David Cirici ens posa en la pell de la Daia, una noia que sempre ha viscut protegida en una escola automatitzada i sense cap contacte exterior. El dia que l’escola s’espatlla, la Daia s’haurà d’enfrontar a les dificultats de la vida real. Parlem amb ell de “Zona prohibida”, de què vol dir guanyar premis i del món televisiu amb el que sempre ha tingut una forta relació.

Què és “Zona prohibida”? Per què l’hauríem de llegir?

Zona Prohibida és, sobretot, una novel·la d’aventures: adolescents que han sobreviscut a una catàstrofe i s’enfronten a les dificultats d’una vida dura i violenta. Una novel·la amb personatges creïbles, de carn i ossos, que pateixen, estimen i lluiten per sobreviure. Un llibre que et fa posar-te en la pell dels personatges, amb els seus sentiments i les seves pors. I que substitueix bé la descàrrega d’adrenalina de la millor música electrònica o dels jocs d’ordinador més excitants. Proveu-ho!

Creus que els joves i els adults de la societat actual necessiten obrir els ulls com passa amb la gent de les cinc comunitats? Els adults han de deixar pas a la joventut?

Zona Prohibida és, en certa manera, una al·legoria del conflicte amb els adults que viuen els adolescents. Aquí, com en el món en què vivim, els joves es troben amb un món que no han fet ells. Amb un model de vida que potser voldrien canviar. La novel·la és una invitació a obrir els ulls. Un cant a la llibertat.

Què el punt de partida de dues de les teves novel·les “L’esquelet de la balena” i “Zona prohibida” sigui l’escola forma part del missatge? L’escola, l’aprenentatge, ho és tot?

La novel·la és una nova visita al món que vaig dibuixar a L’esquelet de la balena. D’alguna manera, començo a l’escola, on havia deixat l’anterior. Però en aquest cas explico la sortida, el que es troben a fora. El que mai no s’havien imaginat que trobarien… Deixen enrere el món del coneixement, el món protector de l’escola, I s’han d’enfrontar amb la ignorància, amb els dubtes, amb els temors… Com tots els nois I noies quan deixen l’escola!

David Cirici

Sembles abonat als premis, el Ramon Muntaner, el Prudenci Beltrana…que significa per tu que et premiïn?

Intento viure d’escriure, i els premis són una manera d’aconseguir-ho! Com que no surto a la tele, ni parlo a la ràdio, ni sóc un esportista famós, els premis són una manera de donar-me a conèixer. La veritat és que darrerament he tingut molta sort. Però és una sort que ve treballant. Ara escriure és el meu ofici. Hi dedico moltes, moltíssimes hores. I, com sempre, la meva passió.

Com et sents més còmode, amb la literatura per adults o per joves? Què diries als que pensen que la literatura juvenil és un gènere menor?

Em sento còmode amb qualsevol bona història. Hi ha bones i males novel·les, tant per a adults com per a joves. Però no és per a joves (I per a adults, naturalment) un llibre com l’Odissea? I El guardià en el camp de sègol? I Oliver Twist? I les Cròniques marcianes?

Llegeixo a la teva biografia que has estat guionista televisiu “No passa res”, “Oliana Molls”, “Les tres bessones”, “El joc del segle”…que penses de la televisió actual?

Com a servei public, una desgràcia. Amb ben poques excepcions, la tele és un emissor de distracció fàcil, una manera de passar les hores, de perdre el temps. Té alguns racons d’alt interès, especialment en el terreny de l’humor, com Polònia o com els noticiaris comentats pel Gran Wyoming. Alguns raconets per a la cultura, com l’Ànima de TV3, i cap ni un per als llibres, potser perquè ningú té bones idees per fer-ne un programa. Des del punt de vista creatiu, en canvi, m’interessen moltíssim les series. Són un nou gènere. I més literari que el mateix cinema. Penso en The Killing, en Mad Men, en Breaking bad…

La història de “Zona prohibida” queda una mica en l’aire, està prevista la continuació?

L’estic escrivint tant de pressa com puc! Vaig voler treure el primer volum perquè em feia por una novel·la de 600 pàgines! Però us asseguro que la segona és molt més vibrant encara. La primera dibuixa els personatges, retrata un món i traça els conflictes que ara s’hauran de resoldre: les bessones, trobaran els pares? Trobaran la Milena? Hi haurà guerra? Qui morirà? La Safran, tindrà la seva criatura? Li prendran? És possible que aquests personatges trobin una mica de tranquil·litat? Hi haurà una tercera part?

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies