Els Green Day fan saltar el Palau amb rock madur i espectacle juvenil

Una persona disfressada de conill borratxo arengant el públic abans de començar, pirotècnia, flamarades, gent convidada a cantar i sentir-se estrella del rock per uns minuts, samarretes disparades amb una escopeta de plàstic, pluja de confetti, arruixada a les primeres files, vestits de festa per un pupurrí o joves llençant-se des de l’escenari sobre una marea de braços. Tot s’hi val per crear espectacle i aquesta nit els nordamericans Green Day n’han muntat un de ben gros al Palau Sant Jordi.

Entre el públic es barrejaven els que segueixen el grup des de mitjans dels 90, quan se’ls va penjar l’etiqueta d’abanderats del neopunk, i els més joves, que els han descobert un cop fins i tot la crítica s’ha rendit a l’evolució del seu so amb treballs lloadíssims com ‘American idiot’ i ’21st Century breakdown’. I és que el de Green Day és un cas curiós i no deixa de resultar paradoxal que mentre la banda creixia i anava construint óperes rock amb unes lletres més conscienciades i madures, atreia cada cop a un públic més adolescent.

Però encara que aquests predominaven entre l’audiència, en les dues hores i mitja de concert d’avui hi ha hagut cançons per tots. I sobretot per constatar que grans s’han fet aquells jovenets que amb “Kerplunk” i “Dookie” començaven a voler imitar els seus ídols ja fa més d’una dècada. Ara, Green Day és un segell de marca pròpia capaç de denunciar els mals del món modern a cop de guitarra i energia saltant. I com a mostra, els temes que han format el primer bloc de l’espectacle, extrets exclussivament dels dos darrers àlbums: ‘Song of the century’, ‘Know your enemy‘, ’21st century breakdown’, ‘The static age’ o ‘Before the lobotomy’ del seu disc més recent, i ‘Holiday‘, ‘Are we the waiting’, ‘St. Jimmy‘ i ‘Boulevard of broken dreams’ de l’anterior àlbum “American Idiot“.

Pel segon bloc en canvi, han decidit tornar la vista enrera. Així hem recuperat ‘Hitchin’ a ride’ o ‘King for a day’ de “Nimrod“, ‘When I come around’, ‘Welcome to paradise’ i ‘Basketcase‘ de “Dookie” o ‘Brain stew’ del disc “Insomniac“. Totes elles revisades amb la tècnica instrumental de què ara poden fer gala els qui han guanyat experiència disc rera disc i gira rera gira. Afortunadament, en un Sant Jordi sovint enemic de les guitarres elèctriques, el so dels Green Day ha sonat a la perfecció. A Billie Joe Armstrong no li ha fallat la veu en cap moment tot i no parar de córrer amunt i avall, Mike Dirnt ha imposat amb maestria el seu baix i Tré Cool ha confirmat en directe el seu art com a bateria. Sense oblidar el recolçament del guitarra acompanyant Jason White i les aparicions ocasionals de saxo, acordió o armònica.

Però a més de la música, sobretot el carismàtic cantant, han deixat anar el seu costat més gamberro per provar que tot i haver madurat musicalment, sobre un escenari es segueixen divertint com adolescents. Molt es podria discutir sobre si deixar que una noia pugi al stage a destrossar ‘Longview‘ amb la seva veu nerviosa, rendir-se als constants ‘Oé oe oe’ del públic o cridar un parell de nois perquè facin audience diving (llençar-se a l’aire per ser recollits pels braços dels espectadors), fa més bé o més mal al ritme d’un concert. Però en tot cas aquesta nit, aquestes i altres bromes han aportat el necessari per acompanyar unes lletres que tothom ja se sap de memòria, creant un espectacle que perdurarà a la memòria dels joves fans de Green Day.

Pels bisos els californians es reservaven les imprescindibles ‘American Idiot’ i ‘Minority‘ celebrades amb energia com si el públic no portés 140 minuts saltant i cantant.

I ja per acabar, Billie Joe Armstrong ha entonat en solitari la sempre emotiva ‘Good ridance’. Aquella que diu ‘Something unpredictable in the end is right; I hope you had the time of your life’ (Quelcom d’imprevisible ha acabat molt bé; espero que ho hagueu disfrutat). I sí, de totes totes, així ha estat.

Setlist
1. Song of the Century
2. 21st Century Breakdown
3. Know Your Enemy
4. East Jesus Nowhere
5. Holiday
6. The Static Age
7. Before the Lobotomy
8. Are We the Waiting
9. St. Jimmy
10. Boulevard of Broken Dreams
11. Hitchin' A Ride
12. Welcome to Paradise
13. 409 In Your Coffeemaker
14. When I Come Around
15. Iron Man (Black Sabbath cover)
16. Brain Stew
17. Jaded
18. Longview
19. Basket Case
20. She
21. King for a Day
22. Shout (The Isley Brothers cover)
23. 21 Guns
24. American Eulogy

Bisos:
25. American Idiot
26. Minority
27. Good Riddance (Time of Your Life)

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies