Un musical de tot cor 

Fràgil

Per Iker Zarallo Peretó - 09/02/2009

Fràgil

FINS EL 22 DE FEBRER

La pots veure a: saT! Sant Andreu Teatre. Carrer Noepàtria 54. Barcelona.

Horari: dijous i divendres a les 21.00h, dissabtes a les 21.30h. i diumenges a les 18.30h.

Música: Miquel Tejada.

Dramatúrgia i direcció: Carles de la Rosa.

Lletres: Irene Garrido.

Coreografia: Montse Argemí.

Repartiment: Lourdes Fabrés (Helena), Carles Garcia (Toni), Irene Garrido (Laura), Mariona Ginès (Sarah), Eduardo Lupo (Àlex), Marc Mateo (Dani), Hector Sánchez (Pol).

Durada: 120 minuts.

Entrades: 18 €.

Compra les entrades a través de Servicaixa.com o Atrapalo.com.

Miquel Tejada, Carles de la Rosa i Irene Garrido ho tenien ben clar. Volien aconseguir el que tan bé fan a l’altra banda del l’Atlàntic, concretament a Broadway, a l’Off Broadway, on els musicals desprenen qualitat, disciplina i, sobretot, màgia. Tots tres (compositor/director musical, direcció artística i lletres/direcció vocal) són els autors de Fràgil, un espectacle que et transporta al districte del teatre a Manhattan però que et deixa un regust autòcton tan familiar i proper que és fàcil sentir-se’n ben agust.

Així, la part més “ianqui” de l’espectacle ens ofereix cançons, música en directe, escenari tecnològic, imatges projectades i jocs de llum espectaculars. Poc a envejar al teatre d’Off Broadway. D’altra banda, la part de casa ens ofereix una història fresca i rítmica que enamora. I és que Fràgil ens parla de l’amor, de la fragilitat d’unes relacions que tothom sabem que no acostumen a ser fàcils, però a les que no podem ni volem renunciar. Set personatges que, en les dues hores que dura la funció, hauran de patir en les seves carns què és això del mal d’amor. Set personatges que, moguts per les emocions del cor, viuran moments de tendresa, passió, rancor, tristesa, eufòria,... Sensacions universals però ben properes que traspassen l’espai que va des de l’escenari fins la sala de butaques, per colar-se dins el públic, com una clau dins d’un pany, per obrir aquell calaix de dins nostre on guardem tot aquest ventall d’emocions que hem anat acumulant en el transcurs de les nostres vides.

L’estructura de Fràgil combina escenes de text amb temes musicals, sense gratuïtats, en una relació que completa i fortifica el magnífic guió. Temes musicals que avencen i profunditzen la línea argumental, acompanyades d’unes interpretacions que sempre estan a l’alçada. Interpretacions que venen de la mà d’un jove grup d’actors que amb aquest espectacle han deixat de ser promesa. Canten, riuen, ploren i fan front de la manera més professional als problemes tècnics que hi poden sorgir, i de fet sorgeixen. Desnivells entre el volum de la música i el de la veu dels actors, estridències sonores, micròfons que deixen de funcionar,... accidents que poden resultar fatals però que en mans de tot el grup d’artistes es queden com a míseres incidències.

De coreografia, ben poca. Efectuada de manera correcte però res impressionant. I no necessita més. Així que si ets dels que intentes imitar els nois de Fama des del saló de casa teva, i esperaves veure salts, girs i cambres sobre l’escenari, no t’ho esperis i ves a veure-la igualment perquè t’encantarà. Si encara no tens regal per aquest Sant Valentí, Fràgil és la solució.

[puja]