Sovint hi ha persones que et sorprenen. Són el que no semblen. Potser a primera vista no et desperten cap interès i, finalment, descobreixes que són persones plenes de força, amb ideals arrelats i coherència en els seus actes. Altres vegades, algunes persones t’enlluernen amb una seguretat que, en el fons, és plena de fum. La casa dels cors trencats, de Bernard Shaw, n’és una bona mostra.

Deu personatges ben diferents es troben junts a La casa dels cors trencats. Encara no l’han batejada amb aquest nom; ho faran més tard, quan s’adonin que tots amaguen les seves febleses sota cuirasses de mentida i hipocresia moral. Tots i totes busquen el que busquem tots; l’acceptació i el sentit a la nostra vida.

La història, que a mida que avanci despullarà a cadascun dels personatges, es situa a Anglaterra en una casa que simula la carcassa interna d’un vaixell. En el rerafons, l’inici de la Primer Guerra Mundial. Comença amb una noia sola a la sala d’estar de la casa. Va vestida amb roba senzilla i llegeix un llibre; espera algú. Ella és Ellie Dunn. Ellie serà la guspira que malmetrà l’aire desmuntant a tots els seus interlocutors. En el trànsit ella perdrà la seva innocència i deixarà de ser la pubilla ingènua per convertir-se en la mestressa del seu propi destí.

No cal dir que l’obra de Bernard Shaw és excepcional amb un llenguatge molt viu, punyent i ple d’intencions però amanit amb molt gràcia. Descarrega sobre el cinisme social que, encara que, està inspirat en la societat de principis del s. XX és perfectament aplicable al dia d’avui. La conveniència social i l’afany per emmascarar la pròpia realitat és el joc al qual juguen les filles i el marit del Capità Shotover, l’amo de la casa, i un dèspota empresari que també ha estat convidat.

L’obra que ha dirigit Josep Maria Mestres al TNC està magníficament interpretada per Carme Elies,Sílvia BelAbel FolkPep CruzPep Anton Muñoz, entre d’altres. Tots resolen molt bé el desplegament del seu personatge però es mereixeria un apunt especial el Rhett Butler de pa sucat amb oli de l’Abel Folk i el Capità entranyable i grotesc d’en Pep Cruz. També és fantàstic que, per fi, s’hagi recuperat a l’actor Carles Sales que feia temps que no vèiem.

Finalment, cal destacar la increïble escenografia d’Alfons Flores, realitzada per El Teler, que emula el casc d’un vaixell transformat en un saló.


Es pot veure a: Teatre Nacional de Catalunya.
Text: Bernard Shaw
Intèrprets: Sílvia Bel Pep Cruz Carme Elias Abel Folk Carme Fortuny Pep Anton Muñoz Santi Ricart Carles Sales Artur Trias Anna Ycobalzeta.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies