“Les llavors del silenci” d’Àlvar Caixal

23 novembre, 2013 per
Llibres,Crítiques


ISBN: 978-84-297-7179-4
Editorial: Edicions 62
Pàgines: 208
Preu: 21,00€

Llegeix els primers capítols

Com a primera novel·la d’un arqueòleg llicenciat en Història Antiga, Les llavors del silenci és similar a una excavació arqueològica en la memòria d’una família. L’obra ha sigut guardonada amb el Premi Sant Joan BBVA 2013, el que suposa, sense dubte, un debut prometedor per a Àlvar Caixal. Per la seva professió, l’autor sap recrear els escenaris històrics minuciosament, i a la vegada proposa una original novel·la detectivesca.

“Les llavors del silenci” es situa en dos moments històrics molt diferents – la Guerra Civil espanyola i l’any 2002 – però que discorren en paral·lel, perquè allò que succeeix en el passat té repercussions dècades després. D’una banda, a un poblet d’Anglaterra, una senyora gran llegeix les cartes d’en Frank, el promès de la seva tieta Madeleine, que va ser membre de les Brigades Internacionals a Espanya el 1938. Paral·lelament, a Barcelona, l’Alfred recorda la seva relació amb el seu pare difunt, un home de caràcter difícil i esquerp amb qui no es parlava feia molt de temps. Quan troba uns papers amagats a la casa familiar, es decideix a fer de detectiu del passat i, juntament amb ell, els lectors anem descobrint els secrets de dues famílies afectades per la guerra, i pel pes de culpes amagades.

“Les llavors del silenci” està dirigida a un públic generalista, però la seva prosa té una exquisidesa inesperada en un autor novell. Per tant, la novel·la no es caracteritza per un estil senzill i directe, sinó que Àlvar Caixal escull les seves paraules amb molta cura, i el resultat és una narració de molta bellesa i poesia. Per aquesta raó, el ritme de la novel·la no és tan trepidant com en una història policíaca a l’ús. No obstant això, a partir de la meitat de l’obra, la intriga i la necessitat de saber el secret familiar sí que ens atrapen com a lectors.

Els personatges de “Les llavors del silenci” no estan tan ben dibuixats com caldria, perquè es tracta d’una novel·la breu, en la qual es repassen diversos escenaris i esdeveniments històrics. Paradoxalment, els personatges que tenen més força són els que no estan, els absents; per la repercussió que tenen en les vides dels que queden vius. En canvi, la redacció és un dels punts més forts de la novel·la, i proporciona una lectura agradable,que convida a reflexionar sobre la nostra història, i sobre el pes de la culpa en les famílies.

Puntuació: ★★★☆☆

Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Google Bookmarks
  • Digg
  • Meneame

Àlvar Caixal Mata (Barcelona, 1960) és llicenciat en Prehistòria i Història Antiga per la Universitat de Barcelona i treballa com a arqueòleg al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. En el marc dels projectes de recerca i restauració executats per aquesta institució, ha dirigit nombroses excavacions arqueològiques en poblats ibèrics, vil•les romanes i edificis de diferents èpoques.
Escriptor per vocació, els darrers anys ha participat activament en obres col•lectives vinculades a la comarca del Matarranya i la Franja de Ponent, com ara el recull de relats L'arbreda ebrenca (2010), o bé el llibre de narracions El tren de la Val de Zafán (2011) i l'antologia poètica Poesia de frontera (2011). El 2012 enllesteix la seva primera novel•la, Les llavors del silenci.


Entrades relacionades

"Les bruixes d'Arnes", de David Martí
"El port del nou món" de Xulio R. Trigo
"Paraules d'amor" de David Escamilla

Tags: ,

Deixa un comentari