articles > cinema > L’estela cinematogràfica de M. Night Shyamalan

Un cinema detallista 

L’estela cinematogràfica de M. Night Shyamalan

Per Belinda Bonan De Vries - 09/06/2008

Director, productor, guionista i actor, Shyamalan és un veritable talent que no deixa a ningú indiferent. Si bé és veritat que la seva faceta d’actor penja d’un fil, la resta de qualitats semblen gaudir de bona salut. Creador d’un cinema preciosista, tant l’estètica com el llenguatge audiovisual de les seves obres semblen cuidats fins a l’últim detall. Endinsem-nos, doncs, en el fantàstic i particular món “shyamalià”.

Fill de doctors indis, Manoj Nelliyattu Shyamalan va néixer l’any 1970 a Pondicherry (India). Només hi va passar els seus primers sis mesos, ja que els seus pares s’havien mudat als Estats Units a la dècada dels 60. La seva infantesa va transcórrer a Penn Valley, un suburbi de la ciutat de Filadèlfia. Malgrat la seva ascendència hindú, Shyamalan va anar a les millors escoles catòliques de la ciutat i l’any 1992 es graduava a la Tisch School of the Arts (TSOA) de la Universitat de Nova York.

La seva afició pel cinema va començar molt aviat, quan als 8 anys li van regalar una càmera Super-8. Imitant al seu ídol Steven Spielberg, va emprendre una prolífica creació de pel•lícules domèstiques. La seva passió pel setè art era tan forta que amb 17 anys ja havia realitzat 45 films. Actualment, inclou algunes escenes d’aquest films en els extres dels DVD de les seves pel•lícules. Així, per exemple, al DVD de “El sexto sentido” (1999) hi ha la història de fantasmes “Nightmare on Old Gulf” o a “El protegido” (2000), la pel•lícula d’acció “Millionaire”.

Un repàs al seu treball

Malgrat la llarga llista de curts realitzats en la seva adolescència, el seu primer projecte en llarg no va arribar fins l’any 1992. Fruit de la necessitat de retrobar-se amb les seves arrels, va emprendre un viatge a l’Índia on va gravar el seu primer llargmetratge semi-biogràfic, anomenat “Praying with anger”. La pel•lícula explica la història d’un home anomenat Dev Raman (interpretat pel propi Shyamalan) que torna a l’Índia per explorar la història de la seva família. El film es va presentar al Toronto Film Festival del 1992 i va ser projectat durant una setmana en un cinema.

El seu segon llarg, “Wide Awake” (1998), va ser el primer projecte realitzat per una major. Miramax, incipient estudi cinematogràfic independent, va comprar els drets del guió i li va permetre a Shyamalan dirigir el film i rodar-lo a Filadèlfia. L’argument del film gira entorn la recerca de Déu per part del protagonista, Josh, després de la mort del seu avi. Malgrat tenir un pressupost de producció d’uns 7 milions de dòlars, la recaptació no va arribar als 300.000 dòlars.

Després d’aquest petit fracàs de taquilla, el director va deixar al món bocabadat amb el seu tercer treball. Qui no recorda la cèlebre frase que Cole (Haley Joel Osment) li diu al Dr. Malcolm (Bruce Willis) quan està a l’hospital? “I see dead people ...”. Sí, com ja us heu imaginat, estic parlant de “El sexto sentido” (1999). En aquest film, Shyamalan va renovar i rellançar el thriller sobrenatural i psicològic i es va ficar a la butxaca a un llarg nombre de cinèfils. Només perquè veieu en números el salt que va fer d’un treball a l’altre, us diré que si la producció va costar prop dels 55 milions de dòlars, la recaptació de taquilla, només als Estats Units, va ser d’uns 293 milions de dòlars.

Malgrat que això feia presagiar un futur prometedor, la trajectòria del director fins als nostres dies ha estat com una muntanya russa. Els seus treballs posteriors no han aconseguit batre en cap cas les xifres aconseguides amb “El sexto sentido”. I, a més, s’han alçat moltes veus crítiques sobre l’elecció més o menys encertada de les històries dels seus guions.

Sigui com sigui, Shyamalan continua donant de que parlar. Per bé o per mal, el director continua creant de forma incansable. En pocs dies, el 13 de juny, s’estrena mundialment “El incidente” i, al mateix temps, ja està preparant un nou projecte per al proper any, anomenat “The Last Airbender”.

[segueix]