Arriba l’hivern i continua l’efervescència de festivals musicals en el nostre país. El germà petit del Primavera Sound s’ha especialitzat en els sons més arriscats, això sí, sempre més disfrutables des del confort d’una butaca de la platea de l’Auditori del Fòrum.

La gran novetat d’aquesta edició ha estat que s’ha celebrat simultàniament a Madrid i Barcelona (pot ser que a l’estiu també arribi a la capital?) amb un cartell que ha combinat sàviament risc, nostàlgia i valors segurs.

Auditori del Fòrum (Barcelona) 12 i 13 Desembre

El divendres 12 de desembre la banda de Barcelona MANEL eren els encarregats d’obrir la llauna amb el seu pop entre Mishima i Antonia Font. Emocions quotidianes, veus perfectes, lletres amb les quals sentir-se identificat, sentit de l’humor postmodern i versió de “Common People” inclosa. Una banda a seguir molt de prop que acaba de publicar el seu primer àlbum: “Els millors professors europeus”. Després de la tranquil·litat va arribar la tempesta: WOVENHAND o dit d’altra manera David Eugene Edwards amb altre vestit diferent al que utilitza en 16 Horsepower. Si en 16Horsepower es vesteix de cantautor americà, en Wovenhand la seva proposta és més monolítica, rocosa i difícil de digerir. En ocasions les seves cançons voregen un sentit espiritual com si fos un gran cap indi invocant l’esperit dels sioux. Els següents a sortir a l’escenari van ser els californians THE DODOS, sens dubte una de les sorpreses de la temporada amb el seu àlbum “Visiter”. La seva actuació, sempre entre la melodia pop i l’experimentació, va anar de menys a més perquè mai abandonen el pop i això els permet joguinejar amb percussions i xilofons, fer gairebé so cubista (si això existís) per just després colar-nos una tornada inqüestionable. I és que el duo (si, solament són dos) es permet el luxe d’anar barrejant estils: des del country fins al folk passant pel metall i el afrobeat.

Manel

Un dels més esperats en aquesta primera jornada a Barcelona era Howe Gelb o el que és el mateix GIANT SAND. Mai van arribar a anar-se però si que han estat bastant desapareguts últimament així que era una bona oportunitat de saber que tal funcionaven les cançons de “Provisions”, el seu últim treball, en directe. Gelb segueix sent un trobador americà i no amaga les seves cartes de blues, rock sureny i “americana”, fins i tot quan s’asseu al piano posa sobre la taula el seu as jazzistic. La seva veu va sonar greu, propera, emocionant i la banda molt compacta però alguna cosa fallava i és que Gelb és una espècie en extinció que recorda a Dylan o a Townes Van Zandt però que, com les espècies en extinció, el mirem amb nostàlgia. La primera nit la van tancar el duo de ISOBEL CAMPBELL (ex Belle and Sebastián) i MARK LANEGAN (ex Screaming trees). En directe la presència intimidant de Lanegan, la seva veu mes potent i la seva altura fan que sembli el gran dominador de l’escena (i ho és) però és just destacar que és Campbell qui compon les cançons del duo. Com Kylie Minogue i Nick Cave o Nancy Sinatra i Lee Hazlewood, la fragilitat i la masculinitat en l’escenari. Belles cançons d’amor però una posada en escena massa freda que em va fer preferir escoltar “Sunday at devil dirt” (el seu segon àlbum) en el ipod de tornada a casa.

Giant Sand

A l’endemà, dissabte 13, la jornada la va obrir el folk deESPALDAMACETA amb les seves lletres intel·ligents. El cantautor, en la línia de Nick Drake, presentava “Fusta i poca llum”, editat aquest mateix any i ple de bones i nues cançons plenes de sentiment. Després d’ell sortien a l’escenari un dels grups més esperats d’aquesta edició:HIGH PLACES. El duo de Brooklyn sens dubte han renovat la passió pel pop d’avantguarda i han construït un debut (“High plaus”, Thrill Jockey, 2008) que desperta de la seva letargia al’art pop i que, a més, juga amb el ritme d’una manera increïble. El millor és que en directe no perden ni una mica d’interès. Els seus temes beuen de la terrisseria electrònica i del pop a parts iguals. El públic del Primavera club (un públic que accepta el repte exigent que li proposa l’organització) va donar amb els seus aplaudiments la confirmació al duo novaiorquès que amb el seu pop electrònic mantric ens van mantenir suspesos en l’aire: com si Cocteau Twins es trobessin amb Autechre o com si a My Bloody Valentine no els hagués donat per les guitarres. Atmosfèrics i espacials.

 

Isobel Campbell

ABE VIGODA van continuar amb l’espectacle. Són fills legítims de la pedrera art-punk de Los Àngeles i com a tals van oferir decibels i temes desestructurats i en espiral: la màxima és “no tornades”. Massa dur per a les meves oïdes. Una pausa una mica més llarga perquè LA BUENA VIDA poguessin acomodar a la petita orquestra que els acompanyava per a interpretar des de la primera fins a l’última cançó el seu disc més estimat: SOIDEMERSOL. La memòria emocional va fer que el públic mantingués la respiració durant tota la bella i perfecta interpretació dels donostiarres. Alguns dels instants que tots guardem en el cor es van fer palpables davant els nostres ulls: “Buenas cosas mal dispuestas”, “Verano” o, sobretot, el principi de “Desde hoy en adelante” gairebé m’obliguen a treure els cleenex. I com fi de festa el soul d’ELI “PAPERBOY” REED i la seva banda THE TRUE LOVES. Des del primer moment va ser entretingut i va acabar convertint-se en un espectacle impactant amb l’Auditori de potes enlaire. La portentosa veu d’Eli, educada en mites del calibre de Ottis Redding, Wilson Picket o Sam Cooke, va sonar espectacular i les cançons retro de “Roll with you” (el seu disc amb cançons pròpies) es van barrejar amb clàssics del soul que van sonar potents, esquinçadors i absolutament actuals i necessaris. Una delícia.

El Primavera Club s’ha erigit en un festival necessari per a poder descobrir noms i sons i que a més ens ho permeti en un entorn ple de comoditat i sense aglomeracions és tot un luxe. Què més pots demanar? Que l’any que ve faci més i millor perquè això significarà que la música popular i indie gaudeix de bona salut.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada