Del 22 al 26 d’octubre, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va acollir una nova edició de Kosmopolis, el Festival Internacional de la Literatura, que va arribar a la seva major afluència de públic en el recital poètic ofert per Lou Reed.
C
al felicitar als organitzadors de Kosmopolis; sens dubte, el més atípic dels festivals de la nostra ciutat. En plena “societat de l’espectacle”, estem ja més que acostumats a un infinit reguitzell de celebracions dedicades al cinema, les arts visuals i la música popular, amb qualsevol excusa més o menys justificada. No obstant això, una festa dedicada a alguna cosa tan etèria i aparentment poc popular com l’activitat literària resulta, en els nostres temps, una autèntica rara avis, que mereix la pena destacar. Malgrat tot, la literatura va demostrar seguir sent la menys popular de les manifestacions artístiques com va confirmar el paradoxal fet que el ple de convocatòria s’assolis amb una lectura poètica oferta per… una antiga rock star nord-americana anomenada Lou Reed.
La mostra va permetre recuperar l’esplèndida exposició dedicada a J.C. Ballard que, sota el títol “Autòpsia del nou mil·leni”, tracta de traduir en imatges la singularitat de l’univers de l’escriptor. Celebrada pel seu caràcter visionari i antiutopista, l’obra de Ballard explora aquest futur que més sembla interessar-li, el futur dels pròxims cinc minuts, aquest moment en que la nostra realitat sembla mostrar una cara menys amable i pertorbadora. Els pintors surrealistes, les fotos dels reporters bèl·lics, les portades camp de les revistes de ciència-ficció de les dècades dels cinquanta i els seixanta del segle XX o els escenaris dels paradisos post- apocalíptics dissenyats per l’ésser humà en paratges com Benidorm o La Gran Motte són convocats en aquest interessant recull del pensament ballardià reflectit en obres com les superlatives “Crash” o “Nits de cocaïna”.
També Kosmopolis va ser una magnífica ocasió per a escoltar la pròpia veu d’escriptors com el nobel J. M. Coetzee, que va llegir fragments del seu “Diari d’un mal any”, o Robert Coover, un dels “pares” de la postmodernidad literària que tant ha influït en altres genis com el tristament desaparegut David Foster Wallace. Al mateix temps, es va rendir tribut a un dels poetes més interessants i lamentablement desconeguts de la literatura catalana, Agusti Bartra, l’obra de la qual va ser profusament analitzada per experts com el crític Sam Abrams, qui va destacar la seva pluralitat de veus i estils que li van dur a construir peces en les quals interconnectaven la narrativa, la poesia i el teatre, com demostra la recentment editada “Odisseu”.
No obstant això, per a bé o per a malament, l’edició d’aquest any passarà a la història local per la visita de Lou Reed, antic membre de The Velvet Underground i figura llegendària del rock, que va abarrotar el recinte del CCCB d’un públic sens dubte atret pel pes iconogràfic de la seva condició de llegenda vivent. Es dóna a més el cas que Reed no venia a repassar la seva trajectòria musical sinó a recitar poemes d’autors catalans com Josep Carner, Joan Brossa, Salvador Espriu o Joan Vinyoli… en anglès. Tampoc era qüestió de demanar impossibles. Reed havia recitat anteriorment els mateixos poemes a Nova York, amb la lloable intenció de donar a difondre entre els lectors nord-americans la solidesa de la poesia catalana. Així, l’acte semblava tenir sentit. A Barcelona, en canvi, la performance va assolir proporcions de sonada broma postmoderna. El cantant, convertit en rapsoda, va recitar parsimoniosament, ignorant obertament a un públic al que només va dedicar un thank you de comiat que va confirmar que el més interessant de Kosmopolis ja havia passat. A partir d’ara, caldrà esperar fins a 2010 per a tornar a reunir a un planter tan interessant i heterodox d’autors contemporanis. Mentre permetin-me recomanar-los la lectura de la imprescindible obra “Azotando a la doncella” del gran Robert Coover per anar amenitzant l’espera.
Envía una resposta