Desocupado – La Finestra Digital

Lewis Trondheim porta 80 dies sense començar un nou àlbum després d’haver estar 14 anys dibuixant i escrivint per altres de forma ininterrompuda i molt prolífica. Detecta el problema de la repetició i després de preguntar-se “Per què els autors de còmic envelleixen tan malament?” intenta trobar les claus que permeten mantenir la frescor i la màgia tot evitant l’esgotament creatiu.

Aquest seria una sinopsi breu de la nova obra de Lewis Trondheim, prolífic autor francès que combina la ficció més embogida amb el relat més intimista. L’obra de la que parlem, ‘Desocupado’, entraria dintre d’aquest segon grup ja que és tracta d’una reflexió sobre els autors, l’esgotament i com saber quan és el moment de deixar de fer còmics. Trondheim comença l’obra en un moment força complicat per a ell, porta 80 dies sense produir una pàgina d’un nou àlbum i s’imagina totalment immers en una crisis creativa. A partir d’aquí comença a preguntar-se si ha arribat el moment de deixar-ho, si a mesura que un autor avança en la seva carrera acaba fent sempre lo mateix perdent així la capacitat d’innovar. Comença a preguntar als seus companys de professió sobre el tema i amb el conjunt de respostes construeix una reflexió molt personal sobre l’autor en general i l’autor de còmics en particular.

‘Desocupado‘ no és la primera obra de Trondheim dedicada a la reflexió o al relat d’anècdotes personals. A ‘Mis circunstancias‘ o ‘La maldición del paraguas‘ ja havia fet precisament això, parlar de les seves coses, de les seves preocupacions, del seu camí com a autor i com a persona. Sense dubte és un autor molt particular, capaç de passar de les aventures d’un personatge com Lapinot o el gènere de dracs i cavallers a ‘La mazmorra‘ a històries en les quals és capaç de mostrar totes les seves debilitats, despullant-se davant el lector. És potser aquesta dualitat el que fa de Trondheim un autor interessant i estimat perquè se’ns presenta com una persona amb problemes, amb dubtes i amb reflexions properes, de vegades desenvolupades caòticament però comprensibles. ‘Desocupado’ és un exemple d’això ja que partint d’una anècdota, el camí que segueix l’obra és més reflexiu i tracta d’establir alguna idea general sobre l’esgotament, la originalitat i la carrera d’un autor partint d’experiències personals, de les aportacions de Moebius, Sfar o Bilal i dels exemples de grans de la historieta com Franquin, Hergé, Peyo o Spiegelman.

L’estil de Trondheim és força particular, és un estil ràpid que presenta als protagonistes com a animals antropomorfitzats . Les pàgines no estan dividides en vinyetes ni en tots els casos segueixen la narrativa pròpia del còmic: són moments temporals de vegades relacionats, de vegades inconnexos, que juntament amb el text serveixen per desenvolupar les idees de l’autor. És com si hagués decidit fer un assaig fent servir un llenguatge que ell coneix bé (el del còmic) però oblidant-se de vegades de la naturalesa narrativa del còmic i centrant-se en la més il·lustrativa.

‘Desocupado‘ és un còmic recomanable però potser no és el més adient per entrar en l’univers Trondheim i caldria començar per ‘Mis circunstancias‘ o ‘Las aventuras de Lapinot’. Tot i això és un còmic força complet ja que inclou una reflexió interessant plantejada amb dubtes i humilitat, que a la vegada pot servir al lector per reflexionar sobre tot allò que ell busca en les obres que llegeix o mira: originalitat, artesania, una feina correcta, una genialitat o allò conegut i per tant esperat? Tots, en definitiva, podem trobar la nostra mateixa veu a ‘Desocupado‘.