

Trailer El aterrador planeta rojo
Pàgina oficial projecte SETI at Home
Per Isa Martínez - 16/04/2007

No només els extraterrestres han vingut a visitar la Terra sinó que al cinema i la televisió sovint han estat els humans els que s'han atrevit a investigar si hi ha vida més enllà del nostre planeta.
Molt abans de que existissin els moderns efectes especials la ciència ficció ja fantasejava amb com serien els éssers de l'espai exterior. I el que no ha canviat és que la majoria d'ells no s'han mostrat precisament amigables ni amb ganes de confraternitzar amb els humans:
Tot i la seva antiguitat, aquesta segueix essent una de les referències del cinema clàssic de ciència ficció. Dirigida per Fred Wilcox, el film sentava les bases dels viatges a planetes extranys que després han fet servir altres obres posteriors. Els seus efectes especials van mereixer una nominació als Oscar
Altair-4 és un planeta habitat per una colònia de cientifics que un día deixen de comunicar-se amb la Terra. Aleshores s'envia una expedició per investigar què passa i en arribar descobreixen que només queden dos supervivents, el doctor Morbius i la seva filla Altaira. Però el professor guarda un secret que no està interessat en que vegi la llum, relacionat amb una antiga civilització alienígena molt avançada tecnològicament que es va inmolar deixant tot el seu coneixement intacte.
El més inquietant del film eren l'eficient robot Robbie i el monstre causant de les morts dels colons a qui els humans intentaven mantenir a ratlla amb una tanca elèctrica de seguretat.

L'any 1960, el director Ib Melchior va rodar en nou dies i 200,000 dòlars aquesta mostra de terror galàctic de sèrie B.
Els protagonistes eren un grup d'astronautes que tornen de la primera expedició tripualda a Mart. Des que havien aterrat al planeta roig, des de la Terra no en sabien res i en el seu retorn descobreixen que només queden dos supervivents dins del coet. Un d'ells té alguna cosa extranya al braç i l'altre està greument ferit. Per saber què els ha passat els metges hipnotitzen aquest últim i així descobreixen que a Mart es van trobar plantes devoradores d'homes, un monstre amb un ull que desintegra tot el què toca i un extranya ciutat en un llac. L'alienígena en cap era una peculiar barreja de rat-penat, cranc, rata i aranya.
El missatge que tots aquests éssers volien enviar-nos era ben clar: Humans, fora de casa nostra i no se us acudeixi tornar!
En aquesta mostra de ciència-ficció escandinava
de baix pressupost el planeta escollit va ser Urà. La proposta futurista
situava l'acció al 2001, quan les Nacions Unides envien una nau al
setè planeta. Allà els astronautes es troben un ésser
extraterrestre intel.ligent capaç de materialitzar els seus pensaments
i el peculiar alienígena jugarà amb els records i les emocions
dels pobres humans.
Per fer-ho els fa creure que a Urà han trobat un poble danès
que tots recorden de la seva infància, ple de dones explosives i
experiències excitants.
Un film que si encara es pot recuperar no farà més
que treure els colors a l'espectador pel ridícul del seu argument
i tot l'atrezzo des del monstre fins als trajos d'astronauta dels protagonistes.

Byron Haskin, realitzador de La Guerra dels Móns (1953) i especialista en efectes especials va dirigir aquesta curiosa barreja d'un clàssic de la literatura i l'exploració de l'espai exterior. El protagonista era un astronauta que es quedava abandonat a la seva sort a Mart.
Allà ha d'aprendre a sobreviure i al igual que al llibre, troba el seu propi assistent anomenat 'Divendres' i també un mico que es convertirà en la seva mascota. Però la seva lluita no es redueix a intentar aconseguir oxígen o aliments, sinó que al planeta roig també haurà de lluitar contra un grup d'alienígenes hostils.
En el repartiment també apareixia Adam West, anys abans de fer-se famós enfundat en les malles de Batman. Una raresa del cinema de ciència-ficció que alguns encara consideren una petita joia, simple, però a la vegada curiosa i entretinguda.
Al 1966 els humans tornaven a Mart de la mà del director Curtis Harrington i un repartiment que incloia Dennis Hopper i Basil Rathbone.
L'acció es situa en un futur 1990, quan l'home ha colonitzat la Lluna i alguns planetes propers. L'institut que s'encarrega de buscar vida extraterrestre reb la senyal d'una civilització alienígena avisant que envien una nau a visitar-nos a la Terra. Però després d'un aterratge forçós a Mart desapareixen sense deixar rastre. Alehores els humans decideixen anar fins a Mart per a rescatar-los. Però l'únic que trobaran allà és una dona vampira amb sed de sang humana.
Una història rocambolesca per a un film de sèrie B que ha passat a la història perquè en l'afany d'abaratir els costos de producció, es van robar escenes d'una altra pel.lícula rodada a Russia.

Fem un salt en el temps, quan les primeres entregues de les sagues Star Wars o Star Trek ja havien popularitzat els viatges espacials al cinema. Al 1979, de la mà de Ridley Scott, va fer la seva aparició l'alien amb més mala baba, literalment, de l'espai exterior. Sigourney Weaver, interpretant a la Tinent Ripley, es convertiria en la pitjor enemiga d'aquests éssers, liderant fins a 4 expedicions.
El pintor surrealista Hans Rudi Giger va ser el responsable del disseny d'aquests alienígenes amb una sang corrosiva i amb un cicle vital que va des de gigantescos ous a enormes criatures de dos metres amb trets de rèptil, passant per una forma octòpode capaç d'adherir-se a un cos on incubar-se.
L'èxit d'Alien va ser tal que va marcar noves cotes en el terror galàctic i va inspirar moltes altres pel.lícules posteriors, així com llibres o videojocs. La saga es va completar amb tres entregues més: Aliens, el 1986, dirigida per James Cameron amb molta més acció; Alien3 realitzada per David Fincher i ambientada en una claustrofòbica presó espacial; Aliens:El regreso on Jean-Pierre Jeunet i Joss Whedon presentaven un clon de Ripley, dos-cents anys més tard de l'acció inicial, per portar un grup de mercenaris fins a la mateixa reina dels aliens.
El 2004, Paul Anderson fins i tot va especular amb què passaria si els Alien vinguessin a la Terra per enfrontar-se amb una altra raça alienígena, els Predators.
Paul Verhoeven va muntar tota una sàtira rient-se dels tòpics patrioters, feixistes i militaristes utilitzant unas monstruosos aliens a Starship Troopers.
En ple segle XXIII, un grup de joves que tot just han acabat l'institut s'allisten a l'exèrcit després que uns alienígenes llencin un atac que destrueix diverses ciutats de la Terra.
Diverses unitats de les Forces Aèries i Infanteria es llençaven a una missió per anar fins al planeta dels alienígenes i tornar-los el cop. Però aquests eren uns éssers en forma de gegantesques aranyes, escarabats i insectes de tot tipus que no mostraven cap pietat a l'hora de massacrar els inexperts soldats.
Starship Troopers va continuar al 1999 en la sèrie de televisió Starship Chronicles i en una segona pel.lícula que va anar directa als videoclubs. Ara s'estan confirmant els rumors d'una tercera entrega que es podria començar a rodar aquest any.

Al 1997 Robert Zemeckis va adaptar per a la gran pantalla la novel.la de Carl Sagan Contact.
Jodie Foster hi interpretava a Eli Arroway una científica afiliada al projecte real SETI, que analitzant les dades recollides per potents radiotelescopis intenta buscar patrons que demostrin l'existència de vida intel.ligent fora de la Terra.
El film especulava amb el fet que un dia es reb un senyal procedent d'una civilització alienígena. Entre les moltes dades captades es troben els plànols per construir una nau capaç de viatjar a l'espai, a la font del senyal. I quan la mateixa Eli es converteix en l'astronauta a bord de la nau i emprèn el viatge, descobreix que la vida extraterrestre té un rostre extranyament familiar.
Goomer va néixer en forma de còmic i la seva és una història curiosa. Es tracta d'un home panxut, maldestre i poc aficionat a treballar, que en un dels seus viatges intergalàctics va a parar a un planeta on els alienígenes el reben de forma amigable.
Elma, una solterona d'aquella raça d'extraterrestres, s'enamora d'ell i tot i les seves reserves, Goomer decideix quedar-se a viure amb ella i aprofitar-se de tota la hospitalitat alienígena. Allà coneixerà al fidel Op i a la seva seductora cunyada Neila.
José Luís Feito i Carlos Varela van portar les aventures de Goomer al cinema en el mateix format d'animació inicial.

Després d'haver dirigit Estan Aquí (The arrival), David Twohy es va decidir a seguir narrant històries amb alienígenes però aquest cop enviant als humans cap a altres planetes.
Els protagonistes de Pitch Black són un grup de passatgers d'una nau, entre els quals hi ha el delinqüent Riddick a qui porten a la presó, que xoca contra un meteorit i s'estavella contra un planeta amb quatre sols.
Aparentment mai s'hi fa de nit, però quan hi ha un eclipsi i arriba la foscor, apareixen uns temibles éssers carnivors que aprofiten per muntar-se un festí amb els qui han recalat al seu planeta. Riddick que té la vista adaptada per veure-hi en la foscor es convertirà en la única esperança dels qui vulguin sortir amb vida de l'atac dels alienígenes.
Les aventures del protagonista, interpretat per Vin Diesel van continuar a Las Crónicas de Riddick (2004), on aquest visitava el planeta Helion Prime i s'hi trobava una civilització disposada a convertir o matar tots els humans de l'univers.
John Carpenter ens transportava de nou al planeta Mart en una història futurista barreja de somni i realitat. A l'any 2176 el planeta roig s'ha convertit en un lloc perillós. A banda dels colons que han poblat el planeta degut a la superpoblació de la Terra, s'hi deperta una raça d'alienígenes que han estat ocults durant molt de temps. I la seva opció per manifestar-se és posseir uns quants dels humans que tenen a mà.
Els alienígenes de Fantasmas a Marte
eren un grup extremadament sanguinari afeccionat als piercings i les decapitacions.
I els encarregats d'enfrontar-s'hi, una policia (Natasha Henstridge) i el
criminal a qui transporta a la presó (Ice Cube).
Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.
Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.