Saramago revisita l’Antic Testament
Caín és la segona revisió de la història bíblica per part de l’autor portugés José Saramago, que ja va oferir al públic la seva controvertida versió del Nou Testament a L’Evangeli segons Jesucrist (1991). Ara ens presenta una història sobradament coneguda, la de Caín i Abel, però en aquest cas donant una visió molt diferent, en la qual l’autor defensa a Caín en front de Déu, a qui assenyala com a autor moral de l’assassinat d’Abel.
Saramago no tem que “Caín” comporti la mateixa polèmica que va suscitar L’evangeli segons Jesucrist, ja que considera que el Déu dels cristians no és Jehovà, tot i que sí espera la reacció dels jueus, dels quals afirma que “no entén com tenen l’Antic Testament com llibre sagrat, sent un seguit d’absurds.” I això és el que es proposa il.lustrar amb la seva nova novel.la, fins a quin punt l’Antic Testament està plagat de demostracions de la crueltat, la incoherència i fins i tot el sadisme de Jehovà. Per fer-ho, l’autor agafa a Caín com a espectador d’excepció dels principals fets de la història sagrada, des del cèlebre fratricidi d’Abel fins el diluvi universal, i exposa amb ironia, ludicesa i valentia totes les incoherències d’aquest Déu suposadament magnànim i generós, però rancuniós i cruel en realitat.
Amb “Caín“ Saramago ajusta doncs els comptes amb Déu, i ho fa mitjançant un personatge que ja ha estat explorat i defensat per altres autors molt importants, des de Dante Alighieri, passant per Lory Byron fins a Herman Hesse, que en fa una interessant defensa a Demian. Així, en aquesta novel.la de l’escriptor portugués, el personatge de Caín sembla una mena d’alter-ego de l’autor, un ànima compassiva i amb set de justícia que va qüestionant, com ho faria Saramago, les males obres del Creador. I ho fa amb una llibertat total, amb la prosa típica de l’autor, i sense ànim de subversió tot i que l’escàndol, òbviament, no es farà esperar. L’inconvenient de tractar amb personatges sobradament coneguts com els que poblen l’Antic Testament és precisament aquest, que resulta difícil dotar-los de noves dimensions. Saragamo ho aconsegueix i ens presenta un nou Caín, i sobre tot un nou Déu, exposat amb tots els seus defectes. No resulta una lectura tan estimulant com altres dels seus clàssics, però sí es reconeixen en la novel.la els millors signes d’identitat de Saramago: una prosa que flueix sense interrupcions, i una invitació a la reflexió, especialment per a aquells que s’identifiquen amb la religió catòlica.
Editorial: Edicions 62
ISBN: 9788429763584
Pàgines: 144
Preu: 18,50€
José Saramago va nèixer el 1922 a Azhinaga, un petit poble portugués, fill d’una familia de pagesos i artesans. Després d’estudiar a l’Escola Industrial, va treballar en diversos oficis abans de dedicar-se a la literatura, primer com a traductor i després com a novel.lista. La seva primera obra, Terra de pecat, va rebre bones crítiques però tot i així, l’autor va romandre vint anys sense publicar, perquè “no tenia res a dir”. El reconeixement li va venir el 1982 amb la seva novel.la Memorial del Convent, i a partir de llavors ha publicat una gran quantitat de novel.les que han rebut el suport majoritari de crítica i públic. Entre altres premis importants, el 1998 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
Envía una resposta