articles > cinema > Shrek, l'ogre verd del cinema

S'estrena "Shrek Tercer"  

Shrek, l'ogre verd del cinema

Per Yolanda Aguilar - 18/06/2006

Tres. Ja ho deia jo, el numeret em persegueix. Ara és el torn de la tercera de l’ogre verd més estimat del cinema. Ser el tercer no és mai fàcil perquè tothom compara i més quan els dos que et precedeixen han fet història. Perquè la vida és dura, fins i tot, per un ogre verd i en aquesta tercera part de les seves pel·lícules Shrek i els seus companys ens haurà de demostrar que continua sent el que ens agrada a tots: barroer, àcid, irònic i, sobretot, divertit.

Shrek1: Hi havia una vegada un ogre verd

Hi havia una vegada... un ogre verd. El seu nom és Shrek i es insociable, barroer però amb bon cor que mira de dissimular. Viu plàcidament en el seu pantà passant el temps entre banys reparadors de fang i espantant els camperols que troba pel camí. Un bon dia la pau del seu pantà es veu alterada per l’aparició de tot de personatges de conte que han estat fets fora per Lord Farquaard. A Shrek només li queda una solució si vol recuperar el pantà per ell sol, anar a parlar amb Farquaard. El menut Lord li proposa un pacte. Si Shrek allibera a la princesa Fiona, amb qui Farquaard ha de casar-se, de la torre on es captiva d’un ferotge drac, l’ogre podrà tornar a la soledat del seu pantà. Shrek marxa al rescat de la princesa amb la companyia d’un ruc xerraire i l’aventura comença.

La comèdia d'animació per ordinador Shrek es va estrenar en 2001. Va tenir un enorme èxit de taquilla en tot el món, va ser aplaudida per la crítica i va obtenir un Oscar, el primer que es donava dins de la categoria de Millor Llargmetratge d'Animació.
Des de la primera projecció d’Shrek, un 12 de maig en la secció oficial a concurs del Festival Internacional de Cinema de Cannes (des de Peter Pan (1953) no competia cap film animat), la cinta s'ha considerat una obra mestra. Shrek no només és un títol rendible sinó que és la responsable que la supremacia de Disney en el terreny dels llargmetratges d'animació comences a quedar en dubte, i també l'instrument de venjança d’un tipus anomenat Jeffrey Katzenberg.

A finals dels vuitanta, Jeffrey Katzenberg va aconseguir ressuscitar Disney, una companyia llavors moribunda. Productor i ment mestra de pel·lícules com “La Bella i La Bèstia” i “El Rei Lleó”, gràcies a ell la companyia del ratolí Mickey va entrar en una segona edat daurada. Però en 1994 el president executiu de Disney, Frank Wells, moria en accident d'helicòpter. Semblava clar que Jeffrey ocuparia el seu lloc. Semblava però no, perquè Michael Eisner, l'home que l’havia fitxat, va preferir donar el càrrec a un fosc directiu que va durar només un any. Emprenyat, Katzenberg va abandonar la fàbrica de clàssics com Blancaneus o La Ventafocs i es va unir a Steven Spielberg para fundar Dreamworks, el primer gran estudi cinematogràfic del segle XXI.

Katzenberg va jurar (no sabem si puny en alt estil Scarlet O’Hara) demostrar a la Disney que no els necessitava per a fer grans pel·lícules d'animació. Després de fracassar amb el seu primer projecte, “El Príncep d'Egipte”, es va centrar en l'animació digital. Després van arribar èxits com “Antz (Hormigaz)”, o “Chicken Run”. I finalment, Shrek, un film d’animació que ja no era només per nens. Havia trigat set anys, però la venjança estava servida.

Amb una tècnica que li donava un hiperrealisme a l’animació mai vista fins llavors, un sentit de l’humor que va fer que els pares gaudissin tant o més de la pel·lícula que les criatures a les que acompanyades, amb una bona banda sonora i amb noms coneguts per donar veus als personatges animats com Mike Myers (Shrek), Cameron Diaz (Fiona) i Eddie Murphy (Ase) la pel·lícula va ser un èxit rotund. Estrenada el 18 de maig en Estats Units, el primer cap de setmana va superar els 7.980 milions de pessetes, desbancant al film del moment, “El retorno de la mómia”, i recaptant més de la meitat dels 11.400 milions de pessetes invertits per a la seva realització.

Shrek és un conte de fades capgirat, trapella i irreverent. El protagonista està molt i molt lluny del típic príncep blau dels contes. És brut, asocial, té un alè que tomba d’esquena, mal caràcter i no és precisament un sex-simbol. Fiona tampoc és una princesa a l’ús, no es massa femenina, eructa que fa por i lluita com la Trinity de Matrix.

L’argument de Shrek té nombroses referències a Disney i a la seva rica història: per ella desfilen personatges com la Ventafocs, Pinotxo i Robin Hood. I fins i tot Farquaad, el malvat de la història, té una certa semblança físic amb Michael Eisner, el ex cap de Katzenberg, encara que aquí Lord Farquaad és el viu retrat d’Artur Mas de CiU. Però no només hi ha referència a Disney sinó al cinema en general. La lluita de Fiona amb els lladres té un clar referent, Matrix per posar un exemple.

Estava clar que amb tant d’èxit, tindríem ogre verd per estona i arribaria la segona

[segueix]