Primer Amor és una creació de Miquel Gorriz i Àlex Ollé a partir d’una idea original de Moisés Maicas i del propi Pere Arquillué.

El text (brillant) de Samuel Beckett ens presenta un personatge extravagant que es dirigeix al públic per explicar-los, prenent com a punt de partida la mort del pare, la seva única experiència d’amor a la vida.

L’actor que dóna vida al personatge sense nom de Beckett és un excels Pere Arquillué, que durant una hora i cinc minuts omplirà l’escenari per defensar-nos el seu personatge i de pas, donar-nos una lliçó d’actuació.

L’escenari és completament buit, a excepció d’una plataforma que recorda una taula de dissecció amb un llum fluorescent a sobre que anirà pujant i baixant il•luminant la plataforma-taula de dissecció-taüt segons les necessitats de la història. Tampoc fa falta gaire més, donat que gràcies a l’esplèndida actuació vocal i corporal d’Arquillué, l’escenari s’omplirà miraculosament de la grandiosa presència de l’actor.

El personatge és estrany, rar, malcarat, tosc, torturat i deslligat dels interessos humans i, malgrat tot, ens acaba sent entranyable. El repertori de moviments, expressió corporal i facial, tics i jocs de veu que desplega Arquillué, ens permet acostar-nos al personatge del vagabund que semblava tancat i inaccessible. La interpretació és extraordinàriament sòlida, fent creïble d’aquesta manera les rareses d’un personatge que de vegades sembla retardat, i a voltes ens deixa anar reflexions lúcides i punyents que no lligarien amb el que havíem vist fins el moment del personatge i que, no obstant, comprem sense cap mena de dubte. Tant el domini del text per part de l’actor com el text, que ja és brillant en si mateix, ens ajuden a mantenir la tensió i l’interès en tot moment.

El personatge es dissecciona davant els nostres ulls: ens mostra les seves entranyes, la seva concepció particular del món (“tot es barreja dins el meu cap: cementiris, matrimonis i les diferents classes d’excrements”) i les seves misèries. Tot això regat amb el particular humor negre, irlandès i escatològic de Beckett. I no pots deixar d’escoltar-lo atentament, de preguntar-te quina mena d’exorcisme seguirà a la frase anterior, de voler saber quina és la seva història. Una tragicomèdia que et deixa enganxat al seient, que et fa voler saber més d’aquesta estranya persona, que provoca somriures però que alhora et deixa glaçat per la negror que contenen… en definitiva, una text, una posada en escena i una interpretació magnífiques.

«Allò que en diuen amor és, en realitat, un exili,
i de tant en tant una postal de casa.»

Puntuació: 4.5 out of 5 stars

Un pagament per un mes de cinema. Els cinemes El Punt de Cerdanyola del Vallés estrenen l’any amb una tarifa plana contra la crisi. El Puntàs, així es diu la seva nova tarja que permet durant un mes veure totes les pel·lícules que projecten a qualsevol de les seves 11 sales, i per qualsevol de les seves sessions. I a un preu molt atractiu, 22,50 € (21,50 € cada tarja si dues persones la compreu simultàniament o 20,50 € si ho feu tres o més persones). Tot sense obligacions de permanència. “El Punt” porta desenes d’anys mostrant-se com un cinema capdavanter. Va ser dels primers a Catalunya en convertir-se en multisala, el primer en comptar amb una sala Imax, en regalar un lloguer de DVD per cada entrada, en incorporar el 3D o en omplir algunes de les seves sales en còmodes sofàs reclinables. Esperem que la resta de cinemes preguin nota.

Segones parts mai foren bones? Aquesta màxima ja la va trencar “El imperio contraataca”, la millor de la saga per molts i esperem que es torni a trencar aquest any amb totes les segones parts que ens han d’arribar. D’aquí una setmana ens arribarà la segona temporada de “Polseres vermelles”, la sèrie de TV3 que ha creat un autèntic fenomen fan. Març serà el mes de “G.I. Joe: La venganza” i juny el moment de veure “Kick-Ass 2”. Els trekkies podran gaudir al juliol amb “Star Trek: En la oscuridad” amb la presència de Benedict “Sherlock” Cumberbatch que segons els rumors podria ser el malvat Khan i també al juliol “Lobezno inmortal”, per continuar amb la història d’aquest home amb esquelet d’adamantium. Al novembre arribaria “Thor: The Dark World“, per acabar l’any amb un mes de desembre que ens durà el segon lliurament de la trilogia d’El Hobbit, “El Hobbit: La desolación de Smaug“. I si parlem de llibres, el setembre serà el moment de rebre de mans d’Stephen King a “Doctor Sleep”, la seqüela de la inquietant “El resplandor”.

Els tres primers mesos de l’any marcaran l’arribada d’una gran quantitat de novetats literàries, moltes de les quals tractaran de fer-se amb una de les preuades posicions del ranking de llibres més venuts durant el dia de Sant Jordi. El nou llibre d’Ildefonso Falcones veurà la llum el mes de febrer: “La reina descalça” és una recreació de Madrid i Sevilla de mitjans del segle XVIII, amb una commovedora història d’amistat, passió i venjança que uneix el destí de dues dones. Seguint amb la narrativa en llengua castellana/catalana publicaran llibres Antonio Muñoz Molina (“Todo lo que era sólido”), Rosa Montero (“La ridícula idea de no volver a verte”) o Albert Espinosa. La narrativa en llengua estrangera ens portarà a autors com Haruki Murakami (“Después del terremoto”), David Vann (“Tierra”), Sarah Lark (“La isla de las mil fuentes”) o Michael Chabon (“Telegraph avenue”). La novel·la policíaca segueix vivint un gran moment i durant els primers mesos de l’any podrem gaudir de “El guardián invisible” de Dolores Redondo, “Faithful Place” de Tana French o “Driven” de James Sallis, continuació de la història en la que es basava la pel·lícula “Drive”.

4 únics dies per veure “The Immortal World Tour” a Barcelona. Serà a l’abril, els dies 17, 18, 19 i 20. El Palau Sant Jordi s’omplirà de màgia per partida doble, la de dos grans de l’espectacle, Michael Jackson i el Cirque du Soleil. Una combinació única en un show electrificant en que la creativitat del Cirque du Soleil oferirà la seva visió de l’esperit, passió i cor del geni que va transformar per sempre la cultura del pop mundial. Escrit i dirigit pel coreògraf Jamie King, l’espectacle inclou 64 ballarins, músics i acròbates d’arreu del mon. Les entrades, a un preu entre els 41,50 euros i els 118, porten a la venda des de el passat juny, però encara enqueden algunes. Això sí, ben poques. Així que afanyeu-vos si no voleu quedar-vos sense la vostra. Per anar escalfant motors podeu escoltar el doble disc que el Cirque du Soleil va editar l’any passat amb els temes que sonen en l’espectacle.

2012 ja va ser un gran any per Ryan Gosling, que amb les estrenes de ‘Drive’, ‘Los idus de marzo’ i ‘Crazy Stupid Love’ es catapultava de nou a les llistes dels actors a tenir en compte temps després d’haver començat a cridar l’atenció de la crítica a ‘El creyente’ i de trencar cors a ‘El diario de Noa’. Però aquest 2013 els seus i les seves fans sí que ens podrem fer un bon tip de les seves enigmàtiques mirades, els seus mitjos somriures i els seus abdominals de Photoshop. Fins a 5 vegades podrem veure’l al cinema aquest any. Primer s’estrenarà la trencadora historia d’una relació que va rodar amb Michelle Williams al 2007: ‘Blue Valentine’. El 8 de febrer el veurem a ‘Gang Squad (Brigada de élite)’ on interpreta un dels agents de la llei enfrontats al mafiós Mickey Cohen (Sean Penn). Més endavant es tenyirà de ros a ‘The place beyond the pines’ on serà un expert motorista que es planteja delinquir per mantenir la dona i el fill. A ‘Only God Forgives’ reperteix tandem amb el director de ‘Drive’, Nicolas Winding Refn i s’atreveix amb el kick-boxing. I per finals d’any s’espera l’estrena del nou film encara sense nom de Terrence Malick on comparteix cartell amb Michael Fassbender, Natalie Portman i Christian Bale.

Per sisena vegada, i previsiblement el proper mes de juny, Superman tornarà a la gran pantalla amb “El hombre de acero”, una versió independent de les anteriors dirigida per Zack Snyder. Amb guió de David S. Goyer i basada en una història del mateix Goyer amb Christopher Nolan, la pel·lícula comptarà en aquest cas amb un Superman/Clark Kent que estarà encarnat per Henry Cavill (conegut pels seus papers a ‘Los Tudor’ o ‘Immortals’). Completen el repartiment Russell Crowe, Amy Adams, Michael Shannon, Kevin Costner, Diane Lane o Laurence Fishburne, entre altres. La pel·lícula pretén reiniciar la franquícia i convertir-la en tot un èxit seguint l’estela de Batman i s’oblida de les pel·lícules protagonitzades per Christopher Reeve o la fallida versió de Bryan Singer. Haurem d’esperar encara uns quants mesos però és un fet que el tràiler és francament impressionant.

7 nominacions als Globus d’or són les que té “Lincoln”, la última pel.lícula de Spielberg i una de les estrenes de l’any. En l’entrega de premis que es farà aquesta propera matinada del diumenge 13 de gener al dilluns 14 veurem si la que parteix com a favorita acaba essent la guanyadora o en canvi els honors van per alguna de les altres multinominades com ‘Argo’, ‘Django Desencadenado’ o ‘La noche más oscura’. En tot cas segur que els Oscars també la tindran en compte per les nominacions que s’anunciaran aquest dijous i és una de les estrenes que esperem amb més ganes aquest 2013. Altres films que ens fa il.lusió veure a la gran pantalla són “El gran Gatsby” (Luhrmann), “After Earth” (Shyamalan), “Guerra Mundial Z” (Brad Pitt contra els zombies), “Hitchcock” (Anthony Hopkins encarnant al mític director), la nova entrega de “Star Trek”, “Monsters University”, “Pacific Rim” (Guillermo del Toro), “Iron Man 3”, “The wolf of Wall Street” (Martin Scorsese) o “Elysium” (Neil Blomkamp).

El mes de març gaudirem de la vuitena edició de Kosmopolis, la festa internacional de la literatura. La trobada literària biennal tindrà lloc al CCCB del 14 al 16 de març de 2013 i en ella s’exploraran nous temes, gèneres i formats a través dels seus eixos vertebradors: la paraula oral, la paraula impresa i la paraula electrònica. Entre els primers convidats que han confirmat l’assistència a K13 tenim l’autor de “Jo confesso”, Jaume Cabré, l’il·lustrador de còmics Dave McKean, els escriptors Francesc Serés, Jordi Carrión i Juan José Millás, els poetes Olvido García Valdes i Josep Pedrals, l’escriptora egípcia Eman Abdelhamid i el periodista Andreu Buenafuente. La literatura inundarà els espais del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb exposicions, projeccions al Canal Alfa, tertúlies al Cafè Europa, tallers al Pan Klub i narracions orals al Pati Kosmopolis, entre altres activitats.

Nou anys són els que han passat des de l’últim encontre d’en Jesse i la Celine. Una parella, nordamericà ell i francesa ella, que es va trobar per primer cop ja fa 20 anys en un tren mentre els dos viatjaven per Europa. Entre conversa i conversa i recorrent Viena, vam ser testimonis de com sorgia l’amor entre ells a “Antes del amanecer” (1995), film que concloïa amb la promesa de tornar-se a veure a l’any següent. Però el destí els va mantenir separats fins que l’atzar els tornava a reunir a “Antes del atardecer”(2004) mentre Jesse estava de gira presentant un llibre sobre la seva història. Aquest any el director Richard Linklater torna a reunir a Julie Delpy i Ethan Hawke per tancar la seva romàntica relació interrompuda a “Before Midnight” i podrem saber per fi si el Jesse i la Celine podran estar junts per sempre més o la seva és una relació condemnada a màgics moments entre eterns parèntesis.

Deu com a mínim són els grups insigna dels sons hard i metal que han anunciat nou disc per aquest 2013. Molts d’ells tornen anys després d’anys d’haver penjat les guitarres. I així sentirem com sonen de nou clàssics com Iron Maiden, King Diamond, Megadeath, Motörhead, Suicidal Tendencies, Slayer, Alice in Chains, AC/DC, Black Sabbath o Metallica. Altres com Korn o Pearl Jam també publicaran aquest any el seu 10è disc. El líder d’aquests últims, Eddie Vedder ja ha declarat que la separació els ha anat estupendament per estar més bé que mai. I 2013 també serà l’any en que podrem descobrir què n’ha sortit de la incorporació de Dave Grohl com a bateria dels Queen of the Stone Age per grabar el disc que succeirà l’“Era Vulgaris”.Però com també volem música en directe, esperem que molts d’aquests grups conformin el cartell del Festival Sonisphere que aquest any torna a Barcelona, el 1 de Juny al Parc del Fòrum.

El proper dia 11 de gener Lady Gaga re-pren la seva gira “The Born This Way Ball” desprès d’un descans nadalenc de gairebé un mes. Serà el colofó d’una gira que l’ha portat arreu del món (a Barcelona la vam tenir el passat 6 d’octubre). Una etapa final per Nord-Amèrica per completar els 119 concerts que tenia previst. Tot i així la cantant ja té la vista posada al llançament del seu nou disc, el tercer, ‘ARTPOP’ del que no paren se sorgir rumors: que si s’editarà en dues parts, una amb cançons més Pop i una altra de més experimental, que si el disc a banda serà una aplicació per a iPad, que si ha completat més de 50 temes nous (incloent una col·laboració amb Azealia Banks) per elaborar el tracklist… “No sé si formaran part del disc però penso editar-les igualment”, va dir la cantant entusiasmada que de nou ha comptat amb l’ajuda dels habituals Fernando Garibay, DJ White Shadow i RedOne.

Dotze vegades ha fet Baz Luhrmann de director i guionista abans d’atrevir-se a reviure un clàssic com “El gran Gatsby”. I en aquest camí ens ha deixat obres com “Australia”, el musical “Moulin Rouge!” i la romàntica “Romeo y Julieta de William Shakespeare” amb un joveníssim Leonardo DiCaprio com Romeo. I precisament un DiCaprio ja crescut en edat i en interpretació encara el difícil repte de fer oblidar a Robert Redford en el paper de Jay Gatsby en aquesta nova adaptació a la gran pantalla de la novel·la de F. Scott Fitzgerald, que ja va viure una altra de memorable al 1974 amb Jack Clayton rere la direcció i Francis Ford Coppola com a guionista i, com dèiem amb Robert Redford i Mia Farrow. En el nou “El gran Gatsby’” DiCaprio estarà acompanyat per Carey Mulligan, i promet oferir una peculiar versió del clàssic amb música de rap i rock, tècnica 3D i tones d’excessos made in Luhrmann segons hem pogut veure en el tràiler. Potser estem en un d’aquells casos en que una adaptació fa por de què no ens acabem preguntant si era necessari, al maig tindrem la resposta.

Tretze capítols tindrà la primera temporada de “House of Cards”, una de les estrenes de la midseason que no ens volem perdre L’1 de Febrer és la data escollida per Netflix pel debut televisiu de David Fincher (“El club de la lucha”, “The Social Network“) i amb Kevin Spacey com a protagonista donant vida a Francis Underwood, un polític sense escrúpols que viu obsessionat pel poder. “The Following” és un nou thriller protagonitzat per Kevin Bacon i James Purefoy  per la Fox . Bacon interpreta un agent de l’FBI que vol demostrar que un assassí en sèrie que va capturar fa vuit anys és al darrere d’uns nous crims des de la presó. BBC America ens porta aquest gener un thriller victorià amb “Ripper Street”, protagonitzat per Matthew Macfadyen (“Orgullo y perjuicio”). Serà dos mesos abans que arribi “Orphan Black”, l’altra gran aposta de la cadena per 2013. Sense data d’estrena hi ha una nova revisió d’Hannibal Lecter, “Hannibal”, on veurem com es construeix la relació amb l’agent del FBI Will Graham. Tampoc no ens podem oblidar de “Banshee”, “The americans”, “Deception”, “The Carrie Diaries”, “Utopia”, “Do not harm”, “Zero Hour”, “Bates Motel”  o un tres capítols més de “Black mirror”.

Warner Bros Pictures i La Finestra Digital volem celebrar el llançament en DVD de “Project X” de Nima Nourizadeh, regalant una còpia en DVD entre els nostres lectors.

Diverteix-te amb aquesta aplicació preparada especialment per l’ocasió. Però sobretot no t’oblidis de contestar el qüestionari “Tu personalidad fiestera” i publica el teu resultat en la secció de comentaris de més abaix. Tens fins el dia 23 de novembre per fer-ho. Entre tots els que hi participin es sortejarà una còpia del DVD de “Project X” que farem arribar al guanyador allà on vulgui.

Anima’t i participa!

Per optar a aquestes entrades s’ha ser seguidor de la Finestra Digital a Facebook o a Twitter, o les dues, i així tindreu el doble d’oportunitats d’optar al premi. I només cal que us inventeu un eslògan pel Mecal. Les entrades és sortejaran entre les que considerem més originals.

Per participar des de Facebook només cal fer un “Participa” sobre la promoció corresponent i deixar-nos el teu eslògan.

En el cas de Twitter, el sorteig es farà entre els nostres seguidors que ens enviïn els tuits amb els eslògans més originals, que hauran d’incloure l’etiqueta #mecal i el nom del compte de La Finestra Digital (@lfd). Podeu enviar el vostre tuit fins el 8 d’abril a les 22.00 h.

L’elecció dels guanyadors es portarà a terme en les 48 hores posteriors al tancament de la promoció. El nom dels guanyadors es publicaran a la web de La Finestra Digital, i anunciarem, via Twitter i Facebook la publicació dels noms. La Finestra Digital es posarà en contacte amb els guanyadors mitjançant un missatge directe a través de Twitter o Facebook, i podran recollir les entrades quan comenci el festival en els cinemes Girona de Barcelona.

Trobareu tota la informació sobre l’edició d’enguany del Mecal a la seva web.

Cine

Molts haurem començat l’any cinematogràfic amb una Margaret Thatcher amb el rostre de Meryl Streep a “La dama de hierro” i amb Sherlock i el seu inseparable Watson a “Sherlock Holmes: Juego de sombras”.

El 2012 és un any que promet en cinema un munt de noms propis tant rere la càmera com al seu davant.  En la direcció tindrem a Steven Spielberg amb “War horse” (Caballo de batalla), Martin Scorsese amb “La invención de Hugo”, Clint Eastwood amb “J. Edgard”, Rodrigo Cortés, dirigint a Sigourney Weaver i Robert de Niro a “Luces rojas”, Tim Burton amb els seus inseparables Johnny Depp i Helena Bonham Carter que s’endinsa en el món vampíric amb “Dark Shadows”, Ridley Scott amb “Prometheus”, el retorn de Tarantino amb “Django Unchained” (amb Christoph Waltz, Leonardo DiCaprio, Samuel L. Jackson, Kevin Costner, Jamie Foxx, Kerry Washington, Treat Williams, Joseph Gordon-Levitt, Sacha Baron Cohen), Peter Jackson amb l’esperada “El Hobbit: Un Viaje Inesperado” i Robert Redford amb “The Company You Keep”.

Però al davant de les càmeres els rostres són també d’allò més importants: Leonardo DiCaprio serà J. Edgar Hoover en el film d’Eastwood, farà doblet com a Jay Gatsby a “The Great Gatsby” (Baz Luhrmann) i triplet en el retorn de Tarantino, Brad Pitt serà Billy Beane, el manager general dels Oakland Athletics a “Moneyball: Rompiendo las Reglas”, un film amb guió d’ Aaron Sorkin, encara que té altres estrenes com “World War Z” o “Cogan’s Trade” i George Clooney el veurem a “Los Descendientes“. Julia Roberts serà la madrasta dolenta a “Mirror, Mirror”, un dels dos films on Blancaneus serà protagonista mentre que en l’altre, “Blancanieves y la Leyenda del Cazador”, Charlize Theron serà la malvada madrastra i Kristen Stewart una Blancaneus molt poc tradicional.

Serà un any amb un munt de  títols destacats: “The Bourne legacy” (Jeremy Renner, Rachel Weisz, Edward Norton, Albert Finney i Joan Allen), “The Amazing Spider-Man”, “Los Vengadores”, “Los juegos del hambre” (adaptació de la novel·la de Suzanne Collins), el remake americà de “Millennium: Los hombres que no amaban a las mujeres”, “Rock of Ages” (amb Malin Akerman, Paul Giamatti, Bryan Cranston, Russell Brand, Alec Baldwin, Catherine Zeta-Jones, Julianne Hough, Will Forte, Kevin Nash, Diego Boneta, Mary J. Blige i Tom Cruise), “El Caballero Oscuro: la Leyenda Renace” (de nou amb Nolan i Bale), “La Saga Crepúsculo: Amanecer. Parte 2” (la fi de la saga dels vampírs nyonyos) i “Skyfall” (el nou Bond). I per nostàlgics, reestrenes en 3D: “Titànic” i “Star Wars: Episodio I – La Amenaza Fantasma”.

Còmics

El 2012 comença amb un important canvi en el panorama editorial espanyol. La publicació del catàleg de DC Comics passa a les mans d’una nova editorial recentment creada, ECC Ediciones. Aquests nouvinguts però amb experiència en diferents fases del procés d’edició tindran la responsabilitat de tancar la feina que venia fent Planeta deAgostini Comics i preparar-se pel rellançament dels còmics DC. Fa poc més de quatre mesos, DC Comics va decidir tancar totes les seves col·leccions i rellançar-les en un univers nou, explicant orígens diferents i simplificant del passat dels personatges amb l’objectiu d’arribar a més públic. Ben aviat tots aquests canvis arribaran a Espanya (en principi la data prevista és el mes de maig, amb la celebració del Saló del Còmic de Barcelona) i podrem gaudir de versions diferents de Batman, Superman o Wonder Woman.

Per la seva banda, Panini Comics, encarregada a Espanya d’editar els còmics Marvel, ha anunciat que durant el 2012 planeja reduir la distància de publicació amb els Estats Units. Actualment s’esperen uns 8 o 9 mesos per publicar la versió espanyola dels diferents còmics Marvel i Panini s’ha compromès a reduir significativament aquesta distància temporal a tres o quatre mesos deixant pel 2013 la publicació gairebé simultània. Als còmics Marvel  podrem disfrutar durant el 2012 d’esdeveniments com Cisma que revolucionarà el present dels X-Men o Spider Island que ens deixarà una Nova York plena de gent amb els poders d’Spiderman.

Els plans de les altres editorials pel nou any estan encara poc definits ja que es van construint a mesura que avancen els mesos i no depenen de la forta continuïtat de Marvel o DC però és un fet que Glènat, La Cúpula, Astiberri o Norma entre d’altres seguiran publicant la seva habitual mescla de gèneres que acaba enriquint el panorama del còmic editat a Espanya.

Teatre

Pel que a fa a l’escena teatral, el més de gener ens porta un esperat retrobament, com és el del Cirque du Soleil, que ens presentarà “Corteo”, una desfilada plena d’alegria, producte de la imaginació d’un pallasso i que combina la passió dels actors amb l’elegància i força dels acròbates. Entre gener i febrer de 2012 a la Plataforma del Zoo Marí de Barcelona.

També retorna La Cubana amb “Campanades de Boda”, nou espectacle centrat en una gran paròdia, el casori de la filla d’una família de classe mitjana i que passarà per l’escenari del Coliseum i del Teatre Tívoli entre els mesos de març i maig.

Seguirà també la temporada al Teatre Nacional de Catalunya. El febrer serà el torn de “El mercader de Venècia”, un Shakespeare dirigit per Rafel Duran.  També recuperarem el gran èxit de la temporada passada, “Agost” de Tracy Letts, dirigida per Sergi Belbel.

El Teatre Lliure seguirà amb les seves propostes arriscades i acollint a directors com David Selvas (“Hedda Gabler“, de Henrik Ibsen) o Lluís Pasqual (“Quitt-els irresponsables són en vies d’extinció“). I també espai per a un Shakespeare (“Coriolà“), de la mà d’Alex Rigola.

Hi ha espectacles que continuen com  “Yo lo que quiero és bailar” al Teatre Goya, un dels èxits de la temporada, protagonitzat per Concha Velasco o “Cop de Rock”, de Dagoll Dagom, que seguirà omplint de gom a gom el Paral·lel de Barcelona.

I no ens oblidem de La Villarroel, on Carol López ens presentarà a partir del gener “Res no tornarà a ser com abans” amb Dolo Beltrán i Andrés Herrera.

Llibres

Sembla que la crisi també planejarà sobre el terreny literari aquest 2012. Per una banda el premi Nobel Mario Vargas Llosa aplica la seva prosa a l’anàlisi social amb l’assaig La civilización del espectàculo (Ed.Alfaguara), amb perles com aquesta: “…un mal mayor que aqueja a la sociedad contemporánea: la suicida idea de que el único fin de la vida es pasarlo bien.” Per la seva banda, l’indignat per excel·lència Stéphane Hessel tornarà a convocar-nos (aquest cop associat amb el filòsof francès Edgar Morin) a El camino de la esperanza. Una llamada a la movilización cívica (Edicions Destino).

2012 serà també l’any per fer memòria amb l’esperada biografia Shakira. Así es su vida de Reyes Salvador Román (Ed.Planeta), o recuperar tresors com les obres inèdites de José Saramago (Claraboya, original de 1953 i editada per Alfaguara) i de Charles Bukowski (Ausencia del héroe, relats i assajos des de 1946 fins 1992 editats per Ed.Anagrama). També tindrem crims: Stephen King remenarà el tema JFK a 11/22/63, i Sebastià Alzamora encara va més enrere, a la matança de religiosos a mans de nuclis anarcosindicalistes a la Barcelona de l’estiu del 1936, a la novel·la Crims de Sang (Ed.Proa), guardonada amb el darrer premi Sant Jordi.

I pels amants de la literatura juvenil apta per adults l’editorial Estrella Polar en té dos dels plats forts pel 2012, dues segones parts de trilogia. Cassandra Clare continua amb els orígens dels caçadors d’ombres amb Clockwork Prince, a la que seguirà Clockwoh Princess, però ja de cara a finals d’any. L’altra és Insurgent de Veronica Roth, esperadíssima després de revolucionar mig món amb el seu debut Divergent.

Música

En el terreny musical, 2012 serà un any de retorns esperadíssims d’artistes veterans i també l’hora de la revàlida de grups revelació que venen a demostrar que l’èxit dels seus primers treballs no va ser flor d’un dia. Entre els primers tindrem nou disc i gira de Bruce Springsteen que visitarà Barcelona al maig amb la E-Street Band ja sense Clarence Clemons. Leonard Cohen publicarà nou material per primer cop en 8 anys i també els dos Beatles supervivents treuran nou disc, Paul McCartey (‘Kisses On The Bottom’) i Ringo Starr (‘Ringo 2012’). Per abans de l’estiu han promès nou disc els Linkin Park, que segons els seus components tornarà a dividir als fans ja acostumats als canvis d’estil dels californians. Sense ser tant concrets en les dates treballen en nou material els Offspring, GreenDay o Franz Ferdinand. Metallica, després de les males crítiques al seu experiment amb Lou Reed, preparen ja el seu 10è disc per finals d’any. Per la tardor podria arribar-nos el 6è treball dels Muse que tornen a l’estudi després de la paternitat de Matt Bellamy. I entre altres retorns molt esperats després que els seus components es dediquessin a altres projectes hi ha els dels Cranberries (primer disc en 10 anys), The Killers (‘Battle Born’), Garbage, Soundgarden, Pearl Jam, Nine Inch Nails o Queens of the Stone Age.

Al 2012 també es preveu un duel de dives per ocupar el tron de reina del pop, amb nous discs de Madonna, Lady Gaga, Ke$ha (‘Spandex o the distant horizon’), Kylie Minogue, Christina Aguilera (‘31’), Shakira, Katy Perry i el retorn de Gwen Stefani al capdavant dels NoDoubt.

Entre els més novells, aquest gener sortirà per fi el disc debut de Lana del Rey, tot un fenòmen amb només dos singles. El segon disc dels The Ting Tings (‘Sounds from Nowheresville’) ens arribarà a finals de febrer. I ja queda menys per sentir també el segon de The XX o el de Janelle Monae.

En el terreny nacional, entre les principals novetats hi ha el primer disc en castellà dels Marlango, el retorn de Extremoduro, i el duet format per Joaquin Sabina i Joan Manuel Serrat (‘La orquestra del Titanic’).

I com en el món musical actual cada cop més els artistes es confíen al seu públic en directe ja s’estan definint propostes interessantíssimes en un bon grapat de festivals com el Primavera Sound (Maig-Juny), Cruïlla (Juliol), el Sonisphere o el Rock in Rio (que torna a Madrid a l’estiu).

Televisió

El 2012 ens portarà noves sèries però també n’acabaran dues d’emblemàtiques, “Mujeres desesperadas” i “Breaking bad”.

Comencem amb les estrenes nord-americanes perquè n’hi ha d’interessants. L’NBC aposta en aquesta midseason per “The firm” (La tapadera), l’adaptació del best-seller de John Grisham, ‘Are You There, Chelsea?‘, una nova comèdia protagonitzada per Laura Prepon (“Aquellos maravillosos 70“, “October Road“) i “Smash”, produïda per Spielberg, que narra tot el procès de creació d’un musical. La FOX s’endú el que molts consideren que és l’estrena de la temporada “Alcatraz” amb misteri, intriga i sobretot amb J.J. Abrams i un dels seus perduts, Jorge García. Però no és l’única aposta d’aquesta cadena, també hi trobem “The finder”, spin-off de “Bones” que segueix a Walter Sherman (Geoff Stults, ‘Happy Town’), un veterà de la Guerra de l’Iraq especialista en trobar tota mena de coses i persones; “Touch”, del creador de “Herois”, Tim Kring,  i protagonitzada per Kiefer Sutherland, un pare amb un fill amb una habilitat extraordinària. I finalment, “Napoleon Dynamite”, sèrie d’animació basada en la pel·lícula del mateix nom . ABC aposta per l’intriga amb “Missing”, amb Ashley Judd interpretant una mare, ex agent de la CIA,  que té el seu fill desaparegut i que mourà cel i terra per trobar-lo; “Work-it” aporta el toc de comèdia gamberra i “GCB – Good Christian Belles“, una comèdia més “normal” d’una noia que ha de tornar a la seva ciutat natal i retrobar-se amb les seves antigues amigues de l’escola. La CBS en canvi per ara només estrena “¡Rob!”, una comèdia protagonitzada per Rob Schneider, còmic que es va donar a conèixer a “Saturday Night Live” de la NBC i que hem vist en pel·lícules com “Estic fet un animal“, “Gigoló” o “Little Nicky“.

Per altra banda les cadenes de cable també tenen les seves estrenes preparades.: ABC Family estrena “Jane in Design”, sobre una adolescent que aconsegueix un important càrrec en una empresa quan la confonen per major d’edat; l’HBO té com estrena destacada “Luck”, que s’ha descrit com una provocativa mirada al món de les carreres de cavalls i amb Dustin Hoffman (“Kramer contra Kramer“, “Rain Man“) en el seu primer paper televisiu a les ordres de David Milch, creador de “Deadwood“, i Michael Mann, realitzador, entre altres pel·lícules, de “Heat” i “Enemics públics“; Showtime té prevista l’estrena de “House of Lies“, una nova comèdia amb Don Cheadle (“Hotel Rwanda“), Kristen Bell (“Veronica Mars“), Ben Schwartz (“Parks and Recreation“) i Richard Schiff (“The West Wing“). Encara sense data d’estrena trobem el nou projecte d’Aaron Sorkin a l’HBO,”The Newsroom”, sèrie en la qual veurem el dia a dia d’un canal de notícies amb actors com Jeff Daniels, Jane Fonda, Olivia Munn i Sam Waterston.

En el panorama nacional arribaran sèries com “La Fuga” (Telecinco), una sèrie que ja s’està comparant amb “Prison Break” amb María Valverde i Aitor Luna com a protagonistes i “Frágiles” (Cuatro), un drama mèdic amb  Santi Millán (“Siete Vidas“) i Ruth Núñez (“Yo Soy Bea“) . Antena 3 és la cadena privada que més aposta per la ficció amb “Toledo”, una sèrie històrica sobre la convivència en la ciutat de tres cultures diferents i que és la ficció més cara feta fins ara; “Luna, el misterio de Calenda“, protagonitzada per Belén Rueda i Fran Perea i la comèdia “Con el Culo al Aire”, que narra la situació d’una familia durant la crisi i que té com a protagonista Paco Tous (“Los hombres de Paco”). TVE presentarà “Isabel, mi Reina” sèrie produïda per Diagonal TV (“Amar en tiempos revueltos“, “La Señora“, “14 de abril. La República “) i dirigida per Jordi Frades, que narrarà la història d’Isabel la Catòlica, un personatge fascinant que va prendre les regnes d’un país al que va donar estabilitat econòmica al mateix temps que es va fer respectar com a reina i com a dona.

En un àmbit més nostrat, TV3 estrenarà “Kubala, Moreno, Manchón”, una sèrie de detectius i “Gran Nord”, una comèdia ambientada als Pirineus i protagonitzada Aina Clotet i Roger Coma.

S’acosten les dates més festives del calendari i amb elles les tradicions més destacades: el tió, l’amic invisible, els Reis, menjar més del compte, els propòsits de cap d’any que el primer d’any ja ens hem saltat, i els temuts però obligatoris sopars o dinars d’empresa.

Aquest any, amb la crisi, molts de nosaltres ens hem de trencar més les banyes per trobar bons regals on la relació qualitat-preu sigui ajustada. Una  bona idea pot ser acordar entre tots els presents marcar un límit de diners a gastar, així tothom queda bé i ens estalviarem aguantar el “notes” que fa un regal caríssim per alimentar el seu ego, o el “ronya” que gasta molt poc o re-regala alguna cosa que ell ja ha rebut. Aquí us volem donar idees originals que puguin agradar i propiciar el bon rotllo. L’única premissa que cal recordar és intentar fer un regal de bon gust i que us agradaria rebre a vosaltres.

Menys de 10 Euros

Pel més sèrie-addictes podeu trobar tasses de gairebé qualsevol sèrie destacant per exemple “True Blood”, “Los Soprano” o l’última en pujar al carro “Jocs de Trons”. Si sou més aviat tranquils us proposem un bon llibre de butxaca o en edició econòmica. D’altra banda si sou una mica nerviosos podeu gaudir d’un Carl antiestrès, però si la música domina la vostra vida podeu regalar l’últim cd de Michael Jackson o la última edició d’un bon musical, com l’edició 45 aniversari de “Sonrisas y Lágrimas”. Però el més agosarat és la Guia de Supervivència. N’hi ha per sobreviure a una epidèmia zombi, un atac de vampirs o una invasió extraterrestre.

Entre 10 i 20 Euros

Què us semblaria regalar un davantal de “Dexter” per servir el dinar de Nadal? Segur que ningú no rondinarà i ho trobaran molt bo tot. Pels més nostàlgics podeu trobar cortines de bany de la Marilyn o un portatovallons del Petit Princep, dos detalls que segur alegraran la dutxa del matí i l’esmorzar. Podeu regalar una agenda per començar l’any, nosaltres us proposem l’agenda de la fi del món i si el que voleu és rematar la festa amb l’ambient nadalenc un bon cd de nadales és un encert segur, encara que si les nadales no us van, us recomanem el recopilatori de R.E.M.

Entre 20 i 30 Euros

En aquesta franja de preu ja podeu ampliar més el ventall de regals, us apunteu a unes galetes trekis? El complement ideal per una cuina moderna. Bon dia senyor Spock! Pau i prosperitat però la galeta me la menjo jo. Si no sou trekis i sou més de Star Wars, sempre podeu llevar-vos amb el despertador d’R2-D2 o si teniu mal despertar el de Darth Vader també us farà el fet.  Si us decanteu pel cinema teniu tot de recopilatoris de pel·lícules com el 100% Tarantino o en un registre totalment diferent la primera temporada de “Downton Abbey”. I parlant de sèries, qui no ha rigut mai amb “The Big Bang Theory”, doncs podeu regalar la samarreta de la cançó que calma en Sheldon, pot ser també calmi el vostre familiar o amic. No podem oblidar la lectura, per això us proposem “Desayuno con diamantes. 50 aniversario del film”, encara que podeu triar i remenar en la vostra llibreria preferida.

Més de 30 euros

Primer de tot, felicitar als valents que accepten fer regals de més de 30 Euros, això només pot dir dues coses: o sou tots molt amics i de la família o tots esteu en un gran compromís, així que us hi haureu d’esforçar molt més ja que les opcions són gairebé infinites. Gairebé tots ens hem decantat per la moda més actual: les series, donem l’opció als nostres amics a que ens convidin a veure-la amb ells o donem l’opció als nostres compromisos a que es quedin a casa i no veure’ls durant uns dies, podeu triar l’opció més convenient. Si gaudiu d’un bon pressupost el millor és un pack amb una sèrie completa i us recomanem “Doctor en Alaska”; si el pressupost és bo però no teniu ganes de gastar molt podeu atacar amb la primera temporada de “Misfits” en Blue-Ray o la delirant “Modern family”; si hi ha nens a casa o teniu ànima de Peter Pan, el pack de Pixar és ideal. Si preferiu els llibres o els còmics us recomanem “Absolut Planetary” o la col·lecció completa de “Tintin”. Però el regal estrella podria ser una vetllada de teatre, regaleu dues entrades i espereu que us convidin, en aquest cas no hi ha res millor que “Grease”.

Esperem que amb aquestes propostes feu molt feliç a la persona amb qui heu pensat o si veieu quelcom que us agradi sempre demanar-ho al tió, Santa Claus o als Reis Mags. Us desitgem que tothom quedi molt content i ens agradaria que ens comentéssiu que us han regalat.

Bona sort a la caça del regal perfecte.

Per a tots i totes que ja no tenen edat d’anar a buscar caramels de porta en porta, per a tots aquells que de petits miraven sota el llit per veure si hi havia un monstre o deixaven la llum de la tauleta de nit encesa. Per tots aquells que vau gaudir dels videoclips musicals de “Thriller” de Michael Jackson, on els zombies prenen el carrer com a pista de ball, o “Everybody” dels Backstreet Boys, on una mòmia, un vampir, el fantasma de l’òpera, l’home llop i el Dr. Jakyl acompanyat de Mr. Hyde prenen un castell per tal de lligar amb les seves danses. Per a tots vosaltres hem fet un llistat dels nostres monstres preferits.

FRANKENSTEIN: Un projecte d’esser humà, un puzle d’òrgans, muscles i pell que neixen de la necessitat de companyia de la persona que els crea. Originàriament era infradotat a la part sentimental però al cap d’uns anys va arribar a tenir novia.

Recentment hem trobat altres referents al clitxè de “monstre muntat per parts” a la sèrie televisiva “Buffy Cazavampiros”, on la professora Waltz, tot jugant a fer de mare, té un projecte que anomena “fill”, un model de perfecció monstruosa fet amb les qualitats destacables de cada una de les extranyes criatures que captura.

En cinema destaquem la versió del 1993 “Frankenstein, de Mary Shelley” que tal i com esperàvem d’en Kenneth Branagh, Helena Bonham Carter i d’en Robert de Niro ens oferiren un producte menys taquiller i més profund i fidel a l’original i al Frankenstein de Boris Karloff del 1931.

La propera pel·lícula que veurem als cinemes sobre aquest monstre serà “Wake the death” amb Haley Joel Osment com a protagonista en una revisió moderna del còmic de Steve Niles. També en Guillermo del Toro adverteix que fa temps que rumia una relectura molt personal de la novel·la de Mary Shelley.

LA MÒMIA: Restes humanes que amb el pas del temps es desperten per tal de pertorbar l’equilibri del món. Monstres amb finalitats apocalíptiques gens amants de la neteja i en el cinema més proper despullen venes farmacèutiques i sorra per tot arreu.

Les més terrorífiques sovint són seguides per grans exercits i plagues mortals,  persones pecadores sotmeses a grans tortures abans de morir, com la mòmia  Imhotep, un home que es va enamorar de la noia que no devia i el faraó el va condemnar. També hem vist mòmies d’estaments de l’església i mòmies femenines.

Nosaltres us recomanem, per si voleu gaudir de la mòmia sense risc d’ensurts,  una sessió non-stop de la saga “The Mummy” de Stephen Sommers interpretada pel Brendan Fraser i la Rachel Weisz, acompanyats de John Hannah i la nostra mòmia Arnold Vosloo, que narra la història d’Imhotep buscant l’immortalitzat barrejada amb una història d’amor. A la segona part, afegim escenaris i mini mòmies per tal d’adequar-la al context d’un nou viatge.

VAMPIRS: Qui ens hauria dit, que l’home capaç de volar, de transformar-se en ratpenat i de xuclar la sang per sobreviure, en ple segle XXI es tornaria sensible, tou, nyonyo i sensual o (amb sort) sexual. Vampirs que trobarem en sèries de televisió com “Vampire diaries” o “True Blood”. Tots tranquils, Dràcula va ser empalat per Van Helsing i no te ganes de tornar.

Us recomanem: “Dràcula, de Bram Stoker”, rodada l’any 1992 pel director Francis Ford Coppola i escrita per James V. Hart, basant-se en la novel·la Dràcula, original de Bram Stoker. El repartiment compta amb Gary Oldman, (interpretant el paper del comte Dràcula), Keanu Reeves, Anthony Hopkins i Winona Ryder. Aquesta és la pel·lícula més fidel a la novel·la, i introduia personatges que mai es van adaptar en versions anteriors com la de  Quincey P. Morris o Arthur Holmwood.

ZOMBIES: Morts vivents, persones que han sortit de les tombes i s’apropen a la civilització en busca d’aliment. Normalment el seu plat preferit és el cervell humà. Vestits amb robes desmanyades, esporuguits caminen de manera entorpida i els costa reaccionar als estímuls externs.

George A.Romero és el principal responsable de la popularització d’aquests deambulants de neurones afligides, però recentment la sèries de còmic “The Walking Dead” (i sobretot la seva adaptació televisiva) els ha posat de moda. De fet l’estrena de la segona temporada de la sèrie ha aconseguit rècords d’audiència.

Fan molta por (i fàstic), però també poden fer-nos riure, com els nostres zombies preferits, els protagonistes de “Zombies Party” d’Edgar Wright.

HOME LLOP: Un home normal, que passa desapercebut de dia però a les nits de lluna plena pateix una gran transformació: li creix pèl al pit i a la cara, li creixen urpes, la seva veu esdevé udols i a més, té una fam sobrenatural.

A la literatura gaudim del Jacob, l’home llop de la saga “Crepúsculo” d’Stephanie Meyer, a la televisió en trobem a “Buffy Cazavampiros” en el personatge de l’Oz, un home llop amb sensibilitat ja que demanava als seus amics, que els dies de lluna plena el tanquessin en una gàbia per tal de no fer mal als humans, o el personatge de Georgea la serie “Being Human”, tant a la versió anglesa com a la americana. Tot i que entre tots els udols ens quedem amb el que Michael Jackson feia al seu “Thriller”, el megaclip dirigit per John Landis que a més comptava amb la sempre tenebrosa presència de la veu de Vincent Price.

FANTASMES: Fantasmes amb cadena i bola, personatges invisibles, ombres, ànimes en pena que no tenen un cos que els acompanyi disposats a fer malifetes de tot tipus.

Molt han canviat els primers fantasmes de cinema mut, que eren representats amb la iconografia típica del llençol blanc, fins a ser ens inabastables e imperceptibles, difícils de matar pel fet que no tenen capacitat corpòria.

El més simpàtic el trobem als passadissos i al menjador principal de la residencia estudiantil Hogwarts, a les novel·les de Harry Potter de l’autora J.K. Rowling també dutes a la gran pantalla amb un èxit aclaparador. A la literatura hi regna “El fantasma de Canterville” d’Oscar Wilde. Al cinema en trobem també alguns altres de simpàtics com les més o menys encertades de “Caçafantasmes” o “Casper” a la petita i gran pantalla.

Com a pel·lícules respectables us podem recomanar “Ghost Ship”  del director Steve Beck que també va dirigir “13 fantasmas”, o “Los otros” del director espanyol Alejandro Amenábar protagonitzada per la Nicole Kidman.

BRUIXES: Aquestes malèfiques dones, velles, amb berrugues, arrugades, amargades i solitàries viuen acompanyades de criatures nocturnes com mussols o bé gats negres. Se les empesquen per fer pocions i encanteris amb ingredients força fastigosos.

És el personatge més recorrent que es presenta als contes infantils tant tradicionals com “Hansel i Gretel” o als més moderns com “Les tres bessones”.

Al cinema i a la televisió podem distingir entre bruixes dolentes com “Les bruixes de Salem” i les bruixes no tant dolentes o fins i tot bones com “La bruja novata”, “Sabrina” i “Embrujadas”.

Pel nostre gust us recomanem la pel·lícula “Prácticamente Magia”, potser més dirigida al public femení, però els nois no es podran queixar del repartiment, ja que compta amb la Nicole Kidman i la Sandra Bullock, sota la direcció de Griffin Dunne. Una família de bruixes blanques temptades per la màgia negra i la mort.

Esperem que en aquesta nit màgica feu un petit homenatge al vostre “monstre preferit” i li dediqueu una estoneta a revisar-lo. I recordeu: no tot el que es veu per la televisió ni a les pel·lícules és real!, encara que si teniu malsons esperem que no us trobeu amb Freddie Krügger, no anéssiu a llevar-vos amb unes quantes esgarrapades de més.

Bon Halloween a tots!

L’exposició presenta part del treball dut a terme a l’estudi fotogràfic fundat l’any 1852 per Antonio Fernández “Napoleon” i Anaïs Tiffon, una de les primeres dones fotògrafes de Barcelona i una de les primeres dones que van fer daguerreotips a Espanya. Ells, juntament amb el seu Emilio després, van crear un estudi fotogràfic de referència per tot aquell qui volgués ser retratar a Barcelona a l’època. Van passar-hi des de la reialesa a intel·lectuals però sobre tot prominents ciutadans de l’alta burgesia de la ciutat. Van ampliar amb sucursals a Madrid i Palma de Mallorca i fins i tot amb una segona seu a Barcelona. Fins i tot al seu estudi de la Rambla es va fer la primera exhibició d’un aparell cinematògraf Lumière (en presència dels mateixos germans Lumière) de Catalunya l’any 1896. (Veieu l’exposició “De Daguerre al cinematògraf. Els fotògrafs Napoleon al Frontó Colom”, Barcelona, fins el 26 de juliol).

L’exposició presenta l’art dels retrats de l’estudi fotogràfic dels Napoleon. El gran gruix de l’exposició el representen les targetes de visites, fotografies d’aproximadament 9×6 cm que s’encolaven sobre targetes i que s’enviaven a com a targeta de presentació. Es van popularitzar arran de l’avanç tecnològic que va representar poder positivar en una mateixa placa fins a 12 fotografies. Es van fer molt populars i es van intercanviar, col·leccionar i democratitzar, doncs se’n podia fer pràcticament tothom. Podem veure, doncs moltes d’aquestes cartes de visita de gent anònima però no per això menys interessants. Els nostres ulls es passegen per figures anònimes que ens desperten com a poc, curiositat. Quines vides estaven darrere aquelles persones que van visitar aquest estudi fotogràfic. Van posar-se les millors gales? A qui van enviar aquestes targetes de visita? Van passar molta estona quiets per ser fotografiats? Era la seva primera fotografia? Són èpoques tant distants les fotografiades que no pots deixar de fer-te mil preguntes. També podem veure una gran quantitat de retrats meravellosos de més gran format i aplicant altres tècniques que no deixen de sorprendre per l’època en que es van fer. El recorregut que fem per l’exposició no és només un recorregut físic, és també un recorregut al llarg del temps, les persones, la història de Barcelona i la història de la fotografia. Moltes de les fotografies tenen tanta força que tens la sensació que podries escriure una novel·la a partir de cada rostre, de cada gest retratat.

Les fotografies per si soles ja valen la visita a l’exposició, però es troba a faltar més explicacions del que s’hi mostra. Hi ha moltes seccions que bé agrairien textos que reforcessin el que es vol mostrar. Per exemple quan es presenten els retocs fotogràfics, fascinants, no s’expliqui per exemple de quant personal contaven, o la formació dels retocadors, si es que la tenien. O per exemple també el tema dels competidors, que no només eren els “Impostors”. Saber quants estudis fotogràfics hi havia a la mateixa època ajudaria a entendre la rellevància dels Napoleon. O el propi estudi Napoleon, de quin personal disposava, quines instal·lacions, quins processos fotogràfics,com eren els laboratoris de revelat, en definitiva més dades de com aquests pioners de la fotografia a Barcelona duien a terme la seva feina. Molts cops aquesta informació es troba dins del mateix peu de foto d’alguna de les que es mostra, de manera que accedeixes a ella quasi pels pèls. Es mereix un lloc més destacat.

Si teniu la sort de coincidir amb una visita guiada, acosteu-hi l’orella. Segur que gaudireu molt més de tot el que s’exhibeix. Un punt més didàctic de la mostra acabaria d’arrodonir una exposició ja per si sola fantàstica.

Pedro Rodríguez va ser un modista de renom internacional. Va obrir salons a Barcelona (1918), San Sebastià (1937) i Madrid (1938) i malgrat no ser un nom tan conegut com Balenciaga, Pertegaz o Fortuny és un dels creadors referents de la moda espanyola. Maria Brillas va ser una distingida dama de l’alta burgesia catalana que en casar-se amb un empresari gironí va haver de ser l’amfitriona perfecta en un ampli ventall d’esdeveniments socials pels quals havia de vestir amb la correcció i l’elegància que s’esperava d’ella. Maria Brillas i Pedro Rodríguez es van conèixer a mitjans dels anys 20 i la seva col·laboració va anar més enllà de la relació clienta-dissenyador, forjant amb el temps una amistat que va durar tota la vida. Així doncs Rodríguez va saber entendre Maria Brillas i aquesta alhora va deixar volar la creativitat del modista per fer-li el seu guarda-roba. La col·laboració entre tots dos és el que se’ns mostra en aquesta exposició, on podem trobar vestits idonis per cada ocasió segons dictava l’etiqueta del moment creats per Pedro Rodríguez i respectant els gustos de Maria Brillas.

Maria Brillas. Fons particular Hilda Bencomo

A partir del gran llegat de Maria Brillas, l’exposició pretén fer una reflexió tant de l’obra de Pedro Rodríguez com de l’acte de decidir com ens volem vestir cada dia. L’exposició se’n surt més bé en la primera tasca que en la segona. La mestria del treball de Pedro Rodríguez es pot admirar (intuir en alguns moments, doncs la il·luminació i la disposició d’alguns vestits no permet gaudir-ne en la seva totalitat) en vestits tant de dia, de còctel, de cerimònia com de nit, essent aquests últims els més creatius de tota la mostra. Les peces de roba que s’exposen no són només representatives de l’obra del gran modista sinó que també ens permeten conèixer una mica més els gustos de María Brillas. A priori no coneixem aquesta dama de l’alta burgesia catalana i la mini biografia que se’ns presenta tant en fotografies com en un audiovisual tan sols ens en fa lleugers traços. Però després de treure el cap (quasi literalment) pel seu guarda-roba, som capaços de fer-nos-en una imatge social. Sobre aquesta construcció de la pròpia imatge és on vol incidir l’exposició, en l’idea que el nostre guarda-roba constitueix la nostra autobiografia. Malgrat que aquesta idea sobrevola l’exposició, no acaba de transcendir més enllà de les decisions que prenia Maria Brillas a partir de les peces creades pel seu modista.

Tot i que l’exposició ens convida a reflexionar sobre l’acte rutinari i imprescindible de decidir què ens posem cada matí, flaqueja en la proposta. O es queda curta en el desafiament. Es innegable que malgrat ser una decisió rutinària, tothom la pren d’una manera o altre. Tant si hi dediques els últims minuts conscients del dia abans, com si t’hi passes estona triant-ho el mateix dia o agafes el primer que trobes, és una manera d’explicar-te tu mateix als altres. Preguntes com “cridaré l’atenció? que pensaran de mi? em queda bé? agradaré? sóc el que semblo?”, etc. (algunes preguntes que també es plantegen serien més que discutibles) que ens donen a la guia de l’exposició queden una mica desdibuixades a l’anar-nos endinsant al guarda-roba que anem veient. Potser són les mateixes preguntes que es feia Maria Brillas, però excepte per alguns miralls que ens trobem a l’exposició i que ens retornen el nostre reflex, no acaba de semblar que el que veiem tingui a veure amb nosaltres i l’acte de decidir la nostra pròpia imatge. Malgrat tot, poder admirar vestits i peces de roba excepcionalment executats i rememorar altres temps on l’etiqueta indumentària era tant rígida val la pena. Potser a les activitats paral·leles associades a l’exposició s’incideix més en l’autoreflexió a partir del nostre armari-autobiografia tèxtil. A l’exposició no del tot.

María Brillas i Pedro Rodríguez. Fons particular Hilda Bencomo

]]> http://www.lafinestradigital.com/2011/03/29/que-em-poso-el-guarda-roba-de-maria-brillas-per-pedro-rodriguez/feed/ 0 http://www.lafinestradigital.com/2011/03/15/garry-winogrand%e2%80%93women-are-beautiful/ http://www.lafinestradigital.com/2011/03/15/garry-winogrand%e2%80%93women-are-beautiful/#comments Tue, 15 Mar 2011 22:00:00 +0000 Anna Julià http://www.lafinestradigital.com/?p=5728 A Barcelona se’ns presenta l’oportunitat de poder gaudir de la fantàstica exposició “Women are Beautiful” del gran fotògraf americà Garry Winogrand (Nova York, 1928- Tijuana, 1984). Winogrand va ser un dels pioners de l’anomenada Street Photography i renovador de la …

Quan encara no existien ni Facebook, ni Twitter, quan Internet encara no tenia la dimensió social que té avui en dia i amb prou feines es considerava un espai en el què basar un projecte periodístic, un grup de persones desconegudes vam coincidir en un fórum amb una inquietud comú: la passió per l’audiovisual i les ganes d’experimentar-lo i aprendre.

Aquelles reunions virtuals aviat van donar pas a les trobades al món real, a llargues hores davant d’un cafè compartint l’afició per la cultura i gestant el projecte que avui coneixeu. Amb un equip ambiciós i ganes d’abarcar molts temes, la primera Finestra es publicava al Juny de 2004, amb un sistema de gestió molt rudimentari i un gran nombre de seccions: 625 linies (continguts televisius), Seqüències (Cinema), Ones (Ràdio), Ritmes (Música), Catifa Vermella (Festivals), Espai en Blanc (Còmics), 9 i ½ (Llibres), 1+1=2 (Entrevistes) i Experimenta (per projectes de posada en pràctica d’activitats relacionades amb l’audiovisual). L’estiu d’aquell mateix any ens donavem a conèixer en societat amb una presentació a l’Auditori de la Universitat de Bellaterra.

En aquells primers mesos de funcionament vam aconseguir complir un dels nostres principals objectius: aprendre. El grup de finestrers vam tenir l’ocasió de conèixer algunes figures de la realitat audiovisual del país i començar a exercir com a periodistes més enllà del què haviem après en els llibres de text. Però el gran nombre de continguts a abarcar, la descoordinació entre seccions i l’extremada manualitat de les eines en què es basava l’edició de la revista van acabar imposant-nos la realitat. Després d’un any en funcionament tocava reflexionar i prendre decisions sobre el futur de La Finestra Digital.

Arribava 2005 i era hora de redefinir la revista. Per una banda es feia necessari desenvolupar un sistema d’edició i publicació més “profesional” i per altra calia redefinir la línea editorial, les temàtiques i la organització dels continguts. La informació havia de ser más amena, més endreçada i més dinámica, aportant nous articles amb regularitat. Després d’un gran esforç de redefinició del disseny, una nova Finestra veia la llum al Juny de 2006 amb la imatge que els lectors heu conegut fins ara.

Un disseny que ens ha acompanyat al llarg de quatre anys i mig incorporant noves eines com les semi-plantilles d’edició o uns quants projectes de bloc que han acabat desembocant en l’actual Finestra Exprés.

Han estat anys de molt de treball, però també de moltes satisfaccions, anys en què hem perdut algunes de les persones de l’equip original però hem guanyat molts bons col.laboradors; anys en què ens hem anat donant a conèixer a un grup cada cop més nombrós de gent dins i fora de Catalunya; anys en què hem tingut l’inmens plaer de participar de la realitat cultural a mida que aquesta es manifestava en actes tant diversos com els principals Festivals de Cinema (San Sebastián, Venècia, Berlín, Roma, Locarno, Sitges,…), de Música (Primavera Sound, Sonar, Primavera Club, Monegros, Daydream, Sonisphere,…), preestrenes, presentacions, representacions teatrals, fires, salons, convencions… I també han estat anys de tenir el privilegi de conèixer les persones que formen part activa d’aquesta realitat cultural (directors, actors, escriptors, cantants, musics, promotors, locutors, presentadors de tv, dibuixants, dissenyadors, altres mitjans,…).

Fruit d’aquest treball desinteresat, dur i gratificant alhora, La Finestra Digital s’ha pogut consolidar com un mitjà de comunicació que cada semana compartia amb els seus lectors continguts sobre les diferents manifestacions de la cultura audiovisual en la forma d’articles, especials, entrevistes, critiques, propostes i reflexions.

Una nova etapa

Però a mida que La Finestra Digital anava creixent, la realitat ha tornat a imposar-nos la necessitat de fer un nou pas endavant. El volum d’informació elaborada en aquests anys d’activitat feien ingestionables els nostres arxius, el gran nombre de col.laboradors havia fet créixer exponencialment la quantitat d’hores dedicades a tasques de poc valor, com la maquetació d’articles, en detriment de la nostra voluntat d’abarcar més continguts i en formats més audiovisuals, i les limitacions tècniques que ens imposaven el servidor en que s’allotjava la revista i el sistema d’edició encara massa manual, ens impedien evolucionar tal com voliem, al ritme d’una realitat cultural molt viva i d’una comunitat més conectada i interactiva que mai.

És per això que aquest 2011 iniciem una nova etapa com a grup i com a revista. Amb el mateix objectiu de sempre, però amb més ambició que mai. I per això ens hem dotat de noves eines tècniques que ens permetin complir aquests objectius, un sistema més dinàmic, més potent, amb més possibilitats i que ens permeti focalitzar els nostres esforços en el veritablement important.

Volem ser mitjà de referencia, estar encara més presents en la realitat cultural que ens envolta, la que ens ve de lluny i la que tenim aprop, la dels grans noms i la més desconeguda, la d’aquells punts on es cou l’actualitat de la cultura audiovisual però sense perdre els referents històrics. I entenent com sempre que l’audiovisual pot ser art, diversió, espectacle i oci, però també és el reflex de la societat, un creador de realitats i un generador d’emocions.

La nova Finestra és més dinámica, abandonant l’actualizació setmanal per una de més acorde a la realitat en què els continguts es publiquin a mida que es produeixin les realitats que els generen. Aquesta nova Finestra també és més oberta a tots, inclou més vies per a la interacció. Volem sentir la vostra veu, compartir, i per això obrim espais per al comentari dels continguts i per a la participació de nous col.laboradors. També volem facilitar la consulta de La Finestra i estar més presents que mai en els espais que la xarxa posa al nostre abast, la nova Finestra segueix essent una publicació digital però també un canal de Youtube, un bloc, un espai de propostes musicals a Spotify, un punt de reunió a Facebook i un mitjà express a Twitter.

Deia un gran aventurer que has de vigilar quan poses els teus peus en un camí, perquè comences posant-ne un davant de l’altre i mai no saps on et duran els teus passos. Així és com l’equip de La Finestra hem arribat fins aquí, recorrent amb il·lusió i esperit d’aventura un gran camí. Però esperem seguir caminant encara molts més pasos i vivint aquesta cultura que tant ens apassiona. ¿Ens acompanyeu?

L de Lady Gaga. Decidida a que el 2011 sigui també el seu any, fa uns dies la Gaga treia literalment el cul pel seu Twitter per anunciar el nom del que serà la seva confirmació, Born This Way. Es publicarà el 23 de maig, sent el tercer disc d’estudi de la cantant i la demostració o no de que Lady Gaga es mereix l’altar en el que ha estat encimbellada. Però no només la Gaga prepara disc per aquest any, U2, Madonna, R.E.M., The Strokes, PJ Harvey, Megadeth, Ricky Martin o Manà també preparen nou àlbum. Però, potser, el retorn més esperat sigui el d’una altra L, Lauryn Hill. La ex-cantant del Fugees ha anunciat gira de retorn de 17 concerts per petites sales dels EUA i nou disc pel 2011. Encara no se’n sap el nom, però sí que serà uns dels llançaments més celebrats per aquells que porten més d’una dècada esperant un segon disc de la cantant desprès del gran The Miseducation of Lauryn Hill (1998).

A d’Abrams i Alcatraz. En aquest nou any, esperem que JJ Abrams torni a recuperar el somriure i ens enganxi de nou a la pantalla, després de l’estrepitós fracàs de la seva última aventura televisiva post-Lost, la fallida ficció d’espies ‘Undercovers’. Com no podría ser d’altra manera, la seva nova sèrie es tracta d’un projecte super secret pel qual la Fox li ha encarregat la producció d’un pilot que girarà entorn dels secrets i misteris que amaga la presó més cèlebre del món: la de l’illa d’Alcatraz. Pel repartiment compta de nou amb Jorge Garcia (el Hurley de Perdidos). També de l’illa ha rescatat a Josh Holloway (Sawyer) per un altre dels seus projectes, la nova entrega de “Mission Impossible” que arribarà a finals d’any amb un repartiment que també compta amb Tom Cruise, Jeremy Renner, Simon Pegg i Michael Nyqvist.

A d’Aliens contra Cowboys. És l’estrambòtic títol que ens portarà l’esperat nou film de Jon Favreau (‘Iron Man‘) i que a finals de juliol ens permetrà veure Harrison Ford, Daniel Craig i Olivia Wilde traslladats al salvatge oest on un grup de vaquers s’han d’enfrontar a alienígenes invasors.

F de James Franco. Finalment arriba el gran any per a James Franco, o així ho esperem a La Finestra Digital. Projectes no li falten i talent en té de sobres. The Broken Tower i The Adderall Diaries són els títols de les noves pel·lícules amb les que Franco torna al terreny de la direcció. Com a actor el podrem veure en els blockbusters Your Highness i Rise of the Apes, la nova entrega de la saga de El Planeta de los Simios. Es rumoreja també que compartirà protagonisme amb Javier Bardem en la seqüela de Furia de Titanes i ja sona com a possible substitut de Matt Damon per ser la nova cara de Jason Bourne. Però per si això no fos bastant, a més serà l’encarregat, junt amb Anne Hathaway, de presentar la gala dels Oscars d’enguany. Gala en la que potser també haurà de recollir un dels premis, el de millor actor, i és que el seu nom és un dels favorits en totes les travesses gràcies a la seva interpretació a 127 Hours, la nova pel·lícula de Danny Boyle.

I de “IQ84″ de Murakami. El nou llibre de Haruki Murakami és molt més que un llibre, són tres, una trilogia que es va publicar al Japó el 2009 i va resultar el llibre més venut aquell any. Murakami ens presenta de nou un món normal però amb certa presència surrealista on es mouen dos personatges, Aomame i Tengo, dues persones aparentment normals però que tenen vides molt complicades i secrets.  Sens dubte serà una de les sensacions del 2011, any que també ens portarà noves obres de Jonathan Lethem (‘La ciudad crónica’), James Ellroy (‘A la caza de la mujer’) o Philip Roth (‘Némesis’). En l’àmbit nacional els autors que ens portaran noves obres són Juan Marsé (‘Caligrafía de los sueños’), Manuel Vicent (‘Aguirre, el Magnífico’) o Roberto Bolaño (amb la novel·la pòstuma ‘Los sinsabores del verdadero policía’).

N de Naomi Watts. Ella és la protagonista al costat d’Ewan McGregor de la nova pel·lícula de J.A. Bayona.  Després de l’éxit aconseguit amb “L’orfenat“, Bayona va rebre diverses ofertes des de Hollywood. Finalment el seu nou projecte es diu “The impossible“, compta amb producció de Telecinco i ens porta una història inspirada en el catastròfic tsunami del 26 de desembre de 2004. Un drama basat en els personatges i en com enfronten la tragèdia que viuen. I d’una producció de Telecinco, passem a una de la competència Antena 3: “Intruders” de Juan Carlos Fresnadillo (“Intacto” i “28 semanas después“), amb Clive Owen, Carice Van Houten i Daniel Brühl en el repartiment, també serà una de les estrenes d’aquest 2011. “Intruders” ens porta la historia d’una nena d’onze anys i del conte que llegeix. Quan el monstre Carahueca, el protagonista del conte,  s’alliberi portarà terribles conseqüències per a ella i la seva família.

E d’Edad Heróica. Els còmics de superherois sempre estan en contínua evolució, s’han de generar esdeveniments per mantenir el nivell d’atenció. Panini (editorial que publica Marvel a Espanya) començarà l’any amb una nova era d’esplendor anomenada ‘Edad Heróica’ . L’Univers Marvel ha passat per un període molt fosc on els dolents controlaven el sistema i els antics herois eren perseguits com fugitius. La saga ‘Asedio’ posa el punt i final a aquesta situació i els herois tornen a ser aclamats per la gent i protegir el món de les amenaces. Aquesta nova etapa s’inicia amb el llançament de noves col·leccions de ‘Los Vengadores’ i noves línies argumentals per gairebé tots els personatges. Un bon punt d’entrada per nous lectors i un episodi més de la gran història per tots aquells que segueixen les aventures dels personatges Marvel.

S d’Sparrow. Aquest 2011 la Perla negra tornarà a solcar els set mars capitanejada per Jack Sparrow, en el que serà el quart lliurament de la saga de Disney.  A “Piratas del Caribe: En mareas misteriosas” el pirata que més gasta en llapís d’ulls torna a les aventures i aquest cop ho farà acompanyat (per alegria d’uns i esgotament d’altres) de Penelópe Cruz, ja senyora de Bardem.

També S de Súper8 (els últims rúmors diuen que s’estrenarà com a Darlings fora dels EEUU) o  S de Super Secret amb el que porta aquest nou projecte cinematogràfic J.J. Abrams. Sabem que la produeix Steven Spielberg i podeu veure  un tràiler a la pàgina oficial, però com va passar amb Monstruoso (Cloverfield ), genera més preguntes que no en respon.  Per ara una actriu Elle Fanning confirmada i sembla que algun que altre extraterreste no massa amistós també confirmat.

T de Thor. Una de les produccions més esperades del 2011 és el ‘Thor’ de Kenneth Branagh amb Chris Hemsworth com el deu asgardià i Natalie Portman com l’infermera Jane Foster. La pel·lícula promet tones d’acció amb el to grandiloqüent que han de tenir les aventures d’uns deus, però no serà la única pel·lícula de superherois que arribarà durant aquest any. Després de l’èxit de Batman, Spiderman o Iron Man, les productores han vist que els còmics són una font inesgotable de blockbusters. Així, el 2011 també ens portarà un altre gran heroi Marvel, el Capità Amèrica,  protagonitzat per Chris Evans o una nova pel·lícula dels X-men, ‘X-men: First Class’, que en aquesta ocasió mirarà al passat, als primers moments de l’esclat mutant durant els anys 60. També tindrem l’adaptació del personatge de DC, ‘Green Lantern’,  amb Ryan Reynolds i  altres herois independents com ‘The Green Hornet’.

R de Remakes. En els darrers anys, la falta d’imaginació dels guionistes de Hollywood els ha endut a popularitzar el Remake gairebé com un gènere en sí mateix, i el 2011 no podia ser diferent. Perros de Paja (Sam Peckinpah, 1971), La Cosa (John Carpenter, 1982), Footloose (Herbert Ross, 1984) o Noches de Miedo (Tom Holland, 1985), seran algunes de les pel·lícules que comptaran amb nova versió aquest any. Noves versions i nous directors. Rod Lurie dirigeix a James Marsden (el substitut de Dustin Hoffman) a la nova Straw Dogs; Matthijs van Heijningen Jr. farà les funcions de Carpenter a The Thing; el director de Black Snake Moan, Craig Brewer, farà ballar a Kenny Wormald a la nova Footloose; i Graig Gillespie comptarà amb Collin Farrell per dotar d’una nova dimensió a Fright Night. Qui també s’estrenaran en el 3D seran, Athos, Porthos, Arais i D’Artagnan, en una nova versió de Los tres mosqueteros que arribarà als cinemes a finals d’any.

A d’Aranofski. “Black Swan” és el nou film d’aquest director imprevisible, un dels més esperats i comentat de cara als primers mesos d’aquest nou any després d’”El luchador“. Amb Natalie Portman i Mila Kunis com a protagonistes i enmig de tutús i ballet, dues ballarines s’enfronten pel primer paper en El Ball dels Cignes.  La dualitat, cigne blanc-cigne negre, en un film que va dividir la crítica en la seva estrena a la passada Mostra de Venècia. Catalogat com a thriller psicològic, el millor és que feu una ullada al tràiler.

També és l’any de l’A de l’Adéu a Harry Potter. Al 2008 vam dir adéu a la saga literària del jove mag del llamp en el front, aquest any toca dir adéu a la saga a la pantalla de cinema. Després d’estirar l’últim llibre en dues parts cinematogràfiques, amb l’estrena de “Harry potter i les relíquies de la mort. Part 2” serà l’adéu definitiu a Hogwarts, a bruixes i bruixots i a tota la màgia associada. Alguns diran que ja és hora, i segurament, Daniel Radcliffe sigui un d’aquests.

D d’El Dia más Brillante. L’Univers DC publicat a Espanya per Planeta deAgostini Comics presenta una nova línia argumental que se centra en la renovació de molts dels seus herois. Aquesta línia argumental afectarà a moltes sèries, algunes noves com ‘Green Arrow’ o ‘Flash’ o la que dona nom a l’entrada, ‘El Día más Brillante’. Un altre esdeveniment important a l’Univers DC és el retorn de Bruce Wayne després del temps que ha passat desaparegut; això involucrarà totes les sèries de Batman i afectarà, evidentment, a la resta de col·leccions. Planeta  deAgostini Comics també seguirà publicant còmics de la línia Vèrtigo, la vessant més adulta de DC amb excel·lents sèries com ‘Scalped’ o ‘Fables’, i també posarà a la venda més volums de la recentment adaptada ‘The Walking Dead’.

I d’Independents. En época de crisi, fer cine amb pocs diners i tenir èxit és la fórmula màgica que tots busquen i d’aquí a poc, la meca del cine indie es tornarà a reunir a Sundance per buscar les perles de la temporada. Entre les presències més esperades trobem el retorn de Kevin Smith amb ‘Red State’ (un film de terror sobre fonamentalistes religiosos a l’Amèrica profunda), el nou documental de Morgan Spurlock sobre la publicitat als productes audiovisuals, l’estrena del documental produit per Ridley Scott sobre un dia en la vida al món, ‘The son of no one’ o la nova proposta sobre policies de Nova York dirigida per Dito Montiel amb Al Pacino i Juliette Binoche, la nova pel.lícula de Mark Pellington, ‘I melt with you’ sobre quatre amics enfrotats per una antiga promesa, la comèdia sobre una convenció de venedors d’assegurances ‘Cedar Rapids’ amb John C. Reilly i Sigourney Weaver, i ‘Margin Call’ un thriller financer amb Kevin Spacey i Jeremy Irons.

Mentrestant aquí ens aniran arribant les perles indies de la temporada anterior com les vencedores de Sundance 2010 ‘Winter’s Bone’ i ‘Animal Kingdom’.

G de George RR Martin. Els fans de la saga fantástica literaria creada per George RR Martin, ‘Canción de hielo y fuego’, estem d’enhorabona i és que per fi a l’abril podrem veure l’adaptació del primer llibre ‘Juego de Tronos’ que ha produit la HBO per televisió. Una gran producció que ha comptat amb l’assessorament del propi escriptor i un repartiment de luxe encapçalat per Sean Bean, Lena Headey, Peter Dinklage o Mark Addy, i que ens portarà les mítiques lluites de poder entre els Stark, els Barateheon i els Lannister en una terra sobre la que s’acosta un llarg hivern i el perills que s’amaguen més enllà del Mur que custodien els germans de La Guardia. Però hi haurà moltes altres sèries d’estrena que l’acompanyaran a les graelles. Com la comèdia ‘Mr. Sunshine‘ que suposa el retorn de Matthew Perry a la televisió,  el drama històric ‘The Borgias‘, l’heroica ‘The Cape‘, la irreverent ‘Shameless‘ amb William H. Macy, ‘Off the map‘ un nou drama mèdic ideat per Shonda Rhimer (Anatomia de Grey), la policiaca ‘The Chicago Hope‘ o  ’Body of proof‘ un drama sobre una forense interpretada per Dana Delany.

I d’Ian McEwan. Serà al mes de març quan les editorials Anagrama (castellà) i Empúries (català) publiquin l’esperada traducció de Solar, la darrera novel·la del tantes vegades guardonat escriptor anglès Ian McEwan. L’autor d’Expiació ens proposa una sàtira sobre el canvi climàtic a través del seu protagonista, Michael Beard, un físic guanyador del Premi Nobel, que després de rebre el prestigiós guardó i amb una vida personal i sentimental desastrosa a les esquenes, sobreviu impartint conferències. Després que la seva cinquena dona l’abandoni, Beard decideix embarcar-se en un viatge al Pol Nord, a fi de constatar de primera mà els efectes del canvi climàtic – precisament d’un viatge similar emprès l’any 2005 va sorgir la inspiració de McEwan-. Les expectatives són del tot justificades des del moment en què sembla que Solar ens mostra la versió més còmica i divertida de McEwan. Una proposta interessant per refrescar la primavera del 2011.

T de Tintin. Un dels mites del còmic europeu, personatge conegut per grans i petits, arriba a la gran pantalla de la mà d’un altre mite, Steven Spielberg. La pel·lícula s’ha rodat fent servir captura de moviments i retoc digital per recrear els personatges del còmic. Els actors que han servit de base per la pel·lícula són Jamie Bell en el paper de Tintin, Andy Serkis com Haddock o Daniel Craig interpretant Rackham el Roig. Les primeres imatges es poden qualificar d’impressionants i esperem veure ben aviat un tràiler, que ens deixi les noves sensacions.

T de Terence Malick. Un altre retorn afortunat pel 2011 és el de Terence Malick. Cada cop que Malick estrena una pel·lícula és un esdeveniment i ‘The tree of life’ ja ha generat moltes expectatives: un tràiler increïble com a tarja de presentació, unes imatges precioses i una petita ullada als personatges interpretats per Brad Pitt, un pare autoritari, i Sean Penn, un fill de Pitt ja adult que està perdut en un laberint emocional.

A de Jean Auel, perquè a finals de març -estratègicament tres setmanes abans de la diada de Sant Jordi-, arribarà a les llibreries La terra de les coves pintades (Maeva Ediciones), darrer volum d’Els fills de la terra, l’exitosa saga de novel·les ambientades en la prehistòria de la discutida –però documentada- Jean Auel. La sèrie iniciada fa 30 anys amb El clan de l’ós de les cavernes (1980) i que va continuar amb La vall dels cavalls (1982), Els caçadors de mamuts (1985), Les planes misterioses (1990) i Els refugis de pedra (2002) arriba al seu punt final amb aquesta darrera novel·la, en la qual s’esgoten les peripècies d’Ayla, la nena Cromagnon que queda orfe després d’un terratrèmol i és recollida per un grup d’homes de Neandertal.

L de La Finestra Digital. perquè un any més La Finestra Digital serà un mitjà de referència per a estar informat en tot moment de les novetats i
esdeveniments relacionats amb el mon de l’oci i la cultura. Esperem seguir assistint als festivals de cinema i música que ens han acollit els darrers anys (Sant Sebastià, Venècia, Berlín, Sitges, Primavera Sound…) i ens proposarem nous objectius poder ampliar aquest ventall als nostres lectors (Roma, Sundance o Cannes…). Les novetats editorials més esperades també tindran el seu espai, així com les exposicions més interessants, les imminents estrenes de teatre i els concerts de primera fila. Alhora, les sèries de televisió que aglutinen milers de fans seguiran formant part dels nostres continguts. Com sempre, però, també ens seguirem fixant en aquelles propostes més minoritàries, les quals no sempre aconsegueixen treure el nas en el mitjans de comunicació. Nous directors, nous autors o propostes escèniques de petit format estaran a l’abast dels nostres lectors. I a tal efecte, La Finestra Digital, seguirà comptant amb el seu equip de fidels i valuosos col·laboradors i obrirà les seves portes a tots aquells que tinguin interès en formar part d’aquest projecte contribuint a la pluralitat d’aquesta publicació.

El resultat és un regal per a la vista, una exposició deliciosa, plena de llum, de color i d’imaginació, de la qual l’escultura “Alegria”, elaborada expressament per a l’ocasió i que serveix de pòrtic a la mostra, n’és un bon pròleg: reivindicació del bon rotllo, el positivisme i l’esperit lúdic.

No es tracta d’una retrospectiva, però, gaire ortodoxa car al mateix Mariscal no li venia gaire de gust fer quelcom acadèmic; és per això que, aprofitant a més l’especial configuració en cercle de la sala, s’ha ordenat l’espai en sis espais temàtics: esbossos inicials, lletres i tipus, gràfica al carrer, actituds i intencions, poesies visuals i escena final/cine.

Els diferents espais estan separats d’una manera molt enginyosa, utilitzant “murs” de transició fets d’esbossos penjats del sostre, tipografies gegants, teixits, fins arribar a una instal•lació que simula una nit de lluna plena que, entre els troquelats i la il•luminació utilitzada, aconsegueix un efecte gairebé màgic.

A l’exposició hi trobem els seus projectes més coneguts: tipografies artesanals; la primera versió de Cobi; treballs de cartelleria i disseny gràfic com ara els cartells de les pel•lícules “Calle 54” o “El milagro de Candeal”, les bosses de Camper i Vinçon, el Cartell del “1992 Houston International Festival”, en què una particular versió de “Las Meninas”; Twipsy, la mascota de la Expo 2000 a Hanover, que esdevé protagonista del “Gernika” o els logos per a Barcelona o el Zoo.

També hi ha espai pel Mariscal més entremaliat i crític, com ara “Retablo de S.M. Juan Carlos I”, la vitrina que conté milers de productes de marxandatge relacionats amb el Cobi o la instal•lació del “Señor Mundo”. No s’oblida tampoc el disseny de producte, part important en la trajectòria de Mariscal, que està ben representat per un munt d’objectes d’ús més o menys quotidià: vaixelles, mobles, cadires, sofàs, etc..

Finalment Mariscal demostra el seu amor per l’animació i el cinema (recordem que ell es considera bàsicament un dibuixant), que queda palès amb una instal•lació protagonitzada pels “garriris”, personatges que formen part d’una visió onírica del món i per la mostra d’un dels seus últims projectes: “Chico y Rita”.

Quin és el secret de l’atractiu de l’obra de Mariscal? Potser la clau cal trobar-la en una frase que escriu una col•laboradora seva, l’Àngels Manzano, en el catàleg de l’exposició:
En Mariscal ens proposa un vincle amb la nostra cultura mediterrània i exposa una manera d’entendre el món i la vida amb la qual connectem sense esforç

Ja ho sabeu doncs: visita obligatòria. A més es gratuïta, no teniu excusa.

La Finestra va poder ser present a la inauguració d’aquesta exposició, fruit de l’esforç conjunt de les galeries Daily duJour LA i Atticus Gallery de Barcelona i auspiciada per la jove directora d’aquesta última, Tina Ziegler. Així, s’ha aprofitat el marc de la celebració de l’últim Bread and Butter a Barcelona per oferir al públic barceloní un recull de l’art que es cou als carrers de Los Angeles, sota el títol de ‘Nobody walks in LA’.

Amb aquest nom es fa referència amb ironia als falsos tòpics de que Los Angeles és una ciutat inmòvil i uniforme, quan en realitat amaga una de les realitats culturals més actives i heterogènies del planeta.

Els artistes presents en aquesta mostra, són nascuts o afincats a Los Angeles, tot i aportar diferents origens i influències. En total, hi podreu veure més de 20 obres d’un marcat caràcter urbà i modern i un estil d’expressionisme abstracte que es val de tècniques diferents però amb un to comú per reflexar les paradoxes d’una ciutat on el glamour i la riquesa amaguen ànimes solitàries, confuses, perdudes i tristes. La ciutat, les seves palmeres, el cartell de Hollywood, la platja, els gratacels o les llums són molt presents en la majoria de quadres, així com moltes referències a les icones que el cine ha creat per a la cultura moderna. També la capacitat destructiva del model de creixement desmesurat basat en el capitalisme és un tema present en diverses obres.

Per oferir-vos un tast del què podeu trobar a ‘Nobody walks in LA’ aquest és un resum dels treballs exposats que més ens han cridat l’atenció.

Un dels visualment més atractius és la proposta de Tiffany Liu ‘The celebration of the money tree’, el primer dels quadres exposats que es va vendre, ja durant la mateixa inauguració. En una barreja de pintura i collage que utilitza fragments de bitllets de tot el món, es reconeix l’estil colorista i la temàtica que combina els elements alegres i macabres, ja vistos en moltes de les seves altres obres.

Nick Yarger, exposa el quadre doble ‘Love kills‘ que conforma una imatge multidimensional on una estampida de braus recorre la ciutat des de les muntanyes a la platja. Les dimensions, les tonalitats vermelloses, els detalls religiosos i les influències mexicanes del quadre l’han convertit en un dels més observats de la nit.

Un altre dels més esperats era la nova obra del cantant de Linkin Park, Mike Shinoda, que a ‘Oyakodon‘ segueix explorant les conseqüències de la fama i la dualitat entre els excessos d’una vida plena de riquesa i la mort, que ja va iniciar en la seva última serie ‘Glorious Excess’.

Sencilla però impactant és la proposta de l’il.lustrador Nate Frizzell, Lost, que de manera simple retrata la buidor interior, la soledat i la confusió d’una típica figura urbana dels nostres dies.

El també il.lustrador Mike Bilz aporta ‘Nowhere’ una de les mostres de la seva sèrie ‘Word of the Day’, centrada en la destrucció de l’entorn i la mort de la natura per la sobreexplotació humana.

Originari de Hawaii però instal.lat a California, Edwin Ushiro, ens porta ‘Once a Reminiscent Memory of the Sea’, un quadre molt propi del seu estil en què sovint recorre a figures insipirades en l’anime i on el mar és omnipresent.

Artista tant dels quadres com dels tatuatges, Tom Haubrick recorre a la tinta per presentar-nos ‘The common stranger‘, una detallada figura femenina que es passeja envoltada d’expressius rostres masculins.

I sobre fusta, el dibuixant, pintor i il.lustrador Nathan Ota, ens porta ‘Robo Baby‘ una pintura que combina l’entranyable i la destrucció de l’entorn, protagonitzada per un robot i un ocell molt característics del seu estil.

Aquestes i la resta d’obres exposades al monogràfic ‘Nobody Walks in L.A.‘ estaran a la vostra disposició a la Atticus Gallery fins el proper 10 de febrer. Una visita molt recomanable per copsar l’actualitat artística de Los Angeles i pels amants en general d’un art modern amb missatge que busquin alguna cosa més que mirar una taca en una paret i llegir-ne el significat en una targeta.