L'ham

Per Ania Ortiz de Arri Rodríguez de Yurre - 07/05/2007

L'ham

Text: Gemma Rodríguez i Villanueva

Direcció: Glòria Balañà i Altimira

Repartiment: Carol Mònica Glaenzel, Irene Sílvia Sabaté
Pare Camilo Garcia

Espai escènic: Meritxell Muñoz

Construcció escenografia: Xarli

Vestuari: Judith Torres i Llúcia Bernet

Música: Sila

So: Ramon Ciércoles

Il·luminació: Pep Gàmiz

Data de l'estrena: 11/04/07

Preu: 12 euros

Durada:75 minuts

La barcelonina Gemma Rodríguez tanca una nova fase del cicle 2007: tot un any de teatre català contemporani 10 obres / 10 autors amb l’estrena de l’obra L’ham a la sala Beckett, on es va iniciar a la dramatúrgia. Tot i que el calendari de sessions a la Sala Beckett ha finalitzat encara la podrem veure el 18 i 19 de maig al Teatre Municipal Alegria de Terrassa.

Gemma Rodriguez, autora de l'obra.

L’ham, diu l’autora, és una obra ambientada en el segle XXI que ens parla del destí, de l’atzar i de les estranyes coincidències que governen les nostres vides. Però, l’ham al que es refereix l’obra, ens uneix a la felicitat, o a la tristesa i la desesperació? Els personatges d’aquesta obra, la Irene, la Carol i el seu pare, es troben en un pou fosc del qual, potser no volen ni sortir, és el mateix ham el que els atrapa a tots cap a la solitud i l’autodestrucció. La Carol és un personatge que rebutja el seu passat (el seu pare alcohòlic) i pateix pel futur (els seus fills). La seva veïna, la Irene, espera l’arribada de l’instal·lador del gas tancada en una casa en la que l’olor es fa cada cop més intensa. A mesura que avança l’obra, la tragèdia es va alimentant de les pors i dubtes dels personatges donant lloc a un final encara més dramàtic. Amb un text prou original que representa plenament l’atzar i gràcies a una sala reduïda com és la Sala Beckett, Gemma Rodríguez aconsegueix que se’ns encongeixi el cor durant els 75 minuts que dura l’obra.

La direcció de l’obra corre a càrrec de Gloria Balañà, que realitza un bon treball aconseguint ser fidel al text i amb una posada en escena correcta encara que minsa en la limitació d’espais. Pel que fa als actors la qualificació és òptima. Mònica Glaenzel, que ja l’havíem vist en Plats Bruts de TV3, aconsegueix donar vida al personatge de la Carol amb energia, transmetent tots els dubtes que circulen pel cap del personatge de forma molt realista. Camilo Garcia, que interpreta a el pare de la Carol, també aconsegueix apoderar-se del paper. El personatge de la Irene està representat per Sílvia Sabaté, una actriu molt coneguda en el món teatral (Tío Vania, Las tres hermanas, Ivanov, Noche de Reyes,...) i televisiu (El cor de la ciutat). Tenint en compte la seva carrera com a actriu es arriscat afirmar que sembla que li vagin millor les obres de Chejov i Shakespeare que les contemporànies, tot i així considero que el seu personatge no quedava massa definit.

Tant el vestuari com la música aconsegueixen ambientar-nos en el context. Les llums, a càrrec de Pep Gàmiz, canvien transitòriament durant l’obra. Si al principi utilitza tonalitats groguenques per reflectir la trista realitat per la que passen els personatges, més tard els llums passen a fer efectes d’aigua tèrbola que revelen l’incert destí que els hi espera.

L’ham és una bona obra si es consideren els seus elements per separat i si l’espectador cerca veure noves propostes. Però no si el que s’està buscant és passar una bona estona o anar-se’n al llit pensant que hi ha alguna cosa per la que val la pena viure.

[puja]