

Per Joan Carles Sánchez-Marin - 01/10/2009

[REC]2

Alien, el octovo pasajero

Yatterman![]()
La 42 edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya homenatja “Alien, el octavo pasajero” en el 30 aniversari de la seva estrena.
Ja estem aquí en l'edició quaranta-dues, que es diu aviat. El mític film de Ridley Scott inspira la imatge d'aquest any però el primer plat fort estava en la inauguració on Jaume Balagueró i Paco Plaza presentaven la segona part del seu gran èxit de taquilla REC. Ells confessaven als mitjans que en aquesta continuació havien pretès arribar encara més lluny, mantenint l'estètica i els trucs de la primera. La veritat és que després de veure la pel·lícula no puc donar-los la raó: no han arribat més lluny. Excepte algun moment puntual la pel·lícula és avorrida i bastant previsible. Això si, farà una gran taquilla que és el que tenen les franquícies.

La tarda del dijous en l'Auditori l'homenatjada “Alien” que va ser projectada en la versió que el director va estrenar en el 1979, sense remasterització ni diferents talls. Després dels passis en l'Auditori de “Blade Runner” en el 2007 i “2001” en el 2008, el visionado d'Alien en pantalla gran tanca d'alguna manera aquest triumvirat de la ciència ficció més intel·lectualitzada. No es pot dir gens dolent de la pel·lícula: és inquietant, és pertorbadora, és angoixant, és sorprenent i sobretot és molt molt entretinguda, una cosa del que haurien d'aprendre moltíssims directors del fantàstic actual. Amb la gran Sigourney Weaver al capdavant segueix sent l'única pel·lícula de la saga amb entitat pròpia. La va presentar un dels seus productors Walter Hill que es va mostrar molt satisfet d'estar a Sitges i de poder notar l'admiració per la pel·lícula 30 anys després.
Després d'homenatges i segones parts comencem el nostre periple amb una de les pel·lícules que el japonès Takashi Miikke presenta en la Secció Oficial Fantàstic a competició: Yatterman. Es tracta d'una bogeria visual on turbogossos, cibercalamars, marabuntes mecàniques i megarobots es barregen amb coreografies, números musicals de karaoke i baralles de superherois. Veure “Yatterman” és veure un manga amb personatges de carn i os, i si en un manga passen coses sorprenents i estranyes, en Yatterman tot és encara més superlatiu. Mikke ha adaptat amb una imaginació desbordant i altes dosis d'ironia una popular sèrie japonesa dels 70 on Yatterchico i Yatterchica (superherois lisèrgics emmascarats) barallen contra la ultra sexy Doronjo i les seves sequaces. Diversió boja i estètica ultrakitsch a mig camí entre Shin Chan i Bola de Drac. “Yatta Yatta Yattamaaaan”.
[segueix]
Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.
Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.