estrenes de la setmana

XXY

Per Iker Zarallo Peretó - 07/01/2008

Alex és una adolescent de 15 anys que amaga un secret. Poc temps després del seu naixement els seus pares van decidir instal•lar-se en una cabanya aïllada als afores de Piriápolis. La història comença amb l'arribada d'una parella d'amics que vénen des de Buenos Aires amb el seu fill adolescent Álvaro.

El pare d'Álvaro és un cirurgià plàstic que va acceptar la invitació pel seu interès mèdic en la filla dels seus amics. La inevitable atracció entre els seus fills fa que tots s'enfrontin al que més temien.

En el poble, Alex és observada com si fos un fenomen. La fascinació que produeix pot ser perillosa.

Escriptora abans que directora ("estic desitjant tornar a tancar-me a casa per a escriure"), Lucía Puenzo va dirigir XXY inspirada en un conte de Sergio Bizzio. "He escrit molt sobre adolescents, és un món que sempre m'ha interessat, i al llegir el conte de Bizzio em vaig interessar pel tema i vaig seguir investigant fins a escriure el guió de la pel·lícula" que, interpretada per Ricardo Darín, Inés Efron i Martín Piroyanski, narra la por al propi cos i la por al diferent d'una noia de 15 anys. "Encara que molta gent ho desconegui, existeix un elevat nombre de bebés que neixen amb el que es denomina ambigüitat genital", explica Lucía Puenzo.

Inés Efron interpreta el paper de Alex. "XXY és la història del despertar sexual d'una adolescent intersexual. Vaig començar a treballar amb aquesta imatge en el cap: el cos d'una adolescent en el qual conviuen els dos sexes", explica la jove actriu. "La relació amb Álvaro és la seva oportunitat de relacionar-se amb algú. Perquè Alex va créixer aïllada. Sense massa contacte amb altres nois. I de cop i volta la seva mare porta un cirurgià plàstic a la casa. Porta les tisores a la bombolla de la seva casa. I amb ell al seu fill adolescent. Alex fa abús de poder, el té a casa seva, tan tímid, tan fràgil... "

Destaca la participació de Ricardo Darín en el paper del pare de l’Alex. "El pare d'Alex és un biòleg que no està disposat a deixar que cap metge li posi la mà damunt la seva filla. Decideix allunyar-se de Buenos Aires per a protegir la seva filla, amb la certesa que una cirurgia no pot crear un cos d'aparença normal… I les mutilacions? Les cicatrius? Les cirurgies que se'ls realitzen a aquests nois són cosmètiques. Fins fa uns anys molts d'aquests nois eren operats al néixer, se'ls sotmetia al que anomenen una normalització, que és en realitat una castració."

El film va assolir el Gran Premi de la Setmana de la Crítica, el Premi de la Joventut i un esment especial dintre del tercer premi en el darrer festival de Cannes. A més compta amb una nominació pels pròxims Goya i ha estat l’escollida per representar Argentina en la propera edició dels Oscars.

[enrere]