Millennium 2. La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina
6Valoració

Lisbeth Salander i Mikael Blomqvist es distancien. Mikael és a punt de publicar un número especial de la revista Millennium sobre una xarxa de tràfic de prostitutes provinents de països de l’Est d’Europa, però el periodista que ha fet la investigació apareix mort, juntament amb la seva dona. La policia senyala a Lisbeth com a culpable.

Un any després de la publicació del llibre, s’estrena la pel·lícula “La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina“, segona entrega de la trilogia Millennium, de l’escriptor suec Stieg Larsson mentre la primera pel•lícula encara està en cartell, reestrenada per aprofitar el moment. Aquesta primera part ja ha recaptat a la taquilla gairebé cinc milions d’euros.

Amb l’estrena de la segona part de la trilogia Millennium, només quedarà pendent la darrera entrega a les pantalles. El tercer llibre “La reina en el palau dels corrents d’aire” també ha estat tot un èxit a les llibreries des de la seva aparició aquest estiu.

En el nou film hi ha una protagonista absoluta i aquesta és Lisbeth Salander. En el film, de la mateixa manera que en el llibre, es descobreixen les claus que han fet de la protagonista femenina, Lisbeth Salander, un ésser asocial i bel·ligerant amb els homes que maltracten les dones. A la crítica del primer film vam felicitar al responsable de càsting que va decidir que Noomi Rapace es posés en la pell de la indomable Lisbeth Salander i ara tornem a fer-ho reafirmant-nos: Noomi Rapace és el millor del film en detriment d’un Mikael Blomkvist, que tampoc està interpretat per un actor amb un excés de carisma.

Millennium La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina Stieg Larsson

Comparar llibre i pel•lícula és inevitable, com podeu suposar. Personalment vaig trobar el segon llibre de la saga com el més trepidant respecte a la narració i en comparació, la pel•lícula peca de lenta. Es perden les sensacions de misteri i perill que un aconseguia amb el llibre sobretot en la primera part del film, la relació entre Blomkvist i Salander sembla inexistent quan en el llibre malgrat la distància se’ls sent connectats, costa seguir la trama i saber qui és qui en tot l’engranatge. És fàcil perdre’s, sobretot si no has llegit els llibres i desconnectar, perquè el que passa no capta l’atenció. Només el personatge de Salander ho fa. Només ella atrapa l’atenció i dóna consistència al film.

En resum “La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina” està indicada no només a fans dels llibres de Stieg Larsson, està especialment recomanada als fans de Lisbeth Salander.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies