La meva lectura iniciàtica de l’obra de la Imma Monsó ha estat tot un èxit: s’ha obert aquella porta que de tant en tant s’obre entre un escriptor i un lector. Aquella que ens convida a endinsar-nos en el seu món i, sobretot en treballs amb connotacions autobiogràfiques com aquest, sentir-nos identificats amb els sentiments i vivències de l’autor.

A Una tempesta” la Imma Monsó ens explica un moment molt concret de la vida d’una escriptora, tan concret com un breu viatge que aquesta fa a un poblet per participar a una xerrada sobre la seva darrera obra. El paral·lelisme entre ambdues escriptores –la real i la imaginaria—és més que evident però només serà l’excusa per poder reflexionar, de manera molt  fresca, al voltant de fets tan diversos com les relacions interpersonals en aquesta “era digital” que ens ha tocat viure, la creació literària, el contacte de l’escriptor amb el seu públic o l’èxit.

El més reeixit de la novel·la, al meu entendre,  és la presentació d’un món a l’inrevés. L’escriptora i dos personatges més es veuen atrapats per la seva bona sort però no voldran allò que moltes persones desitjarien per sobre de tot: la protagonista escriu llibres d’èxit sense esforç, sense ni tan sols adonar-se’n –perquè ho fa mentre dorm. Un admirador d’aquesta, que la persegueix durant la novel·la i que serà el responsable del toc de suspens, busca l’amor perfecte, però així que troba una dona que n’està d’ell, aquest perd tot l’interès. I per últim, hi ha el noi que tot el que fa ho fa tan bé que sempre té èxit. Un èxit que ell no vol. La fama no l’interessa, ell només vol fer una vida normal sense sortir del seu poble.

Amb aquesta base Monsó va confegint un seguit de situacions tragico-còmiques que fan que ens plantegem si cal o no abastar aquell somni que tots tenim. L’autora probablement vol demostrar com els homes i les dones som, en general, tan mesquins que quan tenim el què volem sempre necessitem anar un pèl més enllà. Per això podem dir que la història recrea una societat desganada i pagada de sí mateixa, una societat insatisfeta. Potser es traspua un polsim de desesperança? L’haureu de llegir per esbrinar-ho.


Editorial: RBA / La Magrana
ISBN: 9788474100518
Pàgines: 224
Preu: 18€

Imma Monsó va publicar la primera novel·la el 1996, "No se sap mai", que va obtenir un gran èxit de públic i de crítica. La versió castellana, "Nunca se sabe", va ser guardonada amb el Premi Tigre Juan 1997. La seva segona obra, "Com unes vacances", va obtenir el 1998 el Premi Prudenci Bertrana i també el Premi Cavall Verd, en haver estat escollida per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana com la millor novel·la de 1998. La tercera novel·la, "Tot un caràcter" (2001), la va consolidar com una gran autora. Ha publicat els reculls de contes "Millor que no m’ho expliquis" (Premi Ciutat de Barcelona 2003) i "Marxem, papà. Aquí no ens hi volen" (2004). El 2006 va publicar "Un home de paraula", obra extraordinària que va merèixer els premis Salambó, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada a la millor novel·la en català de l’any.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies