entrevistes > televisió > bibiana ballbé

BIBIANA BALLBÉ , la veu del ‘Silenci’ 

«L'important és l'autenticitat, sobretot, i el criteri i el sentit comú»

Per Yolanda Aguilar, Aleix Cabrera i Laura Duran - 13/05/2005

27 anys, llicenciada en periodisme, diplomada en empresarials i presentadora reconeguda. Com t'ho has fet per anar tant de pressa?

Home, tant de pressa… Va ser una mica just després d'acabar la carrera. Llavors vaig anar a alemanya… Aquesta història em surt automàticament… (Riu.)

Si no et fa res tornar-la a explicar…

Acabo la carrera, sol·licito una beca per anar a escriure el projecte de final de carrera a Alemanya, me la donen i vaig cap allà. Al cap de nou mesos, quan s'acaba, me'n vaig a Eivissa a treballar i entro en contacte amb uns alemanys que viuen a Bonn i amb gent de Colònia. Hi ha feeling, com si diguéssim, i al cap d'una setmana m'envien un bitllet d'avió per anar a una festa. Per tant, torno a Alemanya i el que havien de ser 3 dies es converteixen en 4 setmanes. L'últim dia, quan ja marxava cap aquí, estava esmorzant i va donar la casualitat que una gent de la VIVA [una televisió alemanya] estava sentada al costat.

Al lloc oportú, en el moment oportú.

Em miren i em diuen que estan buscant una nova presentadora. Així que allargo la meva estada una setmana més, em fan el càsting i, llavors, entra en dubte el tema del meu alemany, perquè el parlava per estar per casa i no per posar-me davant d'una càmera. Mentrestant, agafo les maletes, torno cap a casa, treballo en una agència de publicitat i el tema queda com oblidat. Aleshores, em donen una beca que havia sol·licitat fa temps per anar 4 mesos a fer un màster a Munsten. Deixo la feina, me'n vaig a Munsten i, en acabar això, em truquen de la VIVA i em diuen que necessiten una periodista que parli l'espanyol i l'alemany. Llavors entrem en contacte i m'agafen.

Va anar igual amb la Televisió de Catalunya?

(La Bibiana i la directora de Silenci?, Mai Balaguer, es miren amb complicitat, riuen i la segona s'anticipa: "Ho vam tenir clar perquè amb quinze dies per començar el programa tampoc podíem fer un càsting. Ja li havíem fet un parell de proves a ella i aleshores ja saps què et dóna la persona. Va ser via telèfon que ens vam posar d'acord i el primer reportatge ja va ser el que es va emetre, pràcticament.")

Què pot aprendre la televisió catalana de la televisió que es fa a Alemanya?

S'ha de dir que allà estava en un canal musical, mentre que aquí estic en una televisió pública. Si jo hagués estat en un programa equiparable a Silenci? en un canal públic de la televisió alemanya… Però són dos móns tan diferents que no té res a veure. Aquí es fa una televisió molt elaborada, molt pensada, molt estudiada… I allà és "aquí te pillo, aquí te mato", amb el micròfon amunt i avall, era més reportera, perquè hi ha molt menys pressupost que aquí i perquè es busca alguna cosa molt més àgil, mes espontània.

I tu, com a catalana, què creus que els has aportat als alemanys?

Potser és un clixé o un tòpic, però aquesta espontaneïtat que tenim aquí. El que passa és que tampoc es pot generalitzar perquè hi ha gent que ho és i gent que no ho és. En el meu cas perquè jo tenia molt morro i era molt espontània i riallera…

I Silenci? no seria Silenci? sense la Bibiana.

Si no hi hagués la Bibiana, n'hi hauria una altra. (Mai Balaguer discrepa: "No… No seria el mateix. Ja t'ho dic, jo, que no seria el mateix. Aviat ens l'agafaran, però". Riuen.)

I fora de Silenci?, què hi ha?

Home, doncs, estic bastant entregada a Silenci? perquè arribo aquí de matí i no marxo fins al vespre.

Creus que avui en dia es pot viure al marge de l'estètica?

Va molt lligat… Ha arribat un moment en què vida i estètica va tot molt lligat.

I anar en contra de les tendències és una forma de tendència?

(S'ho pensa.) Bé, a vegades sembla que allò que en teoria s'entendria com a tendència, de cop, negar-ho com a tendència és ser encara més transgressor i el primer en crear tendència. Hi ha el joc aquest i és un joc perillós. El que és important és ser autèntic i no voler penjar-se l'etiqueta de crear tendència només per portar la contraria. L'important és això: l'autenticitat, sobretot, i el criteri i el sentit comú.

Si poguessis triar, quin barri escolliries per viure?

A veure un barri… (Deixa passar cinc segons.) Home, a veure, és que a Terrassa es viu molt bé!

I ompliria les teves parets…

Miss Van. Li demanaria que em fes un retrat.

Conserves amics de la infantesa?

I tant! Mira… (Compta amb els dits.) Cinc, sis, set… Vuit ben bons.

Com et mous per la ciutat?

Cotxe.

Una pel·lícula que t'ha fet deixar la butaca.

(Silenci.) Jo, és que, me les acabo mirant.

Un personatge que t’obligui a canviar de canal quan apareix per televisió?

Boris Izaguirre. Perquè he de reconèixer que al principi tenia un punt que m'interessava, que m'intrigava, però ara ja… buf, és tan present, no? Em posa molt nerviosa, es tan…

Una mania desproporcionada.

Que he d'esmorzar amb magdalenes i si no hi ha magdalenes me les porto de casa. I, a més, em menjo la part de dalt de la magdalena, la crosta. Deixo la boleta.

Per quina secció comences a llegir el diari?

Per la de Comunicació.

Quants e-mails diaris reps la teva bústia personal?

Un fotimé. Bé, a la personal cap, perquè ho canalitzo tot a traves de la feina.

I de la feina quants serien personals?

Doncs no gaires, posa'n… Deu.

Què signifiquen per a tu: eMule, eDonkey, Kazaa o Napster?

Edonkey, kaza? A veure, Mai, ajuda'm. (Totes dues es queden perplexes.)

No baixes musica per Internet?

Mai.

Una imatge de silenci?

Una nota de silenci del pentagrama. El de negra.

(Mai Balaguer suggereix la d'una persona plorant i Ballbé en recorda "una de preciosa, de Liv Tyler, a Belleza Robada (Stolen Beauty) de Bertolucci.")