Els lectors de la primera part de la trilogia Millenium, “Els homes que no estimaven les dones“, es van quedar amb moltes ganes de tenir a les mans la segona part, que els arriba ara amb “La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina“.
Sense dubte, la peculiar relació entre un periodista d’investigació i una hacker d’extraordinàries qualitats que l’ajuda en un cas molt especial ha atret la curiositat de milers de lectors arreu del món, una popularitat de la qual el seu autor no va poder gaudir.
En aquesta segona part de la trilogia, la Lisbeth Salander, una jove investigadora privada i hacker, es veu sotmesa de cop a una persecució implacable amb la intenció d’eliminar-la. El controvertit periodista Mikael Blomkvist pensa que ella està passant uns dies de vacances, mentre ell és a punt de llançar un número especial de la revista Millennium dedicat a revelar una xarxa de tràfic de prostitutes provinents de països de l’Est d’Europa, en què hi ha implicades diverses persones rellevants de la societat sueca. Però aleshores, un periodista que havia estat indagant per a Millennium i la seva dona apareixen morts. I algú ha procurat que les sospites de la policia vagin dirigides a la Lisbeth. De seguida, el Mikael es posa a investigar pel seu compte, i descobreix una clara connexió entre el cas del tràfic de prostitutes i els dos assassinats.
Què se li pot demanar a aquesta continuació d’una novel.la negra amb un ritme intens i un dibuix de personatges molt interessant? Doncs això, que no decaigui el ritme i que els personatges coneguts segueixin sorprenent, a la vegada que n’apareguin d’altres d’igualment fascinants. I aquesta continuació és tan intensa en l’interès de la investigació com ho va ser la primera part, ja que s’endinsa en el món de la prostitució, i aquest és un assumpte que sol donar bastant de joc.
D’altra banda, l’autor aprofundeix en la vida i la psicologia dels personatges que ja coneixem, mentre que n’apareixen de nous lligats al submón delictiu del tràfic de sexe que també tenen les seves peculiaritats. Potser els lectors de la primera part de la trilogia trobaran a faltar la relació íntima entre el detectiu i la jove hacker, ja que en aquesta novel.la queda més aparcada, però ja se sap que la tensió sexual s’ha d’estirar i arronsar, com una corda, per tal de retenir l’interès dels lectors. De fet, la història queda totalment oberta i dóna així peu a la continuació, que tancarà la trilogia , i que molta gent deu estar esperant amb ansietat.
I no m’estranya, ja que “La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina” és una d’aquelles novel.les que t’enganxa fort, que va complicant la trama de manera intel.ligent per fer que el lector s’addiccioni, i que a més resulta molt cinematogràfica – probablement alguna adaptació veurem, més tard o més d’hora. Tots aquests elements els té, i proporciona entreteniment, però em sembla que a una novel.la negra que ha tingut tanta popularitat i que està tan de moda se li pot demanar més, pel què fa a l’interès dels personatges i a la radiografia social que vol presentar.
Editorial: Columna
ISBN: 978-84-6641-004-5
Pàgines: 768
Preu: 22,50€ (E-Book: 10,99€)
Stieg Larsson va néixer a Suècia l’any 1954. Periodista de reconegut prestigi i corresponsal de guerra en diferents conflictes de l’Àfrica, va escriure obres d’assaig dins l’àmbit econòmic i social, però sobretot és conegut per haver estat el redactor en cap d’ una coneguda revista sueca que s’ha convertit en un referent de la lluita contra els moviments d’extrema dreta.
Larsson va morir sobtadament el 2004 a causa d’una crisi cardíaca, pocs mesos després d’haver lliurat a la seva editora els tres volums d’una trilogia que comença amb "Els homes que no estimaven les dones", i sense haver pogut presenciar l’enorme èxit aconseguit per la seva obra.
Envía una resposta