Una performance en un vaixell. Un vaixell de La Fura dels Baus. Tres dones: una ballarina, una pintora i una DJ. Quan més informació rebia d’aquest espectacle, més gran era la sensació de que allò no seria res convencional. Però per molt que imaginis alguna cosa poc convencional i et vagis preparant psicològicament per una vetllada inusual, difícilment, a no ser que tinguis el cap moblat com una “Doña”, arribaràs als extrems que assoleix el que Sol Picó i CIA ens tenen preparat.
I és que l’experiència comença abans dels Show. El sòl fet de ficar-te en un vaixell, haver de baixar a unes fosses d’allò més clandestines i seure allà on puguis (en alguna de les cadires de fusta disposades o al terra mateix tot tocant l’escenari), ja et predisposa a experimentar i cultivar sensacions. Durant tot aquest procés l’omnipresència de Sol Picó, estirada a mode de bitxo mort sobre l’espai escènic, no fa més que intensificar totes aquestes sensacions pre-doñas.
Què més impactant que una DJ-cantant obrint la performance amb un “ensordidor” silenci? A partir d’aquí s’obre la veda als sentiments contraris, la força, l’experimentació i sobretot a l’expressivitat. Les tres protagonistes s’interrelacionen fent un tot de la suma de les seves, aquí complementaries, especialitats artístiques: la música (DJ CEE), la pintura (Elvira Granados) i la dansa (Sol Picó).
Tot i la lloable actuació de Elvira Granados i la elegant DJ CEE, amb la seva veu encisadora, és Sol Picó la que suporta i atreu totes les atencions, convertint-se tota la resta en accessoris que potencien l’increïble bon saber fer de la ballarina. La camaleònica Sol Picó demostra la seva versatilitat en el que esdevé un procés de continua transformació, en el que passarà de bitxo a banyista dels anys seixanta, no sense abans demostrar el toro o la stripper glamurosa que porta dins. Tot a través d’un control precís del cos que evoca tant com la seva mirada.
Cal també fer menció a l’ambientació, sobretot a la part sonora, amb una selecció musical tant pertorbadora i plena d’emoció que resulta difícil concebre la performance sense ella.
Envía una resposta