"La dona de gris" d'Anna Maria Villalonga
7Valoració

La dona no tenia cap atractiu especial. Ni alta ni baixa, ni guapa ni lletja, ni jove ni gran. Un personatge gris enmig de la massa gris. Amb un mocador al coll.

Fins ara les novetats que presentava Llibres del Delicte tenien diversos elements en comú. Totes estaven bastant connectades amb temes d’actualitat, apostaven per una narració senzilla i molt canònica, en molts casos de tipus periodístic i amb un cas principal bastant clàssic en plantejament i resolució. Això, que en principi no té res de dolent perquè funciona molt bé, em serveix per introduir, per contrast, la novel·la que ens presenta Anna Maria Villalonga, “La dona de gris”.

Villalonga, autora de relats, estudiosa i divulgadora del gènere, aposta en la seva primera novel·la per un llibre de gran profunditat psicològica i un plantejament temàtica i narratiu molt més atemporal que la resta de publicacions de l’editorial. A “La dona de gris”, trobem una dona com qualsevol altra i un home que l’assetja. La història comença a un bar, amb una trobada casual que converteix a un home solitari i infeliç en un estrany assetjador. I el joc, que podria semblar innocent al principi acaba ficant l’home en una tortuosa relació familiar.

Villalonga, coneixedora dels ressorts del gènere per la seva àmplia experiència estudiant-lo, decideix apostar per un llibre diferent, un que comença estudiant la psicologia d’un personatge i que segueix aquest camí unint-lo amb una història de gènere però no massa habitual en el gènere.

Cal destacar de la novel·la la construcció dels personatges principals: el protagonista, un home solitari i tèrbol, infeliç i ple de complexos, covard però capaç de fer qualsevol cosa a causa de la seva obsessió, i la dona objecte de desig, invisible, pintada amb tres o quatre detalls però profundament reconeixible. A partir d’aquests personatges l’autora construeix una història que enganxa des del primer moment, encara que les primeres pàgines espanten una mica per la gran càrrega de profunditat psicològica que tenen. A mesura que el llibre avança, aquesta càrrega es manté però el contrapunt amb la història l’alleugereixen i augmenten el seu interès i la implicació del lector. La suma d’elements, que conflueixen en una situació totalment fora del control dels personatges, és presentada amb un ritme i una progressió molt estudiades i la part final resulta a la vegada típica i inesperada. La condensació de la història en poc més de 150 pàgines és també una molt bona idea, perquè una obra més extensa podria arribar a cansar degut al seu plantejament tan intens i tan proper al protagonista.

“La dona de gris” és el debut d’Anna Maria Villalonga en la novel·la negra. Encara que havia escrit alguns relats, aquest llibre suposa un veritable exercici d’amor pel gènere i també una aposta per fer una obra diferent. Ho aplaudim i esperem molt més llibres de l’autora.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook1Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page


Editorial: Llibres del Delicte
ISBN: 978-84-941064-6-0
Pàgines: 167
Preu: 14,95 €

Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959) és professora del Departament de Filologia catalana de la Universitat de Barcelona i publica habitualment en diferents mitjans. Els seus relats han aparegut en volums col·lectius i revistes literàries. Divulgadora i investigadora del gènere negre, l’any 2013 va publicar l’assaig sobre novel·la negra catalana Les veus del crim i va coordinar l’antologia Elles també maten, que inclou un text propi. Des de fa 5 anys edita el bloc especialitzat A l‘ombra del crim.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies