“FutureSex/LoveSounds” és el curiós nom de la nova proposta de Justin Timberlake, un dels nens co-protagonistes d’aquell programa infantil de l’alta banda de l’Atlàntic, The Mickey Mouse Club, que va resultar ser una fàbrica de joves “talents” com Christina Aguilera o Britney Spears.
El temps passa i desprès d’una etapa d’aprenentatge com a membre de la “boyband” N’Sync, el ja-no-tan-nen va parir Justified, el primer àlbum en solitari de la re-descoberta promesa. Quatre anys desprès de l’exitós debut, ens arriba aquesta acurada producció presentada com el nou só del futur, una bocanada d’aire fresc pel panorama pop actual.
La primera vegada que vaig escoltar Sexyback, el senzill presentació de l’àlbum, ara fa ben bé un parell de mesos, no vaig evitar pensar que Justin s’havia passat al món del techno-pop i havia deixat de banda el que fins ara m’havia agradat d’ell, el seu bon saber fer combinant ritmes pop amb de més hip-hop. Però va ser el fet de que el nom de Timbaland sonés en el projecte el que em va crear un bocí d’esperança en el meu cor.
Finalment, amb FutureSex/LoveSounds a les mans, podem constatar que los de Sexyback és un experiment que poc te a veure amb la resta del disc, excepte el binomi Timberlake-Timbaland. Si Justin co-escriu la totalitat del temes, Timbaland n’és el productor (excepte en Damn Girl) i això és nota. Ritmes orgàsmics en multicapes d’enginy, d’aquests amb els que el Senyor Timbaland ens té acostumats a sorprendre, igual que ho va fer fa poc amb la rescatada Nelly Furtado.
Si una cosa sorprèn en un primer cop és potser la durada de les pistes. Res de dos, tres, quatre minuts per cançó. No no. Pistes de gairebé set minuts i mig donen una recargolada al que ens tenien acostumats al món del pop. Però la cosa té gat amagat, Justin incorpora entre el seu “tracklist” una sèrie “d’interludes” (mini peces d’àudio) que enllacen amb el tema anterior o posterior, amb una durada aproximada de minut i mig, i sorprenents en quan a la seva qualitat, superant fins i tot a alguns dels temes principals. I think she knows o Let me talk to you en són un bon exemple.
Sobre tots els temes que inclou el disc em detindré a comentar-ne tres que han cridat la meva atenció:
Sexy Ladies és un dels dos temes del disc que inevitablement recorden el só del Príncep de Minneapolis (l’altre és la balada Until the end of time que sembla fruit d’una combinació entre Usher i Prince). Ritme sensual i sintetitzadors al servei d’un Justin que convenç.
My Love, el millor tema del disc i el que serà el proper dels senzills del cantant, incorpora tots els ingredients necessaris per una explosió de sentits: falsets, base monumental 100% Timbaland, rap de T.I. i tornada enganxosa; tot un conjunt que guanya punts amb la posada en escena de l’elegant Timberlake (veure actuació en els MTV VMA).
Losing My Way parla de Bob, un addicte al crack que no sap ni de quin color són els ulls de la seva filla. Una commovedora cançó molt a l’estil de les superproduccions de Michael Jackson, amb banda orquestral i cor de Gospel inclosos.
De la resta de temes destacar-ne un més seria difícil, tots tenen un nivell de qualitat molt similar, excepte Damn Girl, una cançó més pròpia de Tom Jones (produïda, co-escrita i co-interpretada per Will.I.Am, integrant dels Black Eyed Peas), que sembla més aviat una relliscada dins un terreny propietat de Timbaland.
Llistat de cançons
1. FutureSex/LoveSound
2. SexyBack Feat. Timbaland
3. Sexy Ladies/Let Me Talk To You Prelude
4. My Love Featuring T.I.
5. LoveStoned/I Think She Knows Interlude
6. What Goes Around.../...Comes Around Interlude
7. Chop Me Up Featuring Timbaland & Three-6 Mafia
8. Damn Girl Featuring Will.I.Am
9. Summer Love/Set The Mood Prelude
10. Until The End Of Time Featuring The Benjamin Wright Orchestra
11. Losing My Way
12. (Another Song) All Over Again
Envía una resposta