d’una manca de naturalitat en les interpretacions.
L’ambientació de misteri que requereix el plantejament de l’obra, entre el realisme i el simbòlic és poc convincent amb una posada en escena, que tot i acceptar que es tracta d’un petit escenari i un pressupost segurament reduït també hagués pogut resultar més vistós, igual que algunes cançons, a les que en general els faltava força per arribar al pati de butaques.
En definitiva, un musical que no assoleix l’objectiu d’emocionar (donat el dramatisme del text) ni arrossegar amb les seves cançons (com d’altres petits musicals que hem vist a Barcelona) ni convèncer amb les seves interpretacions i direcció.
Es pot veure a: Guasch Teatre
Intèrprets: Iris Vilà (Black Rose), Marta Prieto (Michael), Kim Planella (Dylan / Ombra) Mélanie del Rosal (Desirée), Telma Kahama (Mss. Steel), Janira Blasco (Crimson)
Envía una resposta