Peter Cornwell debuta en el món dels llargmetratges ambExorcismo en Connecticut (The Hunting in Connecticut), un film de terror inspirat en uns fets reals que van commocionar els habitants de Southington a Connecticut (EE.UU.) l’any 1987.

El film narra la terrorífica experiència de la família Campbell (Snedeker), formada pel matrimoni Sarah(Virginia Madsen) i Peter (Martin Donovan), així com els seus fills Billy (Ty Wood), Mary (Sophi Knight) i Matt (Kyle Gallner), i la seva neboda Wendy (Amanda Crew), durant el període que van residir al 208 de l’Avinguda Merisen.

Matt , el primogènit dels Campbell es troba malalt de càncer. Els desplaçaments a Connecticut i les elevades despeses del tractament fan trontollar l’estabilitat familiar obligant-los a traslladar-se a una casa de lloguer propera a l’hospital, mentre el pare treballa sense parar per fer front a tot plegat.

Aviat esbrinaran que aquesta casa econòmica i espaiosa, que creien ser un regal del cel, va ser utilitzada de funerària, i que el seu anterior propietari i el seu fill organitzaven sessions d’espiritisme i nigromància on es profanaven els cossos dels morts. Ara aquest passat ha despertat. Estranys successos comencen a girar al voltant de Matt, i gradualment aniran afectant a tota la família fins a nivells insuportables, posant en risc les seves vides. Es farà necessari que el reverend Nicholas Popescu (Elias Koteas) prengui cartes en l’assumpte per eliminar el mal que envolta els Campbell.

Matt (Kyle Gallner) i el reverend Nicholas Popescu (Elias Koteas) conversen.

Peter Cornwell director debuta a Hollywood amb aquest llargmetratge, d’un gènere al qual sembla que estar-ne ja acostumat. La prova la trobem en treballs anterior com Ward 13, curtmetratge animat amb el que va guanyar diversos premis, entre ells la nominació a un Oscar, en el que un accidentat ha d’escapar d’un macabre hospital en el que s’experimenta amb els malalts creant abominables mutacions. Aquest treball apareix breument en una de les escenes del seu nou film en forma de petit auto-homenatge.

Peter Campbell (Martin Donovan) liderant una reunió espiritual.

Adam Swica destaca per la seva tasca fotogràfica en aquest film, dotant a les escenes d’un caliu clàssic i molt personal i aportant al film d’una atmosfera realista tant en l’apartat escènic i ambiental, tal i com ja va fer a pel•lícules com la recent El diario de los muertos (Diary of the Dead) de George A. Romero.

D’altra banda Todd Masters, guanyador d’un Emmy als millors efectes especials de maquillatge a la sèrie A dos metros bajo tierra (Six feets under), també deixa molt clar que és un dels grans a l’hora de tractar amb efectes especials i caracterització en el maquillatge de cadàvers.

Aquests morts arriben amb males puçes.

També cal destacar en l’apartat interpretatiu a Virginia Madsen (FirewallEl último Show, Número 23), nominada a un Oscar i un Globus d’Or per Entre Copas , i a Kyle Gallner, encara no massa conegut en el món del cel•luloide però amb treballs a sèries com CSISmallville i amb un nivell interpretatiu bastant bo. En canvi, la feina d’Elias Koteas i de Martin Donovan resulta poc encertada, degut segurament als designis que els marcava un guió massa fragmentat, molts cops inconnex i que aparentment deixa als personatges en pilot automàtic, poc desenvolupats i, per tant, poc identificables amb l’espectador, a qui no provoca ni fred ni calor. I és que la incursió d’Adam SimonTim Metcafe com a guionistes en aquest film sobrenatural, deixa molt que desitjar. Sembla mentida que aquests entusiastes de l’horror victorià, els desmembraments i regiraments d’estómac, deixin un gust més agre que dolç amb aquesta compilació de fets poc creïbles o aparentment sense sentit, convertides en escenes com la del reverend portant una creu iman desmuntable que mou per tota la casa com si fos una vareta màgica, donant la sensació de que més que buscar fantasmes vol buscar-hi el chi positiu per re-decorar les estàncies a l’estil feng shui. Són fets com aquests els que rebaixen el clímax tant de la pel•lícula com dels actors, degradant conceptes ja clàssics i ben assentats en aquest gènere de culte, cosa que pot acabar desmoralitzant, exasperant i irritant a l’espectador més afèrrim.

L'ectoplasma es manifesta a través del fill dels Campbell, en Billy (Ty Wood).

Amb tot, dona la sensació de que l’equip creatiu de la pel•lícula no tenia molt clara la visió general del film, que s’enfonsa “gràcies” a un guió poc estudiat i menys treballat, en el que demostren que ni tant sols coneixen la definició de la paraula exorcisme, que tan a la lleugera apareix al títol del film i que com a tal no fa acte de presencia en tota la trama.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies