“Confessions on a dance floor” és el nom de la nova proposta de la Reina de les Dives, Madonna. El primer senzill Hung up sona a tot arreu, acompanyat d’una campanya que ens presenta una nova Madonna amb un disc de música Disco sota el braç. Però “Confessions on a dance” floor destaca més per les seves “confessions” que no pas pel seu format per a dance floor.
A través d’aquesta sessió non-stop, Madonna ens acompanya de la mà en un viatge en el que a través de les seves confessions se’ns descobreix el “drowned world” de la Diva. Fent psicoanàlisi dels seus temes, podem constatar que la Ciccone no ha canviat tant com ens volen fer veure, simplement creix a cada disc. A Confessions on a dance floor, per als que seguim a Madonna des de fa temps, no ens falten referències a treballs anteriors.
Primera parada, “Hung up“. Madonna sap escalfar el personal. Fent us del conegut sampler dels Abba, el primer tall del disc ens predisposa pel gaudiment, ens puja l’adrenalina i ens prepara pel trajecte. Un ring de despertador abans del segon tema ens posa en alerta, “Warning!” Madonna comença a confessar-se. A Get Together, darrera d’un so progressive trobem a la Madonna del “Bedtime Stories“, elegant i sinuosa. Tercera parada “Sorry“, un dels grans temes del disc, amb una intro semblant als temes més soft del “Music” o de l’ “American Life“, però que ràpidament et transporta a un ritme embriagant. A “Future lovers” la part més electrònica de la cantant comença a fer-se notar i el disc agafa una força que continua amb “I love New York“. La correcta “Let it Will Be”, en porta a un dels temes més sentits del disc Forbidden Love. Tot i seguir amb ritmes electrònics, a aquestes alçades ja podem dir que ens trobem davant d’un disc que té més Techno-pop que no pas de Disco.
“Jump” segurament serà el tema preferit dels fans de la Madonna de “Vogue“, “Express Yourself“, i d’altres temes de principis dels noranta. Una transició a lo Kylie Minogue, “How High“, ens dona pas a “Isaac” i “Push“, la part més ètnica i exòtica de Madonna que ja vam començar a conèixer en el seu disc “Ray of Light“. Arribem al final del trajecte amb “Like it Or Not“, on Madonna ens deixa clar que és la que és i si t’agrada bé i si no ja saps.
Enregistrat a Londres, “Confessions on a dance floor” ha comptat amb la producció de la pròpia Madonna i del francès Stuart Price, més conegut com a Les Rythmes Digitales o Jaques Le Count, que ja va treballar per a la cantant com a director musical de les gires Drowned World Tour i Reinvention Tour. Mirwaid Ahmadzai, productor dels dos últims àlbums de Madonna, participa en tres del temes.
Envía una resposta