Rodolf Sirera ha escrit moltes obres però és aquesta, El verí del teatre, amb la qual ha arribat a més públic, tant català com estranger. I no és casual, no. Es tracta d’una peça magistral en què la màgia dels dobles sentits és la protagonista des de bon començament. La dualitat plana sobre l’escena i estableix un joc intel·lectual amb l’espectador que el manté amatent al més petit canvi: doble sentit del títol, dos actors, dos rols per a cada actor, dues begudes, dos finals, dues finalitats…

El títol és el primer element amb què juga l’autor perquè, a mesura que avança l’obra, ens adonem que tant pot referir-se a la passió del teatre com als fets que es desenvolupen dalt l’escenari, el qual també esdevé dual. Quan menys ho esperem ens trobem un teatre dins el teatre en què un dels protagonistes, Gabriel, (de naturalesa doble en tant que home/actor) haurà d’interpretar la seva pròpia mort tot emprant la millor tècnica, si vol sobreviure, i tot posant sobre la taula la dicotomia (dualitat!) entre les diferents escoles de representació: l’actor ha de fondre’s amb el seu paper? O bé ha de mantenir-se distant i limitar-se a interpretar?

Pel que fa l’altre protagonista, i seguint amb aquest doble joc, és un criat/amo que enganyarà Gabriel tot transformant-se d’un “humil” servent en un despòtic marquès –que inevitablement ens fa pensar en el marquès de Sade— i que està obsessionat amb el fet teatral i amb el dilema de la frontera entre realitat i ficció. Com interpretar la pròpia mort si no s’ha experimentat mai? Això és el que es voldrà descobrir a costa del pobre Gabriel. Tanmateix, l’autor aprofitarà per a plantejar altres temes com ara la hipocresia social o la impossibilitat d’emmagatzemar una representació teatral única (tornant a l’etern debat entre els diferents arts).

I vet aquí que tot plegat ens menarà, com si anéssim obrint matrioskes, a la gran metàfora que esdevé l’obra, a banda de les reflexions que aporta sobre el fet teatral: la crítica al fet de l’existència de diferents classes socials i la hipocresia que això implica. Recordem que està ambientada just abans de la revolució francesa –fins i tot hi ha un moment en què es parla de Rousseau.

Amb aquests ingredients que hem anat veient, Sirera amanirà una obra que de bon principi resulta pausada però que, amb un llenguatge planer i viu, va accelerant-se fins el moment àlgid, el final, en què, naturalment, ens trobarem amb dues noves opcions: morirà Gabriel al prendre el vi/verí que li ofereix el marquès per tal de poder veure en directe la mort? O bé un cop baixats els telons, Gabriel podrà sortir de la presó enginyosament ideada pel marqués ? Amb quin dels finals ens quedem ? amb el representat dins l’obra? o amb el representat per a nosaltres, els espectadors reals? Em temo, que ens haurem de quedar amb aquest darrer… a no ser que vulguem veure la mort “en viu i en directe”.

Un fantàstic joc de miralls!


Editorial: Pagès Editors
ISBN: 84-7935-173-X
Pàgines: 74
Preu: 4€

Rodolf Sirera va néixer a València l'any 1948. És autor teatral i també traductor, guionista, dramaturg, assessor i gestor públic. La seva tasca està vinculada a la renovació del teatre valencià del qual n'és teòric, crític, investigador i editor. L'any 1972 va formar el grup El Rogle amb l'objectiu de muntar exclusivament teatre en valencià i cercant-ne la professionalització. Col·laborador de Gorg, Cartelera Turia, Destino, Primer Acto, Valencia semanal o amb intents d'intervenció a les institucions: la Diputació de València i l'Institut del Teatre de la Institució Alfons el Magnànim. Des del 1984 fins al 1988 fou director de música, teatre i cinema de la conselleria de cultura de la Generalitat Valenciana. La seva ha estat una posició especial, sovint poc favorable, que ha aconseguit de difondre uns determinats models, i que ha aconseguit d'imposar unes zones de teatre en català a València. En el camp del teatre ha esdevingut l'intel·lectual més important des de la democràcia en la societat valenciana. La seva obra més editada i traduïda ha estat El verí del teatre (1978) i és la que li va possibilitar accedir a l'escena espanyola i internacional. La seva tasca ha sigut reconeguda amb nombrosos premis. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies