Barcelona compta amb un nou espai de concerts. El Club Sant Jordi s’ha dissenyat com un local anexe al Palau Sant Jordi, per acollir actuacions amb un públic màxim d’unes 4.000 persones. Per una de les primeres funcions que hi tenen lloc s’hi havia dissenyat un cartell que sobre el paper reunia un estil musical quasi idèntic, però que a la pràctica ha sonat molt diferent.

Els californians Zebrahead complien amb el paper de teloners de les estrelles que tothom esparava aquesta nit, el grup de Montreal Simple Plan. Tot i tenir més discografia i trajectòria que els que els havien de seguir després, la seva actuació entusiasta, gamberra i estrident ha deixat veure per totes bandes falta de taules i repartori d’un grup que s’ha passat més estona parlant i manifestant com els ha agradat venir a beure cervesa i actuar per primer cop a Barcelona que no pas a cantar. A sobre els problemes de so que feien distorsionar eixordadorament part de les guitarres no han ajudat gens a la seva actuació.

Però al Club tothom era conscient de que això era només un preludi i molts ni tan sols s’han acostat fins a la pista central fins a les 21:30 quan arrencava l’actuació estrella de la nit.

Simple Plan

Al crit de ‘That’s my generation‘, els Simple Plan han començat el seu espectacle davant d’un públic que com a mínim era d’una generació per sota de la seva. Molts adolescents i pre-adolescents acompanyats dels seus pares corrien cap a les primeres files per contagiar-se de l’energia dels canadencs i rebre’ls amb una entusiasta cridòria.

I afortunadament ja en aquest primer tema s’ha fet evident que els problemes de so anteriors estaven més que resolts. Les tres potents guitarres i el bateria del conjunt han sonat perfectament durant el prop de hora i mitja de concert. I tot i que els de dalt de l’escenari ja ratllen la trentena i els de la pista amb prou feines han accedit a secundària, la conexió entre el grup i el públic s’ha fet sentir tot el concert.

Simple Plan al Sant Jordi Club (Barcelona), 2008

Una hora i escaix en la qual han presentat una gran part dels talls del disc homònim que han llençat aquest mateix 2008. A ‘Generation‘ seguia la més lenta ‘Take my hand‘ i més endavant el single ‘When I’m gone‘, ‘Your love is a lie‘, ‘The End‘, ‘Time to say goodbye‘ o ‘Save You‘ que el cantant Pierre Bouvier ha dedicat al seu germà malalt de càncer. Tots aquests temes han fet patent el canvi de so que ha experimentat la banda amb aquest últim disc i que molt probablement és el responsable del tipus de públic que ha acudit a veure’ls avui.

Però entre cançó i cançó del nou disc, Simple Plan també ha recordat que els seus dos primers àlbums tenien un to més marcadament punk, amb cançons fetes per saltar i deixar-se anar. I així ho han fet ells i el públic al ritme de ‘Jump‘ i ‘Shut Up!‘ del disc “Still not getting any…” o ‘I’d Do Anything‘ del seu àlbum debut “No Pads, No Helmets… Just Balls“.

Un dels singles insígnia dels Simple Plan és sens dubte ‘Welcome to my life‘ i tot i que s’ha fet esperar una hora s’ha trobat amb una audiència que l’esperava amb ganes i que l’ha corejat a la perfecció. Altres clàssics com ‘Addicted‘, ‘Me against the world‘, ‘Promise‘ o ‘Perfect‘ han acabat de conformar un setlist que ha repassat de forma compensada la seva discografia. Fins i tot en la part central han composat un mix de festa on s’han atrevit a improvitzar una cancó en castellà o una versió del hit de Katy Perry ‘I kissed a girl‘.

Alternativa de discs, d’estils i també de protagonisme dalt de l’escenari que s’han anat repartint entre el cantant Pierre Bouvier (que s’ha marcat un punt baixant a cantar prop del públic), l’imponent guitarra Jeff Stinco saltant sobre els amplificadors i David Desrosiers qui s’ha dirigit a la gent en nombroses ocasions i ha regalat als fans uns quants jocs malabars amb pues i guitarres.

Simple Plan al Sant Jordi Club (Barcelona), 2008

Res a veure amb els preludis, els Simple Plan han demostrat que en directe saben sonar molt bé i que tot i la seva relativament curta trajectòria ja dominen el joc dels concerts donant al seu públic el què vol.

Bouvier ha comentat que després d’aquesta gira tornaran cap a casa per començar a treballar en nous temes. És una incògnita si seguiren allunyant-se de l’estil dels seus inicis o si s’atreviran a experimentar amb quelcom de nou. En tot cas aquesta nit a Barcelona ha quedat clar quin és el seu públic, un públic molt jove que ha marxat encantat cap a casa.



Setlist:
1. Generation
2. Take my hand
3. Shut Up
4. Jump
5. When I'm Gone
6. Addicted
7. The End
8. Me against the world
9. Your love is a lie
10. Time to say goodbye
11. Save You
12. Promise
13. Covers: Low, I kissed a girl, Summer love
14. Welcome to my life
15. I'd do anything

Bisos:
16. Untitled
17. I'm just a kid
18. Perfect

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada