Boxa al Romea

Aquests dies alguna cosa es mou amb intensitat en ple Raval. Al carrer d’Hospital, avança un iceberg lentament però de forma segura. La companyia Animalario presenta, des del 3 de setembre, l’ obra “Urtain”, que en un any els ha atorgat elogis de la crítica i diversos premis on l’han presentat. Val la pena passar pel Teatre Romea i comprovar què s’amaga sota aquesta roca de gel que és la creació que s’ha generat al voltant del boxejador. Cal veure l´univers que s’hi amaga a sota.

Imprescindible. És la única paraula que se m’acudeix per resumir el que proposen aquests dies la companyia Animalario al Teatre Romea de Barcelona.

Pel contingut: la biografia d´un boxejador que va acabar els seus dies volant desde el desè pis del barri d’El Pilar, a Madrid, on residia, presa, sembla ser, d´una depressió. Just quatre dies abans d´iniciar-se els Jocs Olimpics de Barcelona’92.

Per la forma: el director Andrés Lima aposta per una posada en escena diferent, en 14 rounds, veiem passar la vida d´Urtain desde el final fins a l´inici, sobre el ring que va marcar els seus dies. Un treball de documentació intens: un submergiment en el personatge i l´Espanya profunda que l´envoltava. Diàlegs totalment realistes, coreografies inesperades, boxa, i un presentador que tan aviat sembla un locutor de ràdio dels anys 70, com un “raper” modern, sense perdre’s el fil en cap moment.

Per la posada en escena: cada detall, ben estudiat. La il.luminació per exemple; és cert que “menos és más”, amb petits detalls de llum, es mengen al públic. Els actors, en cap moment abandonen l´escenari, i les transformacions dels personatges es fan in situ.

Pels actors: que s´introdueixen dins la pell de cada personatge que interpreten. Suen art aquests homes i dones que passen pel ring d´Urtain. A destacar, Raúl Arévalo, que ja fa temps despunta en el cinema, i que es veu afiançat en les taules del teatre. Un actor sòlid, que omple l´escena amb la seva presència.

Per Urtain: magnífic, en la recreació, Roberto Álamo, tant en el físic com en la preparació psicològica del paper. Impressionant interpretant al boxejador que lluita contra la vida, alhora que la vida l’ engulleix poc a poc. En deixar-lo de banda el sèquit que l’acompanyava en els moments de glòria, es converteix, l´ampolla, en la seva companya més estimada.

Al final, ovacions del públic, dret en la sala, postrat davant una obra d´art. No hi ha gaires oportunitats de veure teatre tan rodó, cuidat, i alhora desbordat d´emocions. Imprescindible, ho reafirmo. Fins el 22 de Novembre, en teoria. No trigueu en pensar-vos-ho, en època de crisi, si la cosa no funciona, es tanca la paradeta.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies