Deu els cria i ells… et voldran liquidar!

John Schultz autor d’èxits com “La chica de al lado” o “Una pesadilla de altura” ens porta Pequeños Invasores una al•lucinant història que delectarà a tots els públics gràcies a la fluida creativitat de la que fa gala aquest jove director.

Prepareu-vos per veure recursos ja utilitzats però aquí realitzats d’una manera tan fresca i esbojarrada que farà d’aquest film una experiència única tant pels més petits de la casa com pels seus acompanyants, amb escenes tipus Solo en casa però també de La tribu de los Brady, on hi hauran màquines amplificadores de partícules, àvies per control remot, alienígenes bons i dolents, bazuca llença patates i aparells antigravitacionals.

Stuart (Kevin Nealson) i Nina (Gillian Vigman) interpreten el matrimoni Pearson, una parella ben avinguda amb tres fills. Bethany (Ashley Tisdale) és la menor, una joveneta encantadora que tot ho soluciona amb el seu encisador somriure; Tom (Carter Jenkins) és el mitjà dels fills i per aquesta raó se sent ignorat pels seus pares malgrat las seva condició de geni de la informàtica; i Hanna (Ashley Boettcher) és la filla gran, una jove una mica estirada que farà tot el possible per colar el seu nuvi Ricky (Robert Hoffman), un jove irritant amb les hormones revolucionades, a les improvisades vacances d’estiu que la seva família ha organitzat a última hora.

Primer contacte entre la petita de la família i l'alienígena bo.

Buscant la tranquil•litat han llogat una casa enorme a les afores, on es reuneixen amb el germà de Stuart, Nathan (Andy Richter), la seva mare Rose (Doris Roberts), el seu nebot Jake (Austin Robert Butler) i els dos bessons Art (Henri Young) i Lee (Rigan Young).

Arribada la primera nit una pluja de meteorits cau a prop de la casa. Els Pearson no són conscients del que se’ls apropa i és que les seves vacances seran de tot menys de relax.

La família reunida juga i s'ho passa pipa.

A nivell interpretatiu, malgrat l’existència de personatges principals, dona la sensació d’una participació coral, afavorint la dinamització de la història. Els actors adults queden relegats a aparicions ocasionals, com la de Kevin Nealson, que dona en el clau amb la seva interpretació de pare de família, però que no ens treu del cap el seu personatge a Weeds, l’aclamada sèrie que gira al voltant d’una mestressa de casa traficant de drogues.

Amb tot, Pequeños Invasores es una pel•lícula que no defrauda i és que en ella es poden trobar valors i moralitats tangibles no tant sols a nivell cultural americà si no a nivell mundial.

Les coses coses es compliquen amb l'arribada dels dolents.

Només en el pla familiar, quelcom podria passar-se hores discernint sobre la quantitat de similituds que tenen les nostre famílies amb la dels Pearson, dels problemes que els afligeixen i la manera que tenen de solucionar-los. Però si sou dels que profunditzen arribant a una espècie d’estat d’autisme, podeu trobar missatges com:que les guerres són dolentes, que una amistat pot sorgir d’on menys ens ho esperem, que les primeres impressions a vegades no compten, que fins i tot la cosa mes petita pot marcar la diferència o que la unió fa la força.

En definitiva, Pequeños Invasores és una pel•lícula de la que es pot treure molt de suc si saps dirigir la mirada, feta per a que els nens gaudeixin i els adults reflexionin al mateix temps que tornen per moment a la seva infantesa.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies