Una marea de 18.000 persones uniformades amb texans i camiseta negra ens dirigiem al Palau Sant Jordi com qui de forma ocasional acudeix a una reunió d’amics. Un retrobament ritual amb un conjunt que molts dels presents seguim amb passió des de fa més d’una o fins i tot dues dècades. I els amfitrions, uns Depeche Mode en un moment brillant van respondre amb un concert que a la sortida tots describiem com a genial, vibrant, que deixa amb ganes de més, que no deceb ningú i que per sobre de tot demostra que, tot i que el grup les ha passat de tots colors a nivell personal i musical, ells i nosaltres seguim aquí, i que duri.

Amb un quart de dècada de carrera musical, Depeche Mode té material de sobra per omplir hores de concert. Hores durant les quals David Gahan podria deixar el micro en mans del públic que es coneix totes i cada una de les lletres dels seus clàssics de dalt a baix. Però després d’uns discs criticats fins a la sacietat (‘Exciter‘ i les aventures en solitari de Gahan i Gore) i quan molts apostaven per la dissolució dels reis del tecno-pop, al 2005 es van treure de la butxaca ‘Playing the angel‘ i crítica i fans vam exclamar al uníson: ‘Ara sí!’.

Sabedors d’aquest fet, els de Basildon van obrir el concert amb dues de les peces més potents del seu últim treball, ‘A pain that I’m used to ‘ i ‘ John the Revelator ‘. Des del primer so maquinal, un escenari que semblava sobri amb els llums encesos es va convertir en la plataforma perfecta per a la cerimònia de reafirmació. Espectaculars jocs de llums vermells, blaus i verds, una enorme bola platejada que mostrava paraules simples però plenes de significat (Love, Pain, Sex, Angel), sis pantalles que van projectar sense descans un muntatge d’imatges magistral i, sobretot, un terreny per on David Gahan es va passejar a plaer, lluint cos i tatuatges, provocant, divertint i animant els seus fans. Mentre el teclista Andrew Fletcher es va mantenir en el seu sobri paper secundari habitual, Martin Gore sí que va reclamar els seus minuts de glòria i vestit d’ocellot negre es va apoderar del centre de l’escenari per interpretar les balades ‘I want it all‘ i ‘ Suffer well ‘.

Però aquest moment de tranquilitat va fer seure molts a les seves butaques i per posar-hi remei, Gore va tornar a la guitarra, Gahan va marejar el peu del micro i tots d’empeus vam acabar de repassar alguns temes de ‘Playing the Angel‘ com ‘Precious‘, ‘The sinner in me‘ o ‘Damaged People‘. Entremig, però, no van faltar temes imprescindibles dels seus treballs anteriors, essent ‘Violator‘ el més revisat. A ‘Policy of truth‘ i ‘World in my eyes‘ les van acompanyar ‘Personal Jesus‘ un autèntic himne pels seguidors de la banda i ‘Enjoy the silence‘ tema durant el qual Gahan va deixar que fossim 18.000 veus les que desgranessim la lletra d’un dels temes més celebrats de la nit. A través del túnel del temps també es van recuperar ‘Behind the wheel‘, ‘A question of time‘, ‘I feel you‘ o ‘A question of lust‘.

Però als bisos encara es guardaven un as a la màniga. En el primer va ser el torn d’un clàssic plenament vigent: ‘Just can’t get enough‘, seguida de ‘Everything Counts‘ que va aconseguir que no quedés ningú al Sant Jordi sense els braços aixecats seguint els moviments del mestre de cerimònies. Després de fer-se pregar una mica, una segona reaparcició a l’escenari va servir per recuperar ‘Never let me down again‘ i cloure el concert amb ‘Goodnight lovers‘, un sentit duet entre Gahan i Gore esquena contra esquena a tocar del públic.

Han estat cinc anys d’espera des de la última visita de Depeche Mode. Però amb més de dos milions de còpies venudes de ‘Playing the Angel‘ i les entrades esgotades a la majoria de concerts en mig any de gira, s’ha fet evident que els seguidors del grup no només no han perdut la fe sinó que els seguiran allà on vulguin anar amb total devoció. I després de l’espectacle vist al Sant Jordi queda acreditat que s’ho han guanyat a pols. Afortunadament per a la propera cita no haurem d’esperar tant ja que Gahan, Gore i Fletcher ja han confirmat la seva assitència al Festival de Benicàssim el proper mes de juliol.



1. Intro
2. A pain that I'm used to
3. John the Revelator
4. A question of time
5. Policy of truth
6. Precious
7. Walking in my shoes
8. Suffer well
9. Damages people
10. Home
11. I want it all
12. The sinner in me
13. I feel you
14. Behind the wheel
15. World in my eyes
16. Personal Jesus
17. Enjoy the silence

Bisos:
18. A question of lust
19. Just can't get enough
20. Everything counts
21. Never let me down again
22. Goodnight lovers

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies