Tant se val que es faci dir Prince, Símbol o Príncep Púrpura, les pitjors comparacions d’aquest artista són les que pateix amb sí mateix.
Prince porta anys intentant reinventar-se, fent-se un lloc en un panorama musical actual que no sembla fet pel seu estil. Fa un parell d’anys va donar mostres de bon saber fer amb el single ‘Musicology’ però per decepció de molts l’àlbum que l’incloïa no tenia la mateixa qualitat.
Aquest 2006, el músic de Minneapolis torna a treure disc, el primer amb la Universal Motown. A ‘3121’ Prince ha construït un collage de cançons amb diferents estils que conformen un conjunt heterogeni amb peces en general superiors a les de ‘Musicology’ però cap prou memorable per engrossar la llista de hits de l’artista.
En tot cas, del seu nou treball, podria destacar “Fury” (el més rocker, basat en guitarra), “Love” (un tema funky cantat a dues veus amb una tornada enganxosa que es recolza tant el el so de la guitarra com en el dels sintetitzadors) i ‘Black Sweat’ o la mateixa ‘3121’ (dues cançons distorsionades, amb una veu bruta que enllacen els vells temes de Prince amb el que ara intenta tornar a estar de moda). Alguns d’aquests temes fins i tot es poden adquirir de manera individual a la seva pròpia web oficial acompanyats de videoclips com el que Salma Hayek li ha dirigit pel tema ‘Te amo corazón’.
Però si sou seguidors de l’artista des de fa temps, cap d’elles us farà oblidar que tot i que segueix essent un dels músics essencials del segle, la seva genialitat va quedar més ben recollida en àlbums com ‘Purple Rain’, ‘Sign Of the Times’ o ‘Diamonds and Pearls’. La resta de temes de l’àlbum són en general melodies fàcils o meloses que passen pel soul, el R&B, i el funk sintètic deixant una sensació de desconcert o incoherència en el conjunt. En alguns d’ells cedeix terreny a les seves protegides Támar i la ballarina Celestine. I en d’altres compta amb la col.laboració d’un vell conegut, el saxofonista Maceo Parker.
Tot i així, quan aconsegueix transcendir les comparacions amb el seu propi llistó, dins del món de la música en general, Prince segueix aportant composicions plenes de sensualitat, funky, un estil vocal carismàtic i un excel.lent sentit de l’espectacle. Perquè aquest sí segueix essent un dels punts forts del cantant, el seu directe, en el qual pot intercalar qualsevol de les seves composicions recents amb “Let’s Go Crazy” i fer embogir milers de persones.
Sorprenentment, ¿o no? Al llençament de ‘3121’ l’acompanya amb pocs dies de diferència el de ‘Ultimate’, un recopilatori dels seus èxits remasteritzats i algunes remescles. Un disc doble que inclou perles com “I Wanna Be Your Lover“, “1999“, “When Doves Cry“, “Purple Rain” i “My Name Is Prince“, així com remescles especials de “Let’s Go Crazy“, “Little Red Corvette“, “Pop Life” i “Hot Thing“, i versions ampliades de “Kiss”, “U Got the Look” i “Raspberry Beret“. Una estratègia que tant pot enganxar nous fans com posar raó al dit ‘les comparacions són odioses’ entre els més antics.
I una curiositat: Prince ha decidit jugar a Willie Wonka i amagar uns quants tickets púrpura en les primeres edicions del seu últim treball. Qui en trobi un tindrà l’oportunitat d’assistir a un concert privat a la seva mansió de Minneapolis.
Llistat de cançons
1. 3121
2. Lolita
3. Te amo corazón
4. Black Sweat
5. Incense & Candles
6. Love
7. Satisfied
8. Fury
9. The Word
10. Beautiful, Loved & Blessed
11. The Dance
12. Get On The Boat
Envía una resposta