He llegit algunes crítiques del concert de divendres 21, on molts acusen a la banda d’acomodar-se i deixar anar la mateixa llista de cançons de sempre. Un servidor ha tingut la sort de veure’ls en directe les tres darreres vegades que han vingut a Barcelona i opino que sempre és un plaer escoltar els clàssics de la banda eterna.

I no hi ha millor prova que una cosa que va succeïr-me el mateix dia del concert (disculpin l’anècdota personal). A un conegut museu de la ciutat comptal hi havia, gaudint de l’exposició, dues parelles d’uns quaranta llargs, ells amb panxeta i una incipient calvicie, elles amb vestits massa ajustats i un ros artificial aplicat al bany de casa. En aquell instant els va sonar el telèfon i, com molts del visitants de cap de setmana dels museus de Barcelona, van establir una comunicació via telefònica a crits. Vaig sentir que eren del centre de la península i havien deixat als fills per poder gaudir de la banda capitanejada per Dave Gahan. A mí allò em va enternir, tan sols una ocasió com aquesta paga la pena l’esforç.

Un cop al Sant Jordi vaig veure el que he vist altres cops, en altres concerts de Depeche Mode, la multitud de persones de diferents edats fents cua pacientment. Estètica sinistra de quaranta anys que recuperen del fons d’armari, altres que han deixat de ser-ho, emos, pijos, gent de la festa variada, pares, fills, noies amb pits siliconats…

Què volen que els digui? A mi, en aquesta ciutat tan elitista, tant de miradeta de dalt a baix, on la gent es barreja tant poc (parlar de l’avantatge que ens té una ciutat com Madrid en aquest aspecte mereix un article a part), m’agrada veure multituds singulars.

Parlant del concert en sí, varem poder ballar ben ràpid el single Wrong i ja estava despatxat, els membres de la banda i els assistents sabiem què esperar i no van dubtar en regalar-nos les nostres racions de Walking in my Shoes (amb la que varem vibrar) o A question of Time (que ens va fer saltar). El sempre esperat moment de Jezebel (meravellosa) i Home (gallina de piel, com diria Cruyff). En aquest moment l‘estadi ja retombava i no podia parar. Van seguir mes tard amb clàssics com It’s no good i, especialment, aquest clàssic contemporani que és In your Room. Però si creiem que ja haviem ballat el suficient, encara ens van regalar dos himnes com I Feel You i Enjoy the Silence, ¿què més es pot demanar? Doncs una bona dosi de bisos on es van coronar amb Personal Jesus. Alguna amiga em va confesar que va emocionar-se de veritat.

Depeche Mode Tour if the Universe

Voldria destacar que la banda no es recolça en l’arxiconegut repertori, ho fa en el directe que els caracteritza. Amb les impresionats veus de Gahan i Gore. Per una altra banda, els audiovisuals que van presentar no desmereixen el conjunt. Sí, potser un pèl massa senzills i esgotadors en els missatges de bon rollo i pau mundial. Jo en destacaria el video del corb molt ben utilitzat.

La reflexió que podriem extraure és que potser no haurien de treure més material nou (essent sincer considero els seus darrers treballs menors, en referència a la seva discografia en general). En aquests temps que corren, molts grups fan gires mundials sense necessitat de treure nous temes, aquest any tornem a tenir als Pixies. Pel què fa a grans bandes, a gegants del rock, ja no en tenim de noves, i les velles ens agraden igual.

Escric aquest línees al dia següent del concert, amb molt bon gust de boca. Esperem que la salut de Gahan no es resenteixi i tornin a visitar-nos al menys un cop més. Penso també en les dues parelles tornant a casa, recollint esgotats els fills a casa de les àvies. Penso que feien torns al volant i potser escoltant el 101 al radiocassete del cotxe.

Setlist
1. In Chains
2. Wrong
3. Hole To Feed
4. Walking In My Shoes
5. It's No Good
6. A Question Of Time
7. Precious
8. Fly On The Windscreen
9. Sister Of Night (sung by Martin)
10. Home
11. Come Back
12. Policy Of Truth
13. In Your Room
14. I Feel You
15. Enjoy The Silence
16. Never Let Me Down Again

Bisos:
17. Dressed In Black
18. Stripped
19. Behind The Wheel
20. Personal Jesus
21. Waiting For The Night

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada