

A la recerca de l'arca perduda
Indiana jones i el temple maleït
Indiana Jones i la última croada
Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall
Per David Fajardo - 19/05/2008

Gènere: Aventures
País: Estats Units
Any: 1981
Director: Steven Spielberg
Guió: Lawrence Kasdan, George Lucas
Repartiment: Harrison Ford, Karen Allen, Paul Freeman, Ronald Lacey, John Rhys-Davies
Fotografia: Douglas Slocombe
Música: John Williams
La figura en ombres de l'Indiana durant els primers moments de "En busca del arca perdida" ja ens fa pensar que estem davant d'un personatge diferent, d'un heroi especial que serà capaç de tot. No em puc arribar a imaginar quines podien ser les sensacions dels espectadors de l'època quan van entrar a la sala del cinema a veure aquesta pel·lícula. Sense Internet, sense tant accés a informacions com ara no es podia saber com era l'espectacle que estaven a punt de veure. Qui era l'heroi que buscava l'arca perduda? Amb qui s'enfrontaria? Afortunadament la pel·lícula és tant i tant bona que veure-la ara ens ho fa passar tan be com més de vint anys enrere, ens fa somiar i sentir-nos capaços de tot.

En 1936, en una llunyana jungla peruana, l'arqueòleg Indiana Jones s'aventura en una arriscada missió que té com únic objectiu recuperar l'ídol Hovito d'un antic temple. No obstant això, després de sobreviure als paranys i misteris del temple, es troba finalment amb Rene Belloq, arqueòleg i principal rival de l'Indy, qui li acaba robant la relíquia. Quan regressa a la universitat on treballa es troba amb agents d'intel·ligència de l'exèrcit que l'informen que els nazis estan buscant a Abder Ravenwood, ex-mentor de Jones, com a pas següent de la croada de Hitler per aconseguir poders sobrenaturals. Ravenwood és un gran expert en la ciutat antiga de Tanis, a Egipte, lloc on es creu que es troba oculta la llegendària Arca de l'Aliança. Jones s'assabenta que els nazis busquen a Ravenwood perquè posseïx la peça principal del bastó de Ra, una misteriosa clau que resulta ser essencial per a donar amb la localització exacta de l'Arca. Marcus Brody, colega de Jones, confirma que el poder de l'Arca és tan gran, que podria convertir a qualsevol armada en invencible. Immediatament després, Jones pren un vol a Nepal; quan arriba allà s'assabenta que Ravenwood ha mort, i la seva filla, Marion (antic amor de l'Indi), posseeix ara l'artefacte. En aquest instant, aborden a Marion uns agents nazis que intenten treure-li la relíquia, un fet impedit per Jones que l'ajuda a escapar. La jove decideix acompanyar a Indy en la seva travessia en busca de l'Arca perduda.
L'any 1973, George Lucas va escriure "The adventures of Indiana Smith". De la mateixa manera que ho va fer amb Star Wars, aquesta història era la oportunitat de crear una versió moderna dels serials dels anys 30 i 40. El primer projecte el va portar a terme amb Philip Kaufman que finalment marxaria a treballar amb Clint Eastwood. Però les aventures d'Indiana Smith no acabarien aquí, perquè durant unes vacances Lucas va coincidir amb Spielberg; en una conversa el director de "Encuentros en la tercera fase" li va confessar que volia dirigir una pel·lícula de James Bond. Lucas va veure la oportunitat de reprendre la seva idea i li va explicar que havia creat un personatge millor i més gran que el Bond. Les anècdotes de l'època expliquen que quan l'Spielberg va saber el nom del seu personatge li va dir a Lucas que no li agradava el cognom i ell va replicar "I què et sembla Jones?". La llegenda havia començat.

Pot ser pel desig d'Spielberg, pot ser per un plantejament ja establert per Lucas, la pel·lícula comença a l'estil Bond, amb una història a punt d'acabar i l'heroi al mig d'una intensa acció. A continuació es presenta de manera molt breu la vida com a professor universitari de l'Indiana Jones i sense cap pausa s'inicia una nova història, la que dona nom a la pel·lícula. I és una pel·lícula que uneix aventura i acció de manera magistral gràcies a l'excel·lent guió de Lawrence Kasdan; sap afegir a tota la història les dosis justes d'humor i amor per crear un cocktail que perdura i perdurarà durant molts anys. En aquell moment és possible que cap dels tres (Spielberg, Lucas i Kasdan) sabessin que estaven creant un mite que s'inseriria a l'imaginari dels joves i no tant joves i comportaria l'aparició de còmics, videojocs, marxandatge i fins i tot una meravellosa sèrie de televisió. No podem oblidar-nos d'una quarta figura cabdal dintre de la saga i és John Williams, una persona de la que no fa falta parlar perquè el seu nom ja fa sonar totes i cada una de les grans composicions que ha creat. Sense la seva música la pel·lícula no seria el mateix. I no hi ha quatre sense cinc perquè tampoc hi ha cap dubte que sense Harrison Ford no hi hauria Indiana Jones; després de donar vida a Han Solo, aquest personatge podria semblar més del mateix però Ford aconsegueix diferenciar-los i donar entitat pròpia a l'arqueòleg. Tot el que podem dir de Ford fent d'Indiana és poc i només em puc atrevir a retre-li un sincer homenatge.

A banda de l'Indiana a la pel·lícula apareixen altres personatges que són cabdals per al seu desenvolupament. A qualsevol pel·lícula amb un heroi no pot faltar el seu interès sentimental que en aquest cas va un pas més enllà i es converteix en una mena d'heroïna malcarada i independent. Marion és la filla d'Abner Ravenwood, antic mentor de l'Indiana, però també va mantenir una relació amb el protagonista que no va acabar massa bé. Això fa que la seva trobada no sigui gens amistosa, tot i que finalment, el foc de l'amor revifarà i tots en sortirem satisfets. Marion és una dona temerària i intel·ligent, capaç de ficar-se en problemes sense pensar en les conseqüències i de maquinar plans per alliberar-se quan està capturada. Karen Allen va donar vida a Marion i després de molts anys sense estar present a grans produccions tornarà a la quarta part de les aventures d'Indiana Jones. El segon aliat d'Indiana és Sallah, l'anomenat "millor cavador d'Egipte", contractat pels nazis per ajudar-lo en l'excavació a Tanis, el lloc on suposadament descansa l'Arca. Encara que té sospites sobre els efectes que pot tenir l'Arca, és un antic amic de Jones i es mostra inclinat a ajudar-lo en la seva recerca. Tot i que inicialment Spielberg va pensar en Danny DeVito pel paper de Sallah, finalment els problemes d'agenda d'aquest van fer que l'actor triat fos John Rhys-Davies.
A més de l'exercit nazi en general, es poden destacar dos enemics principals del protagonista en aquesta pel·lícula. El primer és un arqueòleg sense escrúpols, Dr. René Belloq (interpretat per Paul Freeman); ja des del començament de la pel·lícula ens expliquen que els conflictes entre tots dos són continus i que les males arts de Belloq acostumen a triomfar. En la recerca de l'Arca, Jones adverteix Belloq del seu temible poder, però el doctor no l'escolta i acaba morint quan l'Arca s'obre i allibera tot el seu poder. El segon dels dolents principals corre el mateix destí; Ronald Lacey interpreta el Major Toht, un interrogador nazi que intenta torturar la Marion per aconseguir la peca del Bastó de Ra. Només aconsegueix obtenir una cara però intenta per tots els mitjans fer-se amb l'Arca per fer-la arribar a Hitler.
Per acabar, només dir que "En busca del arca perdida" és un clàssic indubtable, una d'aquelles pel·lícules que pots veure sense cansar-te, que et fa sentir allò que sembla ja impossible, el sentit de la meravella ("sense of wonder" en anglès) i que no és res més que la capacitat de sentir que tot és possible, que la vida és una gran aventura que et pot deixar bocabadat. I així ens quedem quan arriben els títols de crèdit d'aquesta pel·lícula. Bocabadats.
[segueix]
Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.
Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.