Clarobscurs contemporanis

Cuando nada es importante, todo adquiere importancia” ens diu Michel Maffesoli, catedràtic de Sociologia a la Universsitat de Le Sorbonne i fundador del Centre des études sur l’actuel et le quotidien a Paris. A “Iconologias”, l’autor ens ajuda a detectar, interpretar i finalment desmitificar, els mites d’un present ple de clarobscurs.

Fa ja trenta anys de la publicació de “La condició postmoderna” de Jean-François Lyotard i, des de llavors, la maleïda paraula s’ha utilitzat abusivament per explicar i/o justificar les incerteses i les contradiccions del nostre present. Michel Maffesoli recull sense por el concepte, per remenar a la brossa de l’imaginari contemporani representat per una sèrie d’icones, catalogades alfabèticament en una llista incompleta que va de l’Abad Pierre a Zinedine Zidane. Però aquí, l’ordre no és més que un miratge. No ens trobem davant un diccionari filosòfic a la Voltaire, ni tan sols a la Compte Sponville. Més bé, el que tenim entre mans és un deliciós assaig que progressivament ens endinsa en l’atles dels mites d’avui, amb parades a icones conegudes – sobretot a la cultura popular francesa – i reconegudes arreu.

La intenció no és altra que la d’estar a l’alçada d’allò que és quotidià, com deia Max Weber, i, per això, Maffesoli es mostra lúcid i dens quan cal, però també lleuger i juganer, especialment amb el llenguatge –la qual cosa es demostra en una passió pels neologismes i els dobles sentits, propera a l’escriptura d’altres pesos pesants del pensament francòfon como Deleuze, Barthes o Blanchot-. L’objectiu és el de consignar les noves idolatries, sabent que allò més profund es troba just a la superfície.

Maffesoli descriu un subjecte postmodern que ha abandonat qualsevol mite prometeic per apuntar-se sense complexos a la promesa de la perpetua festa dionisíaca. Un nou Homo Festivus, que viu en un món carnavalesc on l’hedonisme –a la brasilera; és a dir, la promesa d’hedonisme sense embuts i per a tothom-, la passió per la estètica i la condició salvatge són els valors dominants. Un plaer amb vocació teatral – que culmina a la rave i els actes multitudinaris –  que amaga però el seu revers tràgic: l’amenaça d’una buidor que es combat amb el retorn a allò comunitari, encara que sigui per via virtual. És un nou esperit de grup, que val tant per les bandes dels extraradis de Paris, acostumades a parlar amb l’argot impenetrable del verlan, com pels grups de “moderns” urbans i auto complaents que podem trobar a la  Barcelona d’avui. Sigui com sigui, el clan és exclusiu i excloent; només els subjectes identificats amb l’olor de la manada hi poden ser admesos. Es tracta d’un nou món extravertit i distant, alhora. Un oxímoron constant que ens fa pensar en aquell mundus inmundus descrit per Sant Agustí.

Caiguts els Grans Relats, el present és sacralitzat –el presenteïsme, com l’anomena Maffesoli-, convertit en una nova religió que troba en les actituds i els gestos de la tribu – potser el terme que s’ha fet més popular de tots els difosos per l’autor al llarg dels darrers anys-, l’estetització de la vida i la passió pels objectes els seus mites més eloqüents. L’iPod o l’iPhone son les noves pròtesis d’uns subjectes que interactuen amb l’entorn, des de l’autisme auricular. Els tatuatges, la fascinació per un Orient domesticat, la interpretació de la política en clau sentimental  –convertida, fins i tot, en crònica rosa; amb l’affaire Bruni-Sarkozy o la separació de la neo martir Segolène al capdavant-, la devoció per les xarxes socials o la constant idolatria de figures banals que es consumeixen amb pressa i voracitat, evidencien el curtcircuit d’estils, actituds i sentiments  intercanviables en el que ens trobem. Potser, per això ens dediquem amb intensitat a la recerca omnívora del plaer enlluernador, amagant la vocació tràgica que hi ha al darrera d’aquesta actitud.

Iconologías” ens deixa amb l’agredolça sensació de formar part d’un avui alhora precari i fastuós, ple d’ambigüitat; on, un cop més, el desencantament és el veritable “rei secret”; un món fet a la mida d’una nova Madame Bovary que exhibeix la seva confusió als nous no-llocs, tipus Primavera Sound.


Editorial: Ediciones Península
ISBN: 978-84-8307-866-2
Pàgines: 204
Preu: 18€

Michel Maffesoli (Hérault, Francia, 1944) és considerat un dels fundadors de la sociologia del qüotidià. Conegut pels seus anàlisis sobre la postmodernitat i l'imaginari, exerceix de catedràtic, des de 1981, a la Universitat de La Sorbona. Director de la revista internacional de Ciències Humanes i Socials Societés, entre les seves últimes obres destaquen "La tajada del diablo. Compendio de subversión postmoderna", (2002), "El nomadismo: vagabundeos iniciáticos" (2004) i "La transformación de lo político. La trivialización del mundo postmoderno" (2005).

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies