Després de l’èxit de “Simple Plan” (2008), la banda francocanadenca de pop-punk composada per Pierre Bouvier (veu), David Desrosiers (baix i veu), Sébastien Lefebvre (guitarra i veu), Jeff Stinco (guitarra) i Chuck Corneau (batería), han tornat a Espanya per presentar el seu nou treball d’estudi “Get your heart on!” en dos concerts a Madrid i Barcelona.

“Get Your Heart On!” és el quart album amb temes inèdits de la banda, després de “No Pads, No Helmets… Just Balls” (2002), “Still Not Getting Any…” (2004) i “Simple Plan” (2008), i compta amb la col.laboració d’altres artistes internacionals com la británica Natasha Bedingfield i Rivers Cuomo de Weezer.

No hi ha dubte de que Simple Plan sempre s’ha col.locat entre els grups preferits pel públic jove español i mostra d’això és que tot i que els dies escollits pels seus concerts eren una mica extranys (dilluns i dimarts), les entrades es van esgotar ràpidament, tant pel de la sala San Miguel del Palacio Vistalegre de Madrid, com pel de la sala Razzmatazz de Barcelona.

A Madrid, ja des de les primeres hores del matí el Palacio Vistalegre va ser envaït per una onada d’adolescents que es posaven a la cua amb esperit animat (a les 19:00 ja quasi rodejaven tot el perímetre de l’edifici!), esperant els seus ídols, el nom dels quals portaven escrit en samarretes, braços i també a la cara.

Després d’una bona i apreciada actuació dels teloners We the Kings (banda de power pop dels Estats Units) en un escenari molt sencill i sense efectes especials, la sala ja estaba plena i inundada dels crits d’una onada de noies que aclamaven “Sim-ple-plan! Sim-ple-plan!”. Ells no es van fer esperar gaire i a les 22:10 començaven a sonar les primeres notes de “Shut Up”, tema amb el que solen prendre l’escenari.

“Can’t Keep my hands off you”, “Jump” i “When I’m gone” foren les cançons següents amb les quals van fer tornar “Addicted” a un public que durant 90 minuts va demostrar el seu entusiasme i devoció cridant, saltant i onejant les mans. Simple Plan va correspondre a tant d’amor intentant parlar en castellà, onejant una bandera d’Espanya i fent fotos als fans amb els seus iPhone.

Tampoc van faltar les sorpreses quan per animar més al públic (com si fes falta!), els cinc de Montreal van transformar l’escenari en una disco tocant un hat-trick de hits dance actuals com “Moves like Jagger” (de Maroon 5), “Dynamite” de (Taio Cruz) i “Sexy and I know it” (de LMFAO). Pero van ser “Thank You”, “Welcome to my life” i “I’m Just a kid” les cançons més animades, al costat d’altres grans exits com “The worst day ever” i “I’d do anything” (les dedicades als fanatics de la old school com va dir Pierre per introduir els temes del seu primer disc) i “This song saved my life” (aquesta en particular amb tot el públic mostrant un full en blanc amb l’escrit “Simple Plan saved my life”).

Després d’una breu pausa, Simple Plan tornaven a l’escenari per arrodonir l’espectacle amb tres cançons més: “Loser of the year”, de l’últim disc, “I’m Just a kid” i “Perfect”, una de les més esperades de la nit en que després d’una introducció acústica del cantant es va unir la resta de la banda per servir un final de concert explosiu i que va deixar literalment sense veu a tots els seus fans.

Tras el éxito mundial de Simple Plan (2008) la banda francocanadiense de pop-punk compuesta por Pierre Bouvier (voz), David Desrosiers (bajo y voces), Sébastien Lefebvre (guitarra y voces), Jeff Stinco (guitarra) y Chuck Comeau (batería) ha regresado a España con su nuevo trabajo de estudio Get Your Heart On! presentandolo con dos conciertos en Madrid y en Barcelona.

“Get Your Heart On!” es el cuarto álbum con temas inéditos de la banda desde “No Pads, No Helmets… Just Balls” (2002), “Still Not Getting Any…” (2004) y “Simple Plan” (2008), y cuenta con la colaboración de otros artistas internacionales como la británica Natasha Bedingfield y Rivers Cuomo de Weezer.

No cabe duda de que Simple Plan se hayan colocado dentro de los grupos favoritos de la juventud española, y muestra de eso fue que aunque eran días un poco raros para un concierto (lunes y martes), las entradas se agotaron rapidamente, tanto por la sala San Miguel del Palacio Vistalegre (Madrid), como por la sala Razzmatazz de Barcelona.

En Madrid ya desde las primeras horas de la mañana el area del Palacio Vistalegre fue invadida por olas de jóvenes que animados se ponian en cola (que a las 19 horas casi rodea todo el perímetro del edificio!) esperando sus ídolos de los cuales llevaban el nombre en las camisetas, en los brazos y también en la cara.

Después de una buena y muy apreciada actuación de los teloneros We The Kings (banda estadounidense de power pop), sobre un escenario muy sencillo y sin efectos especiales, la sala ya se encontraba repleta y solo se escuchaban los gritos de una ola enojada de chicas que aclaman “Sim-ple-plan! Sim-ple-plan!”. Ellos no se hicieron esperar mucho y a las 22:10 horas, comenzaron a sonar las primeras notas de “Shut up”, tema con el cual suelen tomar el escenario.

“Can’t Keep my hands off you”, “Jump” y “When I’m gone” fueron las canciones siguientes con las cuales hicieron volver “Addicted” a un público que durante 90 minutos mostró su entusiasmo y devoción, gritando, saltando y agitando las manos por Simple Plan, que para corresponder ese amor intentan hablar en español, agitan la bandera de España y sacan unas foto de sus fans con el Iphone.

No faltan las sorpresas cuando para animar aun mas público (como si fuera necesario!) los cinco de Montreal  transforman el escenario en una disco tocando un hat-trick de hits dance actuales como “Moves Like Jagger” (de Maroon 5), “Dynamite” (de Taio Cruz) y “Sexy And I Know It” (de LMFAO). Pero fueron “Thank you”, “Welcome to my life” y “I’m Just a kid” las canciones más animadas, junto con otros grandes éxitos como “The worst day ever” y “I’d do anything” (las para los fanáticos de la Old School, como dijo Pierre para introducir los temas del primer disco) y “This song saved my life” (esa en particular con todo el público que muestra su hoja blanca con el escrito “Simple Plan saved my life”).

Tras una breve pausa, Simple Plan regresaban al escenario para redondear el espectáculo con otras tres canciones: “Loser of the year”, del ultimo album, “I’m Just a kid” y “Perfect”, la canción más esperada de la noche en la que después una intro en acústico del cantante se unieron los demas de la banda, para servir un final del concierto explosivo que dejó literalmente sin voz a todos sus fans.

A simple vista podría semblar que el de Montreal han buscat un salt cap a oïdes més adultes i properes a la quinta dels membres de la banda, que ja passen de la trentena, però les frases juganeres i l’actitud díscola no són novetat en un grup que té molt clar qui és el seu públic més fidel, tal com es va demostrar en la seva última visita a Espanya.

Així ho prova el retorn a un estil pop-modern rock més proper als seus primers treballs d’estudi: “No Pads, No Helmets… Just Balls” (2002) i “Still Not Getting Any” (2004). I també mostra d’això és el procés creatiu que va acompanyar a la composició d’aquest “Get your heart on!” que posava fi al silenci que seguí al més obscur però igualment l’exitós “Simple Plan” (2008). Lletres que tracten sobre el poder emocional de la música, missatges sobre l’impacte personal d’una estrofa amb què els joves semblen conectar plenament, i composicions sorgides de la interacció entre fans i banda a través de les xarxes socials. Un disc que a més és el resultat d’una prolífica etapa creativa en la que van composar més de 70 cançons d’on van haver de triar, i on també van comptar amb col.laboracions com la de la britànica Natasha Bedingfield, Rivers Cuomo dels Weezer i Alex Gaskarth de All Time Low.

El show que els portarà al Palacio Vistalegre de Madrid el 12 de Març i a la sala Razzmatazz de Barcelona el dia 13 promet presentar-nos de nou als Simple Plan més desenfadats i dinàmics. Aquells que han cimentat una sòlida carrera en hits tant populars com “Addicted” del seu doble platí de debut, o “Welcome to my life” i “Shut Up!” del posterior “Still Not Getting Any…”, i “When I’m Gone” i “Your Love Is A Lie” de l’àlbum homònim de 2008. Cançons que no faltaran en un setlist que es completarà amb els nous temes, com el primer single de “Get your heart on!”, “Jet Lag“, l’adrenalítica en directe “You suck at love” o el tema escrit via Twitter “This song save my life“.

Així ho auguren les pròpies paraules del guitarra Sebastien Lefebvre: “La banda torna a la carretera, on ens hem guanyat els nostres fans. Volem mantenir l’energia, veure som s’ho passen bé amb aquestes cançons. I aquesta vegada hem pensat que seria bo tenir-ne més d’aquelles que et colpegen directament a la cara, amb les que la gent se sent bé.”

Ells porten l’actitud i les armes en forma de música per fer realitat una altra nit d’aquelles en les que no parar de saltar com la que ja ens va convèncer al 2008. ¿Us ho perdreu?

Els californians Zebrahead complien amb el paper de teloners de les estrelles que tothom esparava aquesta nit, el grup de Montreal Simple Plan. Tot i tenir més discografia i trajectòria que els que els havien de seguir després, la seva actuació entusiasta, gamberra i estrident ha deixat veure per totes bandes falta de taules i repartori d’un grup que s’ha passat més estona parlant i manifestant com els ha agradat venir a beure cervesa i actuar per primer cop a Barcelona que no pas a cantar. A sobre els problemes de so que feien distorsionar eixordadorament part de les guitarres no han ajudat gens a la seva actuació.

Però al Club tothom era conscient de que això era només un preludi i molts ni tan sols s’han acostat fins a la pista central fins a les 21:30 quan arrencava l’actuació estrella de la nit.

Simple Plan

Al crit de ‘That’s my generation‘, els Simple Plan han començat el seu espectacle davant d’un públic que com a mínim era d’una generació per sota de la seva. Molts adolescents i pre-adolescents acompanyats dels seus pares corrien cap a les primeres files per contagiar-se de l’energia dels canadencs i rebre’ls amb una entusiasta cridòria.

I afortunadament ja en aquest primer tema s’ha fet evident que els problemes de so anteriors estaven més que resolts. Les tres potents guitarres i el bateria del conjunt han sonat perfectament durant el prop de hora i mitja de concert. I tot i que els de dalt de l’escenari ja ratllen la trentena i els de la pista amb prou feines han accedit a secundària, la conexió entre el grup i el públic s’ha fet sentir tot el concert.

Una hora i escaix en la qual han presentat una gran part dels talls del disc homònim que han llençat aquest mateix 2008. A ‘Generation‘ seguia la més lenta ‘Take my hand‘ i més endavant el single ‘When I’m gone‘, ‘Your love is a lie‘, ‘The End‘, ‘Time to say goodbye‘ o ‘Save You‘ que el cantant Pierre Bouvier ha dedicat al seu germà malalt de càncer. Tots aquests temes han fet patent el canvi de so que ha experimentat la banda amb aquest últim disc i que molt probablement és el responsable del tipus de públic que ha acudit a veure’ls avui.

Però entre cançó i cançó del nou disc, Simple Plan també ha recordat que els seus dos primers àlbums tenien un to més marcadament punk, amb cançons fetes per saltar i deixar-se anar. I així ho han fet ells i el públic al ritme de ‘Jump‘ i ‘Shut Up!‘ del disc “Still not getting any…” o ‘I’d Do Anything‘ del seu àlbum debut “No Pads, No Helmets… Just Balls“.

Un dels singles insígnia dels Simple Plan és sens dubte ‘Welcome to my life‘ i tot i que s’ha fet esperar una hora s’ha trobat amb una audiència que l’esperava amb ganes i que l’ha corejat a la perfecció. Altres clàssics com ‘Addicted‘, ‘Me against the world‘, ‘Promise‘ o ‘Perfect‘ han acabat de conformar un setlist que ha repassat de forma compensada la seva discografia. Fins i tot en la part central han composat un mix de festa on s’han atrevit a improvitzar una cancó en castellà o una versió del hit de Katy Perry ‘I kissed a girl‘.

Alternativa de discs, d’estils i també de protagonisme dalt de l’escenari que s’han anat repartint entre el cantant Pierre Bouvier (que s’ha marcat un punt baixant a cantar prop del públic), l’imponent guitarra Jeff Stinco saltant sobre els amplificadors i David Desrosiers qui s’ha dirigit a la gent en nombroses ocasions i ha regalat als fans uns quants jocs malabars amb pues i guitarres.

Res a veure amb els preludis, els Simple Plan han demostrat que en directe saben sonar molt bé i que tot i la seva relativament curta trajectòria ja dominen el joc dels concerts donant al seu públic el què vol.

Bouvier ha comentat que després d’aquesta gira tornaran cap a casa per començar a treballar en nous temes. És una incògnita si seguiren allunyant-se de l’estil dels seus inicis o si s’atreviran a experimentar amb quelcom de nou. En tot cas aquesta nit a Barcelona ha quedat clar quin és el seu públic, un públic molt jove que ha marxat encantat cap a casa.