crítiques > teatre > 'Fairy (Contes de fades)'

Del 19 de juny al 5 de juliol 

Fairy (Contes de fades)

Per Pep Barbany - 30/06/2008

Quina és l’autèntica història de La ventafocs o La caputxeta vermella?
Com són aquests contes explicats al segle XXI?
Qui són aquests personatges avui?
On passa l’acció als nostres dies?
Aquestes històries tan populars són el punt de partida d’un espectacle que parla de la ideologia i de l’autèntic sentit dels contes que ens han explicat de petits.

Fairy (Contes de fades), la comèdia musical fresca i divertida de Carme Portaceli i Toni Martín –on revisen en clau realista i actual contes com La Ventafocs o La Caputxeta– torna un any després a la Nau Ivanow, on va néixer, amb un Premi Max al millor autor teatral en català.

Un sofà pelut de color rosa kitch és l'element escènic més cridaner d'una posada en escena que juga amb la música en directe de Dani Nel·lo i Jordi Prats i amb la direcció de moviment de Marta Carrasco, dos elements claus per la presentació dels personatges. L'entrada dels personatges a escena, moguts com titelles i donant voltes al so d'una flauta, avisa des del principi que aquí es tracta de fer el pallasso. Una mare obsessionada en aturar el temps perquè la bellesa guanyi a la vellesa; un Hansel somiatruites i amb tendències bulímiques; una Caputxeta que contacta amb el llop a través d'un xat sexual; un Peter addicte a les pastilles; un Wolf seductor i lladre.

Fairy (Contes de fades) vol parlar de l'autèntic sentit i ideologia dels contes i té una clara voluntat transgressora i àcida, però les temàtiques truculentes no acaben de funcionar. L'ús de tòpics, però, no afecta un divertiment formidable, d'impecables actuacions i fresques cançons i coreografies

(Aquesta critica va ser públicada també al "Time Out" el 26 de juny de 2008)