Roda de premsa de Benicio del Toro a Barcelona 

Che, àlies Benicio del Toro

Per Albert Canalejo - 09/02/2009

Che

 

Benicio del Toro

Benicio va recollir un Goya al Millor Actor per la seva interpretació a "Che, el Argentino".

 

Filmografia més important:

“Things we lost in the fire” (2007) de Susanne Bier

“Trailer for a remake of Gore Vidal´s Calígula” (2005) de Franceso Vezzoli

“Sin City” (2005) de Frank Miller

“21 gramos” (2003) de Alejandro González Iñarritu

“The Hunted” (2003) de William Friedkin

“The pledge” (2001) de Sean Penn

“Traffic” (2000) de Steven Soderbergh

Tot i que al Festival de Cannes es va passar el film d’Steven Soderbergh d’una tirada, amb una breu pausa per prendre un refrigeri, la productora va decidir que 4 hores de pel·lícula podria ser contraproduent i d’aquesta manera es va decidir fer-ne dues i estrenar-les amb pocs mesos de diferencia. No hem d’entendre el film com un díptic, sinó com un de sol que ens explica dues etapes clau en la vida del revolucionari Ernesto Guevara.

Imatges de la roda de premsa
a l'Hotel Arts de Barcelona

©Fotos: Albert Canalejo

Al setembre de 2008 es va estrenar “El argentino”, part que explica la Revolució Cubana amb Castro i el Che al capdavant en un film d’acció amb escenes de gran batalles rodat al més pur estil Soderbergh, intercalant la vida familiar anterior del Che i el discurs que va fer a les Nacions Unides poc després de vèncer. El proper 27 de febrer ens arriba “Guerrilla”, que comença pocs anys després de guanyar la Revolució i amb el Che en el punt més àlgid de la seva popularitat i poder, transformant-se en una clamorosa figura a nivell mundial. De cop i volta desapareix per marxar d’incògnit a Bolívia i realitzar accions encobertes. Aquesta darrera campanya del Che estarà marcada per la tenacitat, el sacrifici i l’idealisme revolucionari. És per això que Steven Soderbergh utilitza la campanya boliviana per explicar les raons per les quals el Che s’ha convertit en tot un símbol mundial. El director de Traffic i el guionista Peter Buchman han volgut mostrar la cara i la creu del Che. “El argentino” explica la victòria de la revolució popular, mentre que “Guerrilla” ens mostra la particular baixada als inferns i la fi d’un mite. Amb un estil visual brillant i que gira entorn del protagonista, Guerrilla s’acosta més a un thriller amb traïcions, espies i confidents, deixant l’acció per a la part final del film.

Aquesta segona part, rodada integrament a Espanya, compta amb un repartiment format principalment d’actors llatinoamericans i espanyols com Oscar Jaenada, Jordi Mollà, Catalina Sandino, Carlos Bardem, Joaquin Almeida, Ramón Fernàndez o Eduard Fernàndez, sense deixar de costat a Franka Potente en el paper de guerrillera i Lou Diamond Philips. Obriu bé els ulls per que Matt Damon fa un petit cameo al film. Per sobre de tots brilla Benicio del Toro. El porto-riqueny és el Che, i tot ell és el film. La seva interpretació és brillant i sòbria, fet que li ha valgut el premi al millor actor en el Festival de Cannes i el Goya al millor actor principal.

Amb un Goya sota el braç, el passat 3 de febrer va promocionar el film a Barcelona on es va sincerar al mitjans de comunicació. Del Toro va explicar que interpretar a una icona mundial com el Che li feia molt respecte i que a banda d’emular els seus gestos i l’accent, tenia veritable por per no donar la talla. Per animar a l’actor, una setmana abans de començar el rodatge, Soderberg li va dir que “Es impossible interpretar al Che, però ho podem intentar”. A l’hora de preparar-se el personatge, Benicio va admetre que aquest ha estat el personatge més dur de la seva carrera i va afegir que “l'important no era imitar al Che, moure’s com ell, parlar com ell, sinó entendre les escenes: no era tant actuar com reaccionar, entendre que colia el personatge en cada escena, d’on venia i on anava”. A la roda de premsa l’acompanyaven el guionista Peter Buchman, Oscar Jaenada i Carlos Bardem, que varen explicar entre rialles que “el que més respecte li feia a Benicio era la boina del Che, posar-se-la significava molta responsabilitat, però una vegada se la va posar no havia qui se la pogués treure”.

Guerrilla pot resultar una mica més pausada, amb una narrativa molt delicada i diferent a la que varem veure a la primera. És un poema visual que Carlos Bardem va definir “com una pel·lícula de Terrence Malick dirigida pel millor Steven Soderbergh”. És cert que tots sabem com acaba la pel·lícula i quin és el final del Che, però això no ha de ser cap handicap per conèixer de primera mà el deteriorament d’un home que va deixar el seu país per lluitar per les llibertats del món llatinoamericà i va ser aquest mateix qui li va donar l’esquena.

[puja]