Per casualitat, la nit del passat dissabte, vaig anar a veure “Mamma Mia!”, el musical que triomfa a tot el món (o això diuen). Cal dir que no sóc, jo, amant dels musicals i que no m’havia plantejat anar a veure’l. Però per motius que no venen al cas, allà estava jo disposada a passar una estona acompanyada de les cançons d’ABBA.
El Barcelona Teatre Musical (BTM), un teatre gran i funcional, estava ple a vessar. Abans d’ocupar el meu seient, busco el programa de l’obra; m’agrada llegir-lo ja sigui abans o després de la funció. Com que no el trobo, li demano al noi que ens acompanya als seients: “A la mitja part el venen per 1 euro”. Sorpresa i (relativa) indignació. Com pot ser que no el donin, tenint en compte el preu de les entrades?
L’obra comença amb la grata sorpresa de què hi ha música en directe: 7 músics tocant instruments, amb el predomini dels teclats. El decorat és senzill però eficient i es mou per construir els diferents escenaris. Destaca una passarel•la mòbil (puja i baixa). Comencen a aparèixer actors i actrius, gairebé trenta sobre l’escenari. I sona la música, s’enganxa, és amena, és ABBA, la principal base de l’espectacle.
L’argument és bastant senzill i irreal amb tocs d’humor i sentiment. Una noia filla d’una mare soltera és casa i ha convidat al casament als seus tres possibles pares. A partir d’aquí, l’embolic ja està servit. Les cançons van succeint-se en mig de la història relacionades amb el que passa a la funció, com succeeix a la majoria de musicals. En aquest sentit l’obra no aporta res de nou. Però els números musicals, amb la garantia d’unes cançons més que conegudes, estan ben creats (alguns íntims i emotius, alguns espectaculars, altres simpàtics o divertits). Les veus són més que correctes i la interpretació dels actors i actrius també ho és. He de dir que em va sorprendre la interpretació de la Nina, l’estrella mediàtica de l’obra, que la vaig trobar prou correcta com a actriu (reconec que no l’havia vista en cap paper) i com a cantant és de sobres conegut que té molt bona veu i la sap fer servir. De totes maneres, tot el repartiment mostra una alta qualitat interpretativa i musical.
L’obra es divideix en dues parts. La segona (després de què, efectivament, passessin venent el programa de la funció a 1 euro) se’m va fer una mica més lenta. Potser perquè concentra la part més emotiva i sentimental de l’argument (la primera part és més festiva). El que sí que he de destacar és l’escena final per la bonica imatge que deixa en l’espectador. Amb un parell de recursos de decoració aconsegueix crear una atmosfera onírica, de conte, que lliga molt bé amb el final de l’obra.
En definitiva, seria un musical més si no fos per que compta amb les cançons d’ABBA. Per cert, no us perdeu el final de festa quan els actors apareixen per saludar. I, si us passa com a mi, tres dies després encara estareu taral•lejant Waterloo, Mamma Mia i Dancing Queen.
Envía una resposta