entrevistes > llibres > Alejandro Arís

Alejandro Arís, autor de "Matarratas" 

«La trama de "Matarratas" es basa en el crim perfecte» 

Per Yolanda Aguilar - 16/12/2009

Alejandro Arís és un cardiòleg que ha canviat el bisturí per la ploma per escriure thrillers mèdics. La seva primera novel·la va ser "Los cuadros del Anatomista", ara torna a les llibreries amb "Matarratas" una ficció plena d'intriga on Barcelona i la Sagrada Família són parts fonamentals en la història.

És un cirurgià d'èxit, com li apareix l'afició per escriure? I com passa d'un llibre humorístic “Tome una antes de acostarse” a escriure thrillers?

Això d'escriure un thriller va ser una aposta amb la meva filla. Tots dos estàvem llegint “El código Da Vinci” i jo li vaig comentar que em veia capaç d'escriure un llibre així. Ella em va desafiar i jo vaig escriure “Los cuadros del Anatomista”, un thriller mèdic amb tocs autobiogràfics ambientat a Washington en 1968. L'editorial em va prometre publicar-la però em va encarregar un thriller ambientat en l'època actual i a Barcelona, explicant el funcionament d'un hospital. Així va sorgir “Matarratas”

Què li aporta l'escriptura que li no li aporti la medicina?

Són dues coses completament diferents. Una és el dia a dia, amb els seus avantatges i inconvenients. Les escriptura és imaginació, evasió...

En quin punt troba l’equilibri entre les vivències personals i el distanciament a l’hora de crear els personatges i la història? Prefereix basar-se en el què coneix personalment o més aviat deixar volar la imaginació?

Deixo volar la imaginació en quant a la trama, però els personatges estan basats en gent que conec, amb les seves grandeses i les seves misèries. No obstant això, he d'admetre que molts dels casos narrats en ambdues novel·les són verídics i viscuts per mi en la seva majoria

El seu Doctor Cervera, un geni que no sap tractar bé als altres, em recorda una mica al protagonista de la sèrie “House”. Ha estat casualitat o veu la sèrie? No estarà inspirat pas en la seva persona, perquè fa pinta de ser molt afable.

Cervera és el típic “House”. Amargat, ressentit, però un geni en la seva tasca professional. A mi la sèrie m'encanta, encara que últimament la veig menys perquè es fa molt repetitiva. El doctor Cervera és un compendi de tots els cirurgians arrogants que he conegut al llarg de la meva carrera...que no són pocs.

En general que n'opina de la imatge de la medicina que donen aquestes sèries?

La medicina no està molt bé representada en aquestes sèries. Es fan coses que en un hospital de debò no es farien mai, com intentar ressuscitar una aturada cardíaca i deixar-ho als cinc minuts.

Parlem ara de la Sagrada Família, què té alguna cosa en contra del magne edifici? Com li va venir la idea de què l'edifici d'en Gaudí fos un dels motors de la trama?

La Sagrada Família no és la meva obra favorita de Gaudí, però necessitava un edifici emblemàtic sobre el que atemptar i res millor que les torres. Teòricament, serien molt fàcils de derrocar, tal com s'explica en la novel·la

El seu llibre Barcelona és una protagonista més. Tenia ja la idea en ment de què el llibre fos una mena de promoció de la ciutat o ha estat una casualitat?

A l'encarregar-me que l'acció es produís a Barcelona, vaig intentar treure partit dels edificis modernistes que té: la Sagrada Família, La Pedrera, el Palau de la Música, etc. Espero que se'm reconegui la promoció !!

Sense desvetllar massa cosa sobre la trama, perquè no hi ha només la Sagrada Família i Barcelona sinó molt més, ¿com se li va acudir la trama de “Matarratas”?

La trama de "Matarratas" es basa en el crim perfecte seguint el principi del matarrates ideal: ha de produir la mort de forma insidiosa i, si pot ser, lluny del lloc on es va induir el crim. Com cirurgià, sabia que era possible de la forma que s'explica en la novel·la. M'interessava també treure un criptograma que vaig basar en el quadrat de Subirachs. Per cert, Dan Brown treu el quadrat de Durero en la seva última novel·la. Algunes frases del seu llibre són calcades a la del meu. L'atemptat islamista es deriva del de les Torres Bessones de Nova York. Al veure totes les grues al voltant de les torres, se'm va ocórrer que seria fàcil derrocar les torres amb alguna d'elles.

En quins escriptors s'inspira? Vaja, què llegeix habitualment?

El meu escriptor favorit és (o era, perquè va morir en 2001) Frang G. Slaughter, un cirurgià americà que va escriure moltes novel·les de metges. Quan era estudiant les devorava. En general m'agrada la novel·la de misteri. Aquest any m'he llegit els 3 de Steig Larsson i l'últim de Dan Brown.

Ja que els seus inicis van ser sobre anècdotes mèdiques, expliqui'ns alguna de divertida?

Em va passar en un hospital de Detroit on treballava. Acudim a reanimar una aturada cardíaca. Vaig aplicar les pales del desfibrilador sobre el pit i li vaig demanar a la infermera que em donés una gasa mullada en sèrum per a facilitar l'entrada de corrent en el cos. Vaig prémer el botó, va saltar una espurna i tot el tòrax del pacient va començar a cremar. La infermera s'havia equivocat i en comptes de sèrum fisiològic havia xopat la gasa amb alcohol. El pacient es va recuperar però li van quedar cremades en el pit.

I per acabar, algun nou projecte en ment?

Un llibre d'art que em va suggerir el meu amic el cardiòleg Valentí Fuster. Es titula ”El corazón en el arte” i mostra quadres en els quals apareix el cor. Ja tinc més de 100 reunits.