Què passaria si el proper dilluns, en lloc de llevar-te per fer el que fas sempre, et quedessis a casa mandrejant o emprenguessis una activitat que trenqués la teva rutina? Aquesta és la idea que va tenir Albert Roquer en escriure “El mateix dilluns”, una proposta a cavall entre la novel·la i el llibre de contes que li ha valgut el premi Ramon Juncosa 2005.

No arriba a ser ben bé una novel·la perquè ni en presenta l’estructura clàssica ni arriba a aprofundir en la psicologia dels diferents personatges, que són més aviat plans. Tampoc és un llibre de contes perquè, encara que cada capítol és autònom, hi manca un conflicte clar. La seva complementarietat o dependència és del tot necessària per acabar d’entendre el protagonista.

El mateix dilluns ens descobreix diverses facetes o inquietuds d’un universitari anomentat Poe, i la relació que manté amb els seus progenitors i el món que l’envolta. Al llarg de cinc capítols descobrim cinc cares d’un mateix personatge: l’eròtica, la filial, l’estudiantil, l’autocontemplativa o la metafísica. És una manera de veure-ho, tot i que d’interpretacions se’n poden fer moltes.

La idea no és nova, però sí la forma d’aplicar-la a l’obra literària. L’any 1998, l’actor Peter Howitt debutava com a cineasta amb una proposta similar. Al llargmetratge Sliding doors (Dos vidas en un instante), Gwyneth Paltrow interpretava el mateix personatge dues vegades, amb l’única diferència que en una ocasió agafava el metro i en l’altra el perdia. A partir d’aquí la seva vida discorria per camins diferents.

Albert Roquer també juga a alterar l’ordre de les coses. Cada capítol del llibre comença de la mateixa manera (“Tenia fred. Es va girar. Va obrir els ulls i es va adonar que tenia la manta a terra”). Així deixa clar que es tracta d’un únic punt de partida, sempre el mateix dilluns. En canvi, no és igual l’actitud dels personatges i això fa que les situacions canviïn i que no totes les subtrames es desenvolupin en el mateix capítol. Tanamteix hi ha una sèrie de fets que es repeteixen cada vegada i això ens porta a pensar en conceptes com el destí o la inevitabilitat. Per bé que en Poe defineix el seu camí, hi ha una sèrie de situacions que està condemnat a viure una vegada rere una altra (una ensopegada, una trucada).

“El mateix dilluns” és la primera obra de l’autor, un jove deslligat professionalment de les lletres, tot i que ell mateix n’assegura la vocació. Hi exposa cinc situacions de forma àgil i planera, sense deturar-se en descripcions massa acurades dels personatges o del seu entorn. Són un reflex de la quotidianitat d’un estudiant, de les seves pors, dels seus gustos, etc. Per això, no és fins al final del llibre que podrem fer-nos una idea de com és, pensa i actua el personatge central de la història, en Poe.


Editorial: Editorial Trabucaire

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies