Diana Krall ha escollit l’Auditori del Fòrum de Barcelona per iniciar la gira espanyola de presentació de “Quiet Nights”, el seu 12è. àlbum d’estudi, un recull de cançons de jazz amb tocs força brasilers en què combina la seva vessant de compositora i la seva particular genialitat a l’hora de fer adaptacions de grans clàssics com ‘The girl from Ipanema’.

Acompanyada d’Anthony Wilson (guitarra), Ben Wolfe (baix) i Karriem Riggins (bateria), l’artista canadenca ha aparegut a l’escenari quan passaven pocs minuts de les 9 de la nit per oferir al públic, que no ha acabat d’omplir el pati de butaques, un concert que podem qualificar de breu (a les onze, el quartet ja havia desaparegut de l’escenari), però sens subte efectiu i intens.

Coneixedora del fet que els seus fans acostumen a tirar del seu repertori aleatòriament i independentment de la data de publicació, no ha trigat en oferir-nos una mirada enrere, i la segona proposta ha estat el mític “Let’s fall in Love”, que els assistents han agraït sense dubtar-ho. I durant tota la nit un bon còctel que ha sabut mantenir el seu sabor malgrat confessar que estava refredada i comprovar algun que altre estossec. Però a Diana Krall se li perdona tot a la primera tecla de piano, sempre magistral, que acompanya amb la seva veu íntima i particular manera de dir les cançons. I és que sentint a Diana Krall es confirma que és la seva veu que acompanya el piano de rerefons i no pas a l’inrevés. Els seus dits parlen i transmeten intensitat quan ofereix temes més instrumentals, de jazz en estat pur.

Memorable la llarga versió de “Cheek to Cheek” d’Irving Berlin, reservant un espai per al lluïment de cadascun dels músics, donant temps al públic per assaborir aquest “divertimento”. Com quatre amics que toquen junts i amb una posada en escena que es podria adaptar en un espai infinitament més petit, la proposta de Diana Krall ha estat força minimalista, recollida per no ocupar tot l’espai disponible a l’escenari i preferir la proximitat amb rerefons de teló més grandiloqüent, tot reflectint un joc de llums força sobri. I és que tampoc calia més… Bé, una mica més de generositat en els bisos, que ha convertit en un únic i justet oferiment. La sort, però, és que promet tornar.



Discografia més recent:
Quiet Nights (2009)
The Very Best Of Diana Krall (2007)
From This Moment On (2006)
Heartdrops: Vince Benedetti Meets Diana Krall (2006)
Christmas Songs (2005)
The Girl in the Other Room (2004)
The Girl In The Other Room (2004)
Fusion India (2003)
Tumble Tots: Rhymes and Songs, Vol. 3 (2003)
One Night in Paris (2003)
Live (2003)
Live In Paris (2002)
The Look of Love (2001)
The Language of New Orleans (2001)

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies