articles > cinema > Roda de premsa de La Saga Crepúsculo: "Luna Nueva" a Madrid

 

Roda de premsa de La Saga Crepúsculo: "Luna Nueva" a Madrid

De María Lara - 18/11/2009

A les portes de l'hotel on va a tenir lloc la roda de premsa de La Saga Crepúsculo: Luna Nueva esperem una ingent quantitat de periodistes per a recollir la nostra acreditació. I encara falta una hora i mitja perquè comenci. En cap altra ocasió he vist tal afluència de mitjans, als quals se sumen innombrables fans, inquietes per aconseguir veure potser fugaçment als seus ídols, els actors de la pel·lícula. A aquesta trobada acudeixen el director de la cinta, Chris Weitz, i els seus protagonistes, Robert Pattinson (Edward), Kristen Steward (Bella) i Taylor Lautner (Jacob).

Com resulta evident, no només hem assistit els enviats de revistes especialitzades sinó multitud de publicacions i programes del cor. El fenomen “Crepúsculo” va més enllà de l'estrictament cinematogràfic i ha revolucionat a infinitat de públic, especialment a les adolescents del món sencer. D'aquesta manera, el film en sí mateix es converteix en un valor secundari, ja que ni tan sols se'ns ha ofert la possibilitat de veure'l abans d'aquest acte com sol ser habitual, el què suposa una dificultat a l'hora de plantejar les preguntes. L'estrena a Espanya es porta a terme el dimecres 18 de Novembre, amb una no gens menyspreable xifra de 600 còpies.

Pattinson (Harry Potter: El cáliz de fuego, 2005) encarna al romàntic vampir del relat i està considerat en l'actualitat com un dels homes més atractius del planeta. Ell és sens dubte el major blanc de tot aquesta revolada d'admiradores que envolten a la saga. Pocs dies després de la projecció de la primera part, va començar a sentir-se acorralat i ara confessa no poder sortir “mai a cap banda” sense arrossegar onades d'embogides jovenetes. “És una situació molt complicada i va esclatar tan de cop i volta…, com una supernova. Al principi és afalagador per al teu ego, però arriba un moment en el qual ja no pots més; vaig creure que anava a perdre el… cap. He hagut de fer un esforç mental per comprendre que aquestes fans ho són del meu personatge i no de mi. Com més em consciencio d'això, en major mesura puc distanciar-me i gaudir d'esdeveniments amb elles”.

Segons la història inicial, Bella és una adolescent que es veu obligada a mudar-se amb el seu pare a una petita localitat perduda i plujosa anomenada Forks. Allí coneix a Edward, un misteriós company pel qual se sent irremeiablement atreta. Ell intenta mantenir-se allunyat perquè no descobreixi el seu secret, però s'enamora d'ella i acaba per confessar-li que en realitat és un vampir.

En el cartell promocional, Pattison apareix destacat en primer terme, no obstant això, per a aquest lliurament el seu paper es veu reduït pel què fa a l'anterior, pel que admet haver estat més relaxat i amb més marge per a reflexionar sobre el seu personatge. Kristen Steward (La habitación del pánico, 2002), que interpreta a Bella, es converteix en la protagonista indiscutible i ens explica com va sentir una gran responsabilitat a l'enfrontar-se a l'adaptació d'aquest llibre en concret, que és el seu preferit de tota la col·lecció. A més havia passat molt temps entre un rodatge i altre; fins i tot va participar en un altre film entre mig. “Al principi estava una mica nerviosa… Encara que sembli increïble, em costa dir mentides malgrat ser actriu i necessito sentir realment una connexió. Però per sort en l'equip som tots molt amics i mantenim una relació de confiança, així que una vegada allí, em vaig sentir molt còmoda i això em va permetre concentrar-me a actuar i donar-li tota la vulnerabilitat que requeria el meu personatge”.

Taylor Lautner (Crepúsculo, 2008) que encarna a Jacob, l'amic de Bella que l'acompanya després de la desaparició del seu estimat, es va veure obligat a realitzar una preparació física de diversos mesos per a aconseguir un cos musculat i donar la talla en les seqüències d'acció. Assegura estar encantat amb el treball: “Va ser emocionant formar part d'aquesta experiència: els companys, els fans i el director, tot ha estat increïble”.

El realitzador Chris Weitz (La Brújula Dorada, 2007) diu no haver sentit pressió alguna durant el rodatge davant les possibles comparances amb Catherine Hardwicke, responsable de la primera part al 2008. “Estava tranquil pensant que els seguidors anirien a veure la pel·lícula, tenia a la meva disposició uns actors meravellosos…, tot eren avantatges”. “L'important era no tractar el film com part d'una saga, sinó com un relat únic. Aguirresarobe (director espanyol de fotografia de Los otros, 2001) ha tingut molt a veure en això”. Els tres actors lloen la capacitat de Weitz per deixar-los llibertat creativa i escoltar les seves idees. Pattinson li va suggerir fins i tot alterar per complet una seqüència crucial i el director va acceptar la proposta, malgrat les exigències que impliquen treballar per a un gran estudi.

Davant la pregunta de quins directors espanyols coneixen i si els agradaria treballar amb algun, els intèrprets no són capaços de respondre cap. Pattinson es disculpa: “He vist moltes pel·lícules de parla hispana però no voldria dir per error el nom d'un director mexicà…”. Després d'una estona se sobresalta: “El Orfanato! ” i algú del públic li apunta: “Juan Antonio Bayona” després d'això, ell respira alleujat: “Sí, gràcies, ja puc dormir tranquil aquesta nit”.

Chris Weitz ens confessa admirar el cinema de Carlos Saura, però quan diu “autor ja mort”, els assistents li increpem amb un immediat: “No, no ha mort!”, davant el que reacciona tremendament avergonyit: “Quin horror, ho sento, m'alegro que estigui bé”. I cita també a Almodóvar, però a continuació, quan prossegueix la seva frase “té un gran mèrit que comencés a dirigir pel·lícules tant valentes durant la dictadura”, en la sala s'estén un murmuri imparable. Almodóvar i Franco, coetanis? Va triar un mal moment per a parlar de la història d'Espanya, perquè hauria estat suficient amb nomenar una de les seves pel·lícules sense cometre una equivocació d'aquesta dimensió. Les nostres mirades ens delaten i inquiet ens confessa “És una pregunta molt difícil. Quins periodistes americans coneixeu vosaltres?” i ràpidament un dels periodistes li contesta: “Oprah Winfrey!”