Un gran ball d’interpretació  

Seis clases de baile en seis semanas

Per Laura Revuelta- 16/11/2009

Seis clases de baile en seis semanas, de Richard Alfieri.

FINS EL 17 DE GENER

La pots veure a: Teatre Borràs. Plaça Urquinaona, 9. Barcelona.

Horari: De dimecres a divendres a les 21.00 hores. Dissabtes a les 18.30 i a les 21.30 hores. Diumenges a les 18.30 hores.

Direcció: Tamzin Townsend.

Repartiment: Lola Herrera (Lily) i Juanjo Artero (Michael).

Entrades: de 19 a 29 €.

Compra les entrades a través del Servicaixa.

L’obra de Richard Alfieri Seis clases de baile en seis semanas visita Barcelona per una breu temporada, després de la seva estrena a Madrid, i de girar amb èxit per diverses ciutats espanyoles. La peça es centra en dos personatges, Michael i Lily, molt diferents: ell, un professor de ball trenta anys més jove que ella, irònic i dolgut amb el món; ella, una dama de Carolina del Sud de passat conservador, que viu amb por i solitud la seva vellesa. Al llarg de sis balls que tenen poc de lliçó (ja que ambdós actors ballen amb gran destresa), però que fan un recorregut per diferents ritmes (Vals, Rock, Cha cha cha...), l’obra ens va endinsant en la relació d’aquests dos personatges aparentment contraposats, però que tenen molt més en comú del que sembla.

Juanjo Artero i Lola Herrera,
dues generacions en escena

Richard Alfieri és un guardonat autor de guions cinematogràfics i televisius d’Estats Units que ha escrit dues obres de teatre, Seis clases de baile en seis semanas – per a la qual ja s’està preparant una versió a la gran pantalla – i The sisters, representada al seu país. Per tant, es tracta d’un autor poc conegut aquí, al qual ens podem acostar gràcies a aquesta obra que reflexiona en clau d’humor i de tendresa sobre la universalitat dels prejudicis, i sobre un valor tan important com l’amistat. Perquè, encara que siguin tan diferents pel que fa a l’edat, la procedència i les vivències, la relació que es forja entre Michael i Lily no és més que una forma d’amistat, tot i que entre ells sorgeixin sovint baralles, a part de balls. De fet, sense els seus magnífics diàlegs carregats d’ironia i de naturalitat, i sense la fantàstica actuació de dos veritables pesos pesants de l’escena, l’obra no tindria sentit.

El currículum de Lola Herrera sobre els escenaris és sobradament conegut i admirat per tothom, de manera que el seu nom és suficient com per atraure a molts espectadors al teatre. En canvi, el nom de Juanjo Artero està inevitablement associat en la ment del gran públic al seu llunyà paper de Javi a Verano Azul, i a la més recent El comisario, una sèrie que es va deixar d’emetre fa poc. La realitat, però, és que aquest actor no ha deixat de treballar en teatre des de fa vint anys, compaginant aquesta activitat amb la seva feina a la televisió, i en alguns llargmetratges. Per tant, Seis clases de baile en seis semanas ens ofereix l’oportunitat de gaudir de dues interpretacions excel·lents i, naturalment, d’uns pocs però molt ben executats passos de ball. Artero deixa de banda, fins i tot físicament, el seu paper de Charlie, el dur policia de El Comisario, i balla de manera molt solvent el Swing, el Tango, el Fox i fins i tot un Rock al ritme dels Beach Boys, mentre dota el seu personatge d’una comicitat que subratlla la ironia del text. Lola Herrera l’acompanya, demostrant la seva excel•lent forma, fins i tot superant-lo pel que fa a elegància i qualitat dels passos. Tota una lliçó, no només de ball, sinó de professionalitat, a la qual es suma el treball de direcció de Tamzin Townsend, una de les directores teatrals més prestigioses, juntament amb una escenografia i un vestuari, especialment en el cas del personatge de Lily, ple de glamour.

Probablement l’única objecció que se li pot fer a Seis clases de baile en seis semanas és un cert sentimentalisme cap al final, quan una major dosi d’acidesa hauria estat una conclusió més coherent amb el to general de l’obra.

[puja]