Toni Soler, autor de "L'última carta de Companys"
«Els polítics són l’ase dels cops, tothom s’hi atreveix.»
Per Yolanda Aguilar - 05/10/2009
©TVC
TONI SOLER i GUASCH (Figueres, 1965) és periodista, presentador de ràdio i televisió, autor de diversos llibres mediàtics i coautor de dos futurs votants que es diuen Júlia i Martí.
Toni Soler ha escrit llibres d'humor com 'Vota'm, inútil' (2003) i 'El llibre mediàtic de Polònia' (2007), però també llibres de política com la biografia de Miquel Roca, titulada 'Roca, l'últim segon' (1996), escrita juntament amb Andreu Farràs. El llibre de divulgació 'Història de Catalunya (modèstia a part)', també de Soler, ha arribat als 150.000 exemplars venuts des del 1998.
'L'última carta de Companys' (Columna) és el darrer llibre de Toni Soler on s'atreveix a portar al president Lluís Companys a la Catalunya de l'any 2015
Toni Soler té tirada tant per la història i per la politica, potser per això les uneix en la seva última novel·la "L'última carta de Companys", que acaba d'editar Columna. En la seva nova novel·la, definida com història-ficció, Soler transporta Lluís Companys a la Barcelona del 2015. El retorn de Companys serveix a Soler per reflexionar sobre el canvi que ha experimentat la política des dels anys 30 fins avui.
Has fet viatjar a Companys,
a la Catalunya del 2015. Perquè Lluís Companys? I perquè
un viatge al 2015 que no és l’actual però sí,
relativament proper?
Companys és un personatge amb moltes arestes, molt vital, molt humà (és a dir amb defectes) i per això és molt adient per una novel·la que pretén anar més enllà de la política. I el 2015 és una manera de referir-se al present, però un present diferent, no voldria que el lector hi busqués referències a l’actualitat estricta.
Què hi troba en aquesta Catalunya “futurista”?
Una societat molt plural i mestissa, una vida política més tècnica que no pas ideològica, i una “dona forta” de la Generalitat amb molta ambició.
A la teva novel·la
no s’hi troben, però com seria una trobada entre el President
Montilla i Companys?
No, com he dit no hi ha referències de la realitat actual.
Tens com una mena de fascinació
per la política, ens comptes d’escriure sobre ella o parodiar-la,
no has pensat mai en dedicar-t’hi?
Sí que hi he pensat, però ho trobo massa dur. Els polítics són l’ase dels cops, tothom s’hi atreveix.
n la teva novel·la
“Pretèrit imperfecte (1994)” també hi havia un
viatge en el temps, tens alguna mena fascinació especial amb el tema?
Si poguessis viatjar en el temps, ho faries? Al passat o el futur? I si
poguessis anar al passat per canviar un fet històric, només
un, quin triaries?
M’apassiona aquest tema, i m’encantaria anar al passat o al futur, però sóc escèptic respecte la possibilitat de canviar les coses. La història no depèn de cap fet concret.
Novel·les, televisió,
ràdio, una productora...amb quina feina et trobes més a gust?
I si haguessis de dedicar-se a una sola cosa, quina triaries?
No n’hi ha cap que m’agradi prou per deixar
les altres. Aniré fent-ho i seguir tot mentre pugui.
[puja]Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.
Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.