portada   |   entrevistes   |   articles   |   especials   |   crítiques   |   estrenes   |   propostes   |   
especials > música > 50 Cent

Molt més que mig dòlar  

50 Cent

Per Iker Zarallo Peretó - 10/09/2007

Dades confidencials

• El sobrenom de 50 cent el va agafar d’un llegendari lladre de Brooklyn.

• Diuen que el tiroteig que va patir l’any 2000 va estar motivat pel seu tema How to rob, en el que 50 Cent insultava a alguns capos del rap.

• Va haver de declarar com a sospitós de l’assassinat del seu primer productor, Jam Master Jay, el DJ de Run-DMC mort d’un tret en el cap mentre treballava en el seu estudi.

• Abans de sortir al carrer el seu disc debut ja tenia comandes superiors al milió de còpies als EE.UU.

• Es va comprar la mansió que antigament va habitar el campió de boxa Mike Tyson en Connecticut. La mansió avarca una superfície de 42 hectàrees i té 52 habitacions, set cuines, discoteca i gimnàs. Va pagar per ella 4,1 milions de dòlars.

L’home que va aconseguir tornar-se ric sense morir en el intent (encara que d’ocasions hagi tingut bastants) torna a l’escena discogràfica amb Curtis, el seu darrer treball en que deixa de banda (una mica) les massacres per actuar més lliurement i aconseguir un resultat més personal. Aquest article repassa la seva trajectòria des de la seva joventut al carrer fins la seva posició d'estrella mediàtica actual.

Passat fosc

Curtis Jackson va néixer el sis de juliol de 1976 en el barri de Southside Jamaica, a Nova York, fruit de la unió entre una noia de 15 anys ficada en la venda de drogues i un pare anònim, al que mai va conèixer. Amb només vuit anys va perdre a la seva mare, moment en el que els seus avis i sobretot el carrer van fer dels seus tutors.

Als dotze anys, el jove Curtis Jackson va començar a buscar-se la vida com a traficants de crack en els carrers del mític barri de Queens. Tres anys més tard Curtis coneixeria què se sent al ser arrestat per possessió de cocaïna i crak, una sensació que va repetir quan el van detenir quan provava sort en el món de la boxa il•legal.

I la música es va creuar en el seu camí

Que hauria esta d’aquest adolescent si no s’hagués topat amb hip hop? Segurament un altre tipus de premsa hauria parlat d’ell. El cas és que va ser Mr. Jam Master Jay, un dels mestres Run DMC, qui va acollir en els seus estudis a Curtis per enregistrar, sota el pseudònim 50 Cent, el tema Your life’s on the line. Aquesta cançó va ser suficients per a que Columbia Records es fixés en ell. Amb ells va editar el senzill Thug Love (1999), que comptava amb la col•laboració de les Destiny’s Child. El tema es va colar en el top 20 de les llistes de EE.UU. i Regne Unit, i la proposta d’àlbum va arribar de seguida. The power of dollar havia de ser el disc que l’acabaria d’aportar la fama.

Van ser vuit...

...les bales que van posposar indefinidament la gravació del que anava a ser el seu primer àlbum. Vuit bales que, en maig del 2000, van travessar la carrosseria del seu cotxe fins arribar a les seves cames i la seva cara. Una operació a vida o mort i tretze dies d’hospitalització abans de tornar a casa amb el contracte de la Columbia Records anul•lat. I és que la companyia no volia veure’s involucrada en aquest tipus d’altercats.

50 Cent no va llençar la tovallola i va decidir autoproduir-se les seves pròpies mixtapes i fer-les moure per tota la ciutat a través del seu col•lectiu G-Unit. Va aconseguir tant d’èxit que va guanyar suficient per produir-se el seu primer i modest LP, Guess who’s back, una espècie mixtape amb cara i ulls editat l’any 2002 per Full Clip Records.

Eminem i Dr.Dre ho sabien

Moltes discogràfiques ja començaven a ensumar que 50 Cent apuntava ben alt, però el més llest va ser Marshall Matters (aka Eminem), que sabia que en aquelles mixtapes hi havia la llavor del que podia ser una estrella. Sense dubtar-ho va proposar-li unir-se a Shady Records a canvi d’un milió de dòlars. Dit i fet, 50 Cent es va posar a les ordres d’Eminem i Dr. Dre, el resultat: Get rich or die trying.

[segueix]
contacta'ns     col·labora     la revista     qui som     © Associació La Finestra Digital

Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.

Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.