Tot menys indiferència 

"El Rus. La mort del pronom feble" de Roger Tartera.

Per Yolanda Aguilar- 08/03/2010

Roger Tartera.

Roger Tartera (Tiana, 1972) és llicenciat en Història Contemporània. Ha publicat Quan es fa clar (Columna 2002), obra guanyadora del Premi Ciutat de Badalona de Narrativa, La ciutat seca (Cossetània Edicions 2004), Premi de Narrativa Salvador Espriu/Premi Literari Municipi de Calafell i Collage (Cossetània Edicions 2007), Premi de Narrativa Ribera d’Ebre.

També ha guanyat el Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa 2009 amb la novel·la La noia de les estrelles, que serà publicada en breu per l’Editorial Mediterrània Eivissa. Va guanyar la Mostra Literària del Maresme l’any 1996. Fou escollit autor jove del Sant Jordi l’any 2003 pel diari La Vanguardia i nou talent FNAC l’any 2004. Ha fet de crític literari a l’Avui, ha escrit articles d’opinió al diari El Punt i ha publicat diversos contes en revistes literàries. Ha passat per una estola inacabable de feines alienants i malpagades durant tots aquests anys per poder compaginar l’escriptura amb el guany immediat de diners.

El Rus era una estrella mediàtica fins el dia aquell que va anar al programa de la Mònica Terribas i va passar el que va passar... No, no us ho explicaré jo. Millor que ho faci ell en persona.

Gènere: Novel·la
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-937435-5-0
Format: rústica amb solapes, 15 x 23 cm
Idioma: Català
PVP: 19€

“Sóc com un dels personatges desesperats dels contes de Raymond Carver”, afirma el protagonista d'aquesta novel·la "El Rus. La mort del pronom feble". Roger Tartera, amb prosa desvergonyida i irreverent, deixa que el seu curiós personatge Rus/Maurici ens expliqui les seves tribulacions. Un escriptor cínic, retorçat, un pèl malparit i amb el cervell un 85% del temps situat a la zona de sota el ventre. Un personatge que no estareu mai segurs si us cau bé o no però que us atraparà mentre us explica la seva història com li dóna la gana.

Un actual professor de català torturat pels pronom febles que un dia va fotre en l'aire la seva exitosa vida mediàtica passant-se de llest al programa de la Mònica Terribas, "La nit al dia". Des d'aquell dia, sobreviu envoltat pel record de l'èxit, el sexe, l'alcohol i la banda sonora de la seva vida. Però un bon dia tot canvia. Una amiga li proposarà un pla que pot rellançar la seva carrera com a escriptor. I el que comença com un joc acabarà portant conseqüències insospitades.

Tartera ha creat tot un personatge. És d'aquells personatges melodramàtics, egocèntrics, que no t'acaba caient del tot bé però que, per altra banda, et fascina. El Rus, alter ego desvergonyit del Maurici, descriu les seves fantasies sexuals amb una obsessió que en alguns moments arriba a ser grotesca entre alcohol i envoltat pel fum d'un cigar.

"El Rus. La mort del pronom feble" és d'aquelles novel·les que no deixa indiferent. Un les comença a llegir sense saber massa que s'hi trobarà i el primer que nota és que el sorprèn. Sorprèn el personatge i la manera desvergonyida, excessiva i una mica xulesca en què t'explica les coses. I entre sorpresa i sorpresa un s'adona de què hi ha quedat atrapat per un personatge que, probablement, no voldries com amic però que com mai no saps per on et sortirà, continues llegint per saber que en farà de la seva vida.

"El Rus. La mort del pronom feble" no té res de tòpic. Una d'aquelles novel·les que pots adorar o pots deixar-la de banda espantat/escandalitzat però que genera una opinió -sigui la que sigui- de manera immediata. La meva opinió, sense donar més voltes és: m'ho he passat molt bé llegint-la!. M'ha agradat el personatge i deixar que, de tant en tant, m'horroritzés i m'escandalitzés amb la seva manera de ser i de fer. I sorpresa, l'he devorat en molt poc temps -potser hi ha una part central amb un Maurici una mica més domesticat, en què perd una mica el ritme- per acabar-la amb un somriure en llegir el desenllaç, on la novel·la remunta d'aquest petit clot de camí narratiu.

Doncs això, atreviu-vos a conèixer al Rus.

[puja]