Una novel·leta bruta

El peniscentrisme és ja definitivament història. L’escriptora Charlotte Roche anuncia a la seva primera novel·la l’actual supremacia de la genitalitat femenina. La seva heroïna (potser un alter ego més lliure i desacomplexat?) és una noia de divuit anys que, tot i estar hospitalitzada, ens mostra la seva fascinació per tots els racons del seu propi cos.

Charlotte Roche defineix a Helen Memel, la jove protagonista de “Zonas húmedas”, com “un esperit lliure”; no obstant això, si alguna cosa confirma la lectura de la novel·la és que Helen representa decididament el triomf de la matèria sobre l’esperit, com va dir el decadentista Lord Henry Wotton de totes les dones en “El retrat de Dorian Gray”. La voluntat de Roche d’”anar al fons de les coses” es manifesta literalment en l’obsessió de la narradora per descriure obstinadament les seves pròpies cavitats, la geografia de les seves hemorroides, els fluids que vessen d’un cos convertit en un nou tòtem. El repte de l’escriptora és el de mostrar-nos a una protagonista disposada a obrir orgullosament les seves natges davant del lector. Higienistes i devots de la profilaxi, abstinguin-se doncs per què aquesta és, inevitablement una novel·leta bruta; potser un llibre adient per llegir amb una sola mà, com deia l’antiga promoció de la col·lecció “La sonrisa vertical”; però també un llibre amb vocació de discurs sobre la sexualitat femenina a les acaballes de la primera dècada del segle XXI.

Pot sorprendre, a priori, que aquest nou relat llibertí vingui signat per una teutona sense prèvia experiència literària, una antiga presentadora de programes de televisió a Viva, -l’equivalent germànic de la MTV- que confessa no tenir massa temps per a llegir. El seu debut ha venut la considerable xifra de mig milió d’exemplars només a Alemanya, a més de pujar còmodament al primer lloc de vendes internacionals d’Amazon. Potser el públic, fart de la conspiranoia supervendes de Dan Brown o de les intrigues expansives d’Stieg Larson, s’hagi concedit un momentani respir per a valorar el llenguatge desinhibit, fresc i carnal, d’un text que envesteix contra la dictadura de la higiene per a reivindicar amb llibertat el gaudi de tot tipus de fluids corporals, propis i aliens.

Tot sobre el seu anus

Helene és una noia desinhibida que segurament faria les delícies de Milo Manara o Guido Crepax, una Lolita que no necessita de cap Humbert Humbert que la introdueixi a la vida adulta. El seu camp d’experimentació és literalment el seu interior, els intersticis del propi cos i les seves secrecions. En un moment del llibre, Helene confessa que el seu centre vital és el propi mont de Venus; no obstant això, llegint el text un s’atreviria a posar-ho en dubte. El veritable centre, el sancta sanctorum aquí literalment profanat fins a causar-se una fissura apurant el depilat íntim, és, en realitat, el forat anal; segurament, l’últim tabú en l’era de la depilació extrema. Helene ens descriu exhaustivament la seva meticulosa preparació per a una sessió de sexe anal sense cap tipus de reserva; o la seva afició pel sexe amb prostitutes o alvocats. No hi ha aquí cap tipus d’amor que no sigui l’amor propi ni sentiment de culpa per aquesta causa. Helene és una jove postromàntica, pura desinhibició, lliurada a l’hedonisme que podria alinear-se amb algunes de les heroïnes imaginades per Restif de La Bretonne o Andréa de Nerciat.

Zonas húmedas” és, doncs, una insòlita nouvelle -a estones obsessivament reiterativa però d’altres emocionant i pertorbadora- que tracta temes com el cos, la malaltia, la masturbació o el funcionament dels hospitals; una novel·la- manifest que funciona com una deliciosa provocació en una època en la qual tal empresa semblava ja del tot impossible. Potser ens trobem davant d’un hype literari que caigui ben aviat en un ràpid oblit, però just és reconèixer-li els seus mèrits. Pocs són el que creuen aquests llindars amb tanta naturalitat, sense perdre el somriure serè com el que Charlotte llueix a la fotografia de l’edició espanyola del llibre publicat per Anagrama, com si mai hagués trencat un sol plat.


Editorial: Anagrama
ISBN: 978-84-339-7516-4
Pàgines: 208
Preu: 16€

Charlotte Roche va néixer en Wycombe (Regne Unit) en 1978 i es va criar a Alemanya. Per la seva labor de presentadora («Viva», «Art», «ZDF», etc.) va ser guardonada amb el Premio Grimme i el Premi de la Televisió Bavaresa. Resideix en Colònia, està casada i té una filla. Zones humides és la seva primera novel·la: amb més d'un milió i mig d'exemplars venuts i 25 traduccions, ha encapçalat durant mesos els rànquings de venda alemanys i ha estat el primer llibre de l'àmbit germà a arribar a el cim de la llista mensual de bestsellers mundials segons Amazon.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies